divendres, 15 de juny del 2007
Bones notícies per a Palma
La força del canvi comença per Palma; seguim treballant per estendre-la al Consell de Mallorca i al Govern de les Illes Balears.
dimarts, 12 de juny del 2007
La il·lusió per un nou canvi
Esteim davant una oportunitat històrica d’impulsar nous canvis a les Illes. Uns governs forts que gestionin de forma mesurada el territori, que garanteixin una economia sòlida i compartida i que apostin per una societat del benestar, on la igualtat d’oportunitats i la cohesió social de totes les persones, sense exclusió, sigui la principal prioritat. En aquesta línia estic fent feina.
Vull aprofitar avui per agrair el suport que va rebre el Partit Socialista el passat 27 de maig, així com la participació de tots i totes a les eleccions. També vull donar les gràcies a tota la gent del partit que va fer feina per poder aconseguir l’important avanç dels socialistes. Entre tots, hem de dignificar més la política i aconseguir augmentar la implicació dels ciutadans i ciutadanes.
divendres, 25 de maig del 2007
Quiero pedir el voto a todos los jóvenes
Ahora es el momento de decidir sobre el futuro que queremos, y la oportunidad de parar este modelo egoísta que, a favor de unos pocos, depredada el territorio y el operativo público garante de la verdadera cohesión social.
Ahora tenemos la oportunidad de luchar contra esta maquinaria de la desigualdad que hace más poderosos a los poderosos y depara para los jóvenes sueldos que no llegan a los mil euros, viviendas a precios inalcanzables, una educación pública sin medios, y temporalidad y precariedad laboral.
Ahora podemos, entre todos, apostar por una economía más creativa y solidaria con los trabajadores y trabajadoras, sin necesidad de destruir territorio. Podemos decidir a favor del medio ambiente, de la vivienda protegida, de la educación y del transporte público… por un modelo que piense en todos y todas y que tenga en cuenta que debe gestionarse con la voluntad de lograr el mejor presente, sin dejar de pensar en que los que vendrán detrás de nosotros se merecen el mejor futuro.
Ahora podemos desterrar el egoísmo y apostar por compartir proyecto.
Defiende tu futuro.
Ahora es el momento de decidir sobre el futuro que queremos, y la oportunidad de parar este modelo egoísta que, a favor de unos pocos, depredada el territorio y el operativo público garante de la verdadera cohesión social.
Ahora tenemos la oportunidad de luchar contra esta maquinaria de la desigualdad que hace más poderosos a los poderosos y depara para los jóvenes sueldos que no llegan a los mil euros, viviendas a precios inalcanzables, una educación pública sin medios, y temporalidad y precariedad laboral.
Ahora podemos, entre todos, apostar por una economía más creativa y solidaria con los trabajadores y trabajadoras, sin necesidad de destruir territorio. Podemos decidir a favor del medio ambiente, de la vivienda protegida, de la educación y del transporte público,de la cultura… por un modelo que piense en todos y todas y que se gestione, sin egoísmos, con la voluntad de lograr el mejor presente, sin dejar de pensar en que los que vendrán después de nosotros se merecen, también, el mejor futuro.
Ahora podemos desterrar el egoísmo y apostar por compartir un proyecto solidario entre generaciones y que atienda a todas las personas, sin exclusión.
Ahora DEFIENDE TU FUTURO.
dimarts, 22 de maig del 2007
"Hipotecas Matas"
dissabte, 19 de maig del 2007
Otra manera de hacer las cosas.
Un proyecto pensando en las personas, que se preocupe del presente y del futuro, un proyecto de mirada larga; con un lo público fuerte que asegure el interés general, la igualdad de oportunidades y la cohesión social. Un modelo que garantice más democracia, más participación y más transparencia; y una economía que beneficie a todos y a todas, y que a lomos de un gran pacto por la competitividad apueste por diversificar el sector servicios mediante la inversión en I+D+i, en educación y formación, y en todo aquello que signifique crear nueva actividad económica sin necesidad de depredar paisaje y patrimonio natural.
dijous, 17 de maig del 2007
Reunión con UGT.
Instal·lacions esportives.
a.- Elaborar un cens d’instal·lacions esportives de les Illes Balears.
b.- Elaborar un pla d’utilització i de gestió de les instal·lacions.
c.- Establir criteris de manteniment de cada instal·lació i la mancomunitat de feines de manteniment.
d.- Establir mecanismes per tal de garantir l’accés de la població a totes les instal·lacions esportives.
e.- Considerar les instal·lacions esportives com una eina útil per diversificar i desestacionalitzar l’oferta turística.
Banda ancha y twitter.
Esta mañana he puesto en marcha el programa Twitter que es una manera muy directa de llegar a la gente y que ha sido una gran experiencia.
dimarts, 15 de maig del 2007
Mal modelo y gestión ineficiente.
El PP ha sido muy eficaz aplicando un modelo que hace perder rentabilidad a las empresas turísticas, aumenta la tasa de temporalidad, impulsa de forma desmesurada el ladrillo, crea contratos precarios y baja productividad, y fomenta la especulación y la destrucción del territorio. Ha sido muy eficaz aplicando un modelo basado en viejas recetas y que apuesta por la cantidad y no por la calidad, un modelo sin futuro. Con una gestión, además, muy ineficiente. En este sentido el nuevo Hospital de Son Espases nos cuesta muchísimo más caro que el proyecto previsto en el actual solar de Son Dureta; las carreteras han sido mucho más caras que los presupuestos que figuraban en los convenios; el metro cuesta 5 veces más que el tren previsto por el anterior Govern, y del Pont del Tren y del Parque de Ses Estacións ya no vale la pena hablar. Un proyecto basado en la improvisación y en la nula planificación, impulsado a golpes de propaganda y de proyectos faraónicos, repleto de caros contratos a artistas de cine y deportistas, cuyos honorarios darían para la construcción de las instalaciones deportivas y culturales que nuestra gente no tiene.
Ahora el paso siguiente es construir un teatro de Ópera, cuyo funcionamiento es, según dicen, muy costoso. Mientras tanto, no hay partidas para el mantenimiento de las escuelas e institutos, los médicos tienen más pacientes de los que pueden atender, no hay viviendas protegidas ni guarderías. En una palabra, un proyecto, el del PP, que se olvida de los servicios básicos que dan cohesión a la gran generalidad de los ciudadanos y ciudadanas y, además, un gobierno que lo que gasta lo gestiona mal, tan mal que si estuvieran en una empresa privada ya haría mucho tiempo que los habrían despedido.
dilluns, 14 de maig del 2007
Más inversión en I+D+i
Los socialistas proponemos incrementar hasta 500 millones de euros, en el periodo 2007-2010, la inversión pública en I+D+i, procurando, al mismo tiempo, hacer posible un aumento de inversión de la iniciativa privada, que debería aproximarse a los 100 millones de euros al final de la legislatura.
Ara toca decidir. El teu vot pot.
Reconec que és difícil trobar en una força política tot el que un voldria. I no és menys cert que aquest procés electoral ens brinda diferents camins, distintes maneres de pensar i formes de veure les coses.
Tal volta, ara, el més important és no caminar en sentit contrari, més, fins i tot, que no avançar a la velocitat que voldríem.
Vull dir que, a lo millor, no es l’hora de mirar amb lupa si els que proposen el camí que ens agrada faran més o manco via a fer-lo i, en canvi, crec que tots els rellotges marquen l’hora de no seguir reculant.
A les Illes no ens podem permetre quatre anys més de desmesura amb el territori, els recursos naturals i el paisatge. No podem seguir alimentant un model de societat de mercat on és posa preu als serveis socials més bàsics, al medi ambient, al patrimoni cultural i a tot el que hauria d’estar dins l’àmbit més sagrat de la societat. No podem seguir fomentant una llei de la selva on el més petit sempre perd; una conxorxa on la política, la transparència i el concepte públic és veuen com a traves per que el negoci pugui arribar fins al darrer racó, encara que afecti a l’essència de l’operatiu que hauria de garantir l’interès general.
Ara és l’hora de decidir i només hi ha dos camins: recular com fins ara, o avançar fent un camí, el suficientment, sòlid i sostenible per que hi puguem transitar els d’ara i els que vendran després i, abastament, ample i social per que tots puguem passar, més o manco, a l’hora, sense que ningú quedi enrera o per les voreres.
No estem davant d’una decisió sobre velocitats, entre d’altres coses per que destruir és més fàcil de fer que crear; del que parlem és, precisament, de destruir o crear.
A les Illes Balears, no decidir, quedar al marge, apostar per el silenci, és donar el vist i plau a seguir reculant; a continuar destruint el territori, la cohesió social, i la igualtat d’oportunitats.
diumenge, 13 de maig del 2007
Els centres educatius.
Activitats i serveis que reforcin l’educació, que permetin conciliar la vida familiar i laboral, i que obrin les portes a la societat.
Per tal motiu és convenient obrir els centres de 8h a 20h, per poder efectuar activitats de reforç i complementàries, i per convertir les escoles en punt d’acollida i de dinamització de la vida social i cultural de l’entorn. Això suposarà invertir en capital humà i més mitjans.
Altres serveis molt necessaris són el de menjador, l’anomenada escola matinera, el personal acompanyant en el transport públic, la xarxa de biblioteques...
Els centres, a més, han de comptar amb un bon manteniment i amb les pertinents obres de millora que tanta falta fan. Així com amb una aposta seriosa en el camp de la informàtica i amb la dotació adient de personal administratiu.
No podem oblidar que la realitat ens obliga, a més, a seguir construint centres nous a fi i a efecte de donar resposta contundent a les mancances existents.
Haurem d’elaborar un mapa escolar que tengui en compte les zones i els centres d’especial necessitat i estableixi els criteris de prioritat quant a la intervenció educativa.
dijous, 10 de maig del 2007
Conselleria de Vivienda y Suelo.
La nueva Conselleria será la responsable del impulso de un ambicioso Plan de Vivienda y Suelo que ha de posibilitar la puesta a disposición de la ciudadanía de 20.000 viviendas protegidas en un plazo de seis años (2008-2014). Un plan que ha de dar, además, un apoyo muy importante al alquiler y a la rehabilitación.
En cuanto al alquiler es muy importante tener en cuenta la gran cantidad de viviendas vacías existentes y la puesta en marcha de políticas que fomenten su entrada en el mercado del alquiler a precios asequibles.
En relación a la rehabilitación, hay que sumar a las actuaciones que puedan realizarse por efecto directo del Plan, la gestión de la nueva Ley de Barrios y Pueblos que, también, proponemos. Dicha norma y sus planes que la desarrollen han de permitir la ejecución de rehabilitaciones integrales de barrios, que por distintas circunstancias, han padecido un deterioro o degradación.
Una Conselleria que deberá aprovechar al máximo las posibilidades que ofrece el Plan Estatal y coordinarse con los Consells y Ayuntamientos para efectuar una buena política de suelo, aprovechando y unificando esfuerzos, además, con los distintos organismos que dichas instituciones tengan o puedan crear en relación al tema que nos ocupa.
La citada Consellería será también la encargada de impulsar las leyes y normativas, que por competencia del Govern, deban aprobarse en materia de suelo, vivienda, ordenación del territorio etc. Normativas que deben asegurar la función social del urbanismo y la ordenación del territorio y un desarrollo sostenible.
dimecres, 9 de maig del 2007
No es oro todo lo que reluce.
En el periodo 2003-2005 nuestra Comunidad Autónoma ha tenido un crecimiento muy desfavorable de la productividad media del trabajo, concretamente un 0,5, lo que está muy por debajo de la media nacional que ha sido de un 1,2.
Tampoco es una buena noticia que la tasa de temporalidad haya aumentado en el último año un 0,6, pasando de un 32,6 en el 2005 a un 33,2 en el 2006.
En relación al I+D, el gasto es muy inferior a la media nacional y muy alejado de la media europea. Les Illes Balears es la Comunidad autónoma que menos esfuerzo realiza en I+D. Los datos son un 0,26 en el 2004 y un 0,28 en el 2005, mientras que la media española es de un 1,07 en el 2004 y un 1,13 en el 2005. La media Europea es de un 2%.
Un 23,6% del gasto en I+D es ejecutado por el sector privado, muy por debajo de la media nacional que es de un 53,9 y muy alejado de la media europea.
La baja productividad, el aumento de la temporalidad, y la pobre inversión en I+D, constatan la tozudez de la derecha en impulsar un modelo basado en la construcción desmesurada y en el aumento permanente del número de turistas para que nuestra principal actividad sea rentable. Además la poca inversión en I+D demuestra que no se ha fomentado la búsqueda de nuevas actividades, diversificando el sector servicios, que basadas en la creación y el conocimiento sean respetuosas con el medio ambiente.
En una palabra, nuestra derecha tiene poco interés en mejorar un modelo que todos los indicadores anuncian que va perdiendo fuelle y que de cada vez es menos competitivo.
dilluns, 7 de maig del 2007
La diversificació del sector terciari.
dissabte, 5 de maig del 2007
La Universitat: integració a l'Espai Europeu i a les Illes.
a) La implantació de les noves titulacions de grau i de postgrau, que tenguin en compte la realitat actual, les noves demandes i necessitats socials, econòmiques, professionals, acadèmiques i recerca. En aquest context el paper del Consell Social ha d’ésser clau. En tot cas caldrà estudiar la possibilitat de posar noves titulacions d’acord amb el que la societat de les Illes Balears necessiti.
b) La delimitació del nou model pedagògic que implica la implantació del crèdit europeu.
c) La intensificació de la mobilitat d’estudiants, professors i personal d’administració i serveis en el marc de la Unió Europea o amb altres països.
d) L’aposta per l’ús de les terceres llengües en els diversos àmbits de la docència, del doctorat, dels plans d’estudis, etc.
e) La contribució a la creació de mecanismes de col•laboració entre la UIB i universitats europees.
f) La definició d’una proposta de finançament del procés de construcció de l’espai europeu d’educació superior.
Per altre banda, hem d’integrar, molt més, a la Universitat dins l’activitat cultural i del coneixement de la nostra societat. En aquest sentit és important exercir de primera autoritat en matèria de llengua, tal i com mana l’Estatut d’Autonomia; es necessari dur a terme més activitats a Palma i a la resta de grans poblacions i municipis, on hi pugui participar la ciutadania en general. També es del tot oportú implicar més a la Universitat amb les grans decisions i planificacions que hem de prendre per millorar el model econòmic i social de les Illes Balears. La recerca, el coneixement, i la informació que pot aportar una Universitat de qualitat son elements bàsics per encertar en els mesures i iniciatives que les Institucions han de prendre. Defensar el futur en garanties significa planificar amb una informació de qualitat i això sols s’aconsegueix amb una educació de qualitat. Es un error molt gran anar a cops d’efecte i d’improvisació, girant l’esquena als que tenen els mitjans i la preparació per poder ajudar.
divendres, 4 de maig del 2007
La Universitat i els nous reptes.
D’acord amb aquests eixos fonamentals, les actuacions que volem impulsar els socialistes són les següents: Crear un nou model de finançament universitari que sigui capaç de possibilitar no només l’increment de la despesa universitària, sinó que faci factible la realització de contractes-programa, i l’establiment de l’auto finançament de la UIB.
Posar en marxa un Pla d’Inversions en Infrastructures Universitàries que dugui a terme les noves infrastructures docents i de recerca que els nous reptes universitàries impliquin per a la UIB.
L’establiment d’un Pla d’actuació entre la UIB i el Govern per aconseguir la integració real de la nostra universitat dins l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
El desenvolupament i millora de les seus universitàries de Menorca i d’Eivissa i Formentera.
L’elaboració d’una política de beques i ajuts universitaris que tengui en compte no només la igualtat d’oportunitats, sinó també la qüestió de la insularitat, incrementant els ajuts per possibilitar la mobilitat dels estudiants.
La construcció de residències per a els estudiants.
Lla posada en marxa d’una política integral de professorat que possibiliti la millora de la seva qualitat i el procés de juvenilització progressiva de la plantilla, en aquest sentit és important: un anàlisis seriós de la plantilla i plantejar les perspectives de futur; adaptar el decret del professorat a la LOU; l’impuls d’una carrera investigadora; i la modificació interna dels complements de docència i d’investigació amb l’objectiu que s’adaptin a les noves exigències de qualitat, a la posada en marxa del crèdit europeu, etc.
La realització d’una política de millorar les relacions entre el sistema escolar no universitari i la UIB, que passa per establir mecanismes de coordinació i d’acords entre els estudis superiors de les Illes Balears, mecanismes per captar estudiants, i el suport a la posada en marxa del Master de Professor en Educació Secundària amb la participació de professorat d’educació secundària, de batxillerat i de formació professional.
Fer efectiva una política de col•laboració amb la UIB en relació al personal d’administració i serveis, funcionari i laboral que tengui en compte la qüestió salarial, La formació, el diàleg amb els sindicats, els organismes de representació...
La col•laboració amb la UIB per tal de seguir impulsant les polítiques de projecció cultural, de transferència de coneixement en el marc de la societat del coneixement.
dimecres, 2 de maig del 2007
Les Illes Balears funcionen... a cops d'efecte i d'improvisació.
Les dificultats per les que passa l’educació pública – som els primers en fracàs i abandó escolar – no han comptat amb polítiques contundents per trobar solucions, fins al punt que, a moments, hi hagut manca de partides per fer front a la despesa corrent de les escoles i instituts.
Tenim un dèficit molt gran d’escoletes que no permet iniciar amb la força i control suficient l’educació dels nostres fills i filles i, a la vegada, dificulta a les famílies comptar amb una eina molt valuosa per conciliar la vida laboral i familiar. La manca de serveis com una bona recollida matinera, menjadors... tampoc no permeten la esmentada conciliació.
La gestió del territori es fa pensant, des de l’abús, només amb alguns presents, i no amb les generacions futures; ni es té en compte que destruir territori i paisatge va en contra del turisme.
Som una de les regions on hi ha més creixement residencial i, al mateix temps, on la gent té més dificultats per poder adquirir una vivenda. Mentrestant el Govern de les Illes Balears no aprofita tots els diners que hi ha prevists al Pla Estatal d’Habitatge, per fer habitatge protegit.
És preocupant la manera com és gestionen les partides que arriben de l’Estat en matèria de acció social. La posada en marxa de noves residències sense una planificació seriosa i amb la voluntat de que siguin gestionades per la iniciativa privada no assegura que tothom es pugui beneficiar per igual.
A Mallorca és molt negatiu veure com S'Institut gestiona de manera gens transparent, fora cap tipus de criteris, i gastant partides per temes que ni són preferents ni, molt sovint, assenyats o dignes d'una Institució que hauria de fer front a les necessitats socials més imperioses.
Durant aquesta legislatura hi ha hagut molt poca voluntat de reforçar l’Atenció Primària, que és la sanitat més propera, la primera porta, l’eina que ben coordinada amb els serveis hospitalaris i amb la resta ha de ser peça fonamental del bon funcionament de tot el servei de salut.
En definitiva, massa sovint, les Illes HAN FUNCIONAT A COPS D’EFECTE, d’improvisació, sense criteris ni nord; una tómbola que no assegura sistemes transparents, i que, pareix més guiat per motius electorals... que no amb la intenció de crear serveis assenyats que donin cobertura a tothom, tenint en compte les desigualtats existents dins la nostre societat.
dimarts, 1 de maig del 2007
Primero de Mayo. Igualdad de oportunidades.
Es oportuno resaltar, también, que la reforma laboral pactada por el Gobierno de España con la mayoría de los agentes sociales está dando relevantes frutos en cuanto a la conversión de contratos temporales en fijos. Una medida que aumenta considerablemente la seguridad de muchos trabajadores y trabajadoras.
Cabe reseñar, también, la tramitación en el Congreso de los Diputados del nuevo Estatuto del Autónomo. Un instrumento que ha de permitir mayores prestaciones a un muy elevado número de personas, en cuanto a desempleo, pensiones, atención por enfermedad….
Ambas medidas son muy a tener en cuenta en una Comunidad Autónoma donde hay mucho trabajo precario y poco trabajo fijo y en la que el colectivo de autónomos es especialmente grande.
Mención especial merece la aprobación de la Ley de Igualdad, norma que ha de permitir avanzar de forma firme en la lucha contra la injusta desigualdad que existe por razones de género en nuestra sociedad, y en particular, en lo que concierne al mundo laboral.
El esfuerzo realizado para aumentar las pensiones más bajas que viene haciendo el Gobierno de España, desde principios de legislatura, es, a su vez, una muestra más de su preocupación por la búsqueda de los caminos que nos lleven a conseguir la igualdad de oportunidades de los ciudadanos y ciudadanas. Ésta última, está dando pasos de gigante con la aprobación y aplicación, aunque esté en sus inicios, de la nueva Ley de Autonomía Personal, un verdadero cuarto pilar del estado del bienestar, que ha de permitir que las personas que padecen una discapacidad puedan tener un sistema universal que cuide de ellos y que les proporcione los derechos sociales necesarios para gozar de una vida digna y en igualdad de condiciones, éste es el objetivo, que el resto de la ciudadanía.
En definitiva un conjunto de medidas dirigidas a lograr la igualdad de oportunidades de los trabajadores y trabajadoras y de la ciudadanía en general.
dilluns, 30 d’abril del 2007
Capital humano y turismo.
Un capital humano al que hay que ayudar a resolver problemas básicos, como lo es la falta de viviendas con precios asequibles en las zonas turísticas o, a menudo, la inexistencia de servicios que permitan conciliar la vida familiar y laboral, como lo son, por ejemplo, las guarderías o escoletas. En definitiva, una actividad turística que apueste por la excelencia debe contar con un capital humano que tenga calidad en el trabajo, y cuente con una buena preparación y unos servicios, adecuados a su bolsillo, que le permitan vivir dignamente.
La satisfacción del cliente.
La satisfacción del cliente puede llegar por multitud de caminos, sin embargo creo que el primero es que éste perciba que los que vivimos aquí valoramos muchísimo nuestra tierra y, a la vez, que estamos muy orgullosos de que los visitantes también la valoren y la escojan para pasar sus vacaciones. Por tal motivo, pienso que el reflejo que demos en cuanto al cuidado del medio ambiente, del paisaje, de las infraestructuras, de las zonas turísticas, de la limpieza, de los edificios y locales turísticos… es básico. Es fundamental que la foto que le hayan enseñado en su país de origen, a la hora de contratar las vacaciones, sea idéntica a la realidad que encuentra al llegar aquí. También lo es poder ofrecer unos buenos servicios sanitarios, de seguridad, etc. Y lo es tanto o más, quizás incluso más, el trato que demos a los turistas. El dar proximidad, personalización, cuidar la cultura del detalle es lo que todos apreciamos en cualquier relación y ello es, especialmente, importante en materia turística. La amabilidad es la mejor vía para el buen funcionamiento de cualquier relación.
La primera imagen y la última que reciben nuestros turistas son los aeropuertos y puertos y el transporte para llegar a ellos o al hotel, en este sentido creo que es básico cuidar mucho dichos servicios. Hay que mejorar las comunicaciones con puertos y aeropuertos. Y, a la vez, con la cogestión aeroportuaria prevista en el Estatuto, hay que conseguir una mayor implicación de las instituciones y agentes sociales de las Balears que, junto con la Administración del Estado, permita ofrecer la mejor primera y última imagen de les Illes al turista. El objetivo no es otro que, cuando se marche, lo haga satisfecho de su estancia y con la idea de volver.
Singularidad y turismo.
La mayor singularidad que tienen las Illes Balears es su maravillosa belleza, su patrimonio natural y cultural, y su paisaje. En este sentido no es lógico que procedamos a cambiar belleza natural por un abuso del ladrillo y del cemento y por infraestructuras propias de territorios continentales y no de unas islas con un paisaje frágil y un territorio limitado. Tampoco lo es recurrir a productos estándar que el cliente puede encontrar en cualquier otro lugar.
La singularidad precisa creatividad, innovación, mejora de zonas y servicios, capital riesgo (público y privado) y know how.
Es necesario, también, el fomento de emprendedores, la preparación de especialistas, y el apoyo al desarrollo y comercialización de productos específicos. En ésta línea hay que trabajar el turismo de ciudad, la cultura en su acepción más amplia, la naturaleza, el deporte, el turismo social etc.
Nuestra agricultura y ganadería ofrece también un paisaje especial y forma parte importante de la singular cultura de nuestro territorio.
A todo ello hay que añadir que todos los servicios que permiten mayor calidad de vida a los residentes a la vez proporcionan mejor estancia a los turistas y nos hacen singulares respecto de otros destinos.
En definitiva, la importante influencia económico-social del turismo, en todas partes y más en un país turístico como les Illes Balears, necesita de acciones transversales y planificadas a medio y largo plazo, y no de visiones a corto y aisladas.
divendres, 27 d’abril del 2007
El turisme.
També és necessari comptar amb un bon Institut del Turisme que apostí per la investigació i la innovació. Una eina que ens ajudi a prendre decisions i a planificar.En el món del turisme és produeixen molts de canvis i apareixen nous reptes que necessiten nous camins i noves receptes per millorar els serveis i els productes, per diversificar l’oferta, per obrir nous mercats, per utilitzar les noves tecnologies, per especialitzar algunes zones, per analitzar la pressió damunt el territori, per fer la millor promoció, per crear cànons de qualitat per el tot inclòs...,
Encara que és complicat hem de cercar formules per combatre l’estacionalitat: diversificant l’oferta, potenciant activitats que ens facin diferents dels altres destins, apostar pel turisme social europeu...
És necessari una bona formació de la nostre gent, amb formació continua per els treballadors i creant noves línies per poder tenir especialistes formats i qualificats per afrontar les noves demandes de l’activitat. És també imprescindible cercar les formules que millorin la qualitat a la feina i elimini els contractes precaris.
Per millorar la competitivitat es fonamental comptar amb uns bons serveis com la seguretat ciutadana, la sanitat, el transport, unes zones turístiques netes i en bon estat, equipaments culturals, esportius... tot el que dona qualitat als residents també dona competitivitat al turisme.
Per altra banda, hi ha que considerar l’oferta complementària com una oferta principal i aconseguir que sigui de primera qualitat.
És molt important també la satisfacció del client entessa des de el punt de vista de la fidelització.
En definitiva, son moltes les iniciatives i totes elles, tant les que he anomenades com les que no, s’hauran de dur a terme amb consens de les institucions i dels agents socials; tenint en compte que el turisme a les Illes Balears és un tema d’estat.
dimecres, 25 d’abril del 2007
Atenció Primària.
L’atenció primària, després dels avanços experimentats amb la reforma iniciada als anys 80, es troba en moments de crisi provocats fonamentalment per la necessitat d’una orientació global del sistema sanitari que reforci les seves funcions i per una manca de recursos.
Per això es necessari impulsar el desenvolupament de l’atenció primària reforçant els seus valors, i fent que potenciï la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia, l’atenció al ciutadà en el seu entorn i que tracti els problemes de salut des de una perspectiva comunitària, global i integrada. Amb la participació de tots els professionals implicats i amb criteris d’eficàcia i eficiència.
Un sistema que permetí l'accessibilitat total i sense demores. Aquesta és una prioritat dels socialistes.
dilluns, 23 d’abril del 2007
La Política.
Aquellos que pretenden convertir la política en una máquina de obtención del poder a cualquier precio están, no sólo desprestigiándola, si no que además crean una ley de la selva que destroza la igualdad de oportunidades, la cohesión social, y la mismísima convivencia. Una política del miedo que lo que persigue es, precisamente, el miedo y el desprecio por la política, que es la mejor vía para que aquellos que menos la necesitan, los más poderosos, puedan dar rienda suelta a sus intereses… por supuesto, totalmente incompatibles con el interés general.
dissabte, 21 d’abril del 2007
Agricultura: economia, cultura i territori
En el context actual de mercat, és necessari no sols augmentar la qualitat envers la productivitat, sinó també garantir la possibilitat del traçat de la trajectòria en tota la cadena alimentària, i això passa per millorar la transformació i la comercialització dels productes agrícoles. Per això hem de reestructurar el sector agrari; modernitzar les explotacions; millorar la cadena alimentaria; invertir en programes de I+D, en noves tecnologies i en formació; crear oportunitats d’ocupació; gestió de l’aigua; augmentar el valor afegit de les produccions, i, entre d’altres, molt important, incorporar joves.
També ha de ser prioritari: la biodiversitat i el desenvolupament dels sistemes de valor medi ambiental, aigua, i canvi climàtic, per això es fomentaran pràctiques agràries respectuoses, la millora de l’eficiència tècnica, econòmica i medi ambiental dels recursos hídrics, la protecció dels boscs i els paisatges rurals, la lluita contra el canvi climàtic, la agricultura ecològica... Necessitem un nou projecte que entengui que la resta de la societat precisa d’un món rural viu, capaç de generar riquesa individual i col·lectiva basada en la qualitat i l’excel·lència, en el equilibri territorial i en la igualtat d’oportunitats.
L’agricultura i la ramaderia són un sector estratègic, part de la nostre cultura, i un element fonamental per a la gestió del territori, la conservació del paisatge i per tant per un turisme de qualitat.
dijous, 19 d’abril del 2007
Ferrocarril, bus i tramvia.
El transport públic és més net, causa menys danys al medi ambient; és el més social, tothom ho pot emprar; i és el més segur, té menys accidents.
dimarts, 17 d’abril del 2007
Pocas ayudas para las familias
Esta forma de proceder avala una merma constante de lo público que desemboca en un modelo basado en el “sálvese quién pueda”, donde los más débiles llevan las de perder. Las Illes precisan un sector público, no grande, pero sí fuerte que sea capaz de ejercer de motor impulsor de políticas que garanticen la calidad de vida de todos y pongan freno a un modelo donde la especulación campa a sus anchas y la voracidad del negocio penetra hasta las mismísimas entrañas de los servicios destinados a proteger los derechos más básicos de la ciudadanía. Derechos a los que se les pone un precio que cada vez resulta más inalcanzable para una gran parte de la población o, simplemente, sin alternativa pública consistente, se les deja en el más triste de los desamparos.
dilluns, 16 d’abril del 2007
Educación de 0 a 3 años.
Pero hoy quiero referirme a la educación de 0 a 3 años. Parcela ésta en la que proponemos hacer un gran esfuerzo durante las dos próximas legislaturas. Un fuerte impulso que deberá ser compartido por el Govern y los Ayuntamientos y que ha de perseguir dotar a nuestra Comunidad de una buena red de Escoletas. Para ello creemos que, en los próximos ocho años, será imprescindible crear unas 4.000 nuevas plazas, sin perjuicio de que, previamente, se deberá evaluar y analizar el servicio existente, público y privado, y homologar la parte, del mismo, que cumpla con los requisitos que exige la vigente legislación.
El nuevo servicio tiene una doble finalidad: la puramente educativa y la conciliación de la vida familiar y laboral.
Hay que crear un servicio que atienda a todos los niños y niñas y que no dependa de la sensibilidad de uno u otro Ayuntamiento, por tal motivo es imprescindible la implicación del Govern, que debe garantizar la igualdad de oportunidades, y un servicio de calidad con precios asequibles para las familias.
diumenge, 15 d’abril del 2007
Ens hi jugam molt.
divendres, 13 d’abril del 2007
Pacto por el acceso a la Vivienda
Es realmente trágico que del dinero previsto por Madrid para hacer política de vivienda en les Illes Balears, el Govern sólo sea capaz de invertir un 41% y deje escapar el resto.
Los socialistas hemos presentado nuestra propuesta en materia de vivienda que consiste
en ofrecer 20.000 viviendas rehabilitadas o de nueva construcción, en alquiler o venta, para familias humildes, monoparentales, gente joven, personas mayores, personas que padecen alguna discapacidad, y en general, a todas aquellas familias de clase media que se ven obligadas a hacer esfuerzos desmesurados para pagar el precio de un piso o vivienda.
Para ello proponemos un Gran Pacto para el Acceso a la Vivienda, un pacto que debe implicar a instituciones, asociaciones de interés público, colectivos implicados, y a la iniciativa privada.
Una nueva política que debe prestar mucha atención a la creación de una nueva cultura de la rehabilitación y del alquiler.
En este sentido la nueva Ley de Barrios y Pueblos que proponemos y el plan que la desarrolle han de ser un instrumento impulsor de la rehabilitación integral de las zonas urbanas que, por distintos motivos, han padecido una mayor degradación. Integral quiere decir intervenir en el ámbito físico (rehabilitación de viviendas, mejora de elementos comunes, creación de equipamientos, mejora de infraestructuras, nuevos espacios verdes, etc.) y también en otros ámbitos, para dinamizar los barrios desde el punto de vista económico o cultural, así como, donde sea necesario, aplicar programas que tiendan a facilitar la integración y convivencia.
Una propuesta en la que los socialistas tenemos puestas muchas esperanzas, ya que significa apostar por adecentar aquello que ya tenemos construido y no destruir más territorio, y a la vez dirigir esfuerzos importantes en la mejora de la calidad de vida de quienes, en estos momentos, acumulan mayores desigualdades.
dijous, 12 d’abril del 2007
Amb l'habitatge, el PP no ha complit
A les Balears, s’estan construint més vivendes que mai i, en canvi, tenim una gran part de la població que se les veu i desitja per poder-ne comprar una. A les Balears, entre 1995 i 2005 els preus de l’habitatge han pujat un 238 per cent, mentre a la resta d’Espanya s’incrementaven en un 163,4%.
El que està clar és que allò que ens explicaven que més construcció de vivendes és igual a preus més barats, a les Balears no es compleix. Per aquest motiu, l’accés a l'habitatge –primer problema dels nostres ciutadans i ciutadanes- necessita polítiques públiques contundents que impliquin la iniciativa privada.
Durant aquesta legislatura no hi ha hagut voluntat de donar solució a aquest problema. El Govern només ha complit en un 11 per cent el seu Pla de l’Habitatge i, quant al Pla Estatal, el grau de compliment ha estat l’any 2006 de menys d’un 41%. El que vol dir que tudam quasi un 60 per cent dels dobbers que l’Estat havia previst gastar a les Balears en habitatge. Amb el principal problema dels ciutadans i ciutadanes de les Illes, el PP no ha complit.
dimecres, 11 d’abril del 2007
Enquestes esclaridores
Des del PSIB-PSOE hem de saber transmetre als ciutadans i ciutadanes que a les Illes és possible un projecte que generi riquesa sense destruir territori, i que a més converteixi aquesta riquesa en benestar i qualitat de vida per tothom. Per a tots els que vivim ara i, pensant també, en els que hi viuran després de noltros.
El projecte del PP és una màquina que l’únic que persegueix és treure el màxim suc de les Illes, un suc que només el beuen uns pocs, sense preocupar-les si amb les seves desmesurades xuclades ho deixen tot, de present i de futur, ben pansit i sec.
dimarts, 10 d’abril del 2007
"Tant és ara com abans". Llorenç Móra.
Per mi aquest llibre, amb el CD que inclou, és un merescut homenatge a un algaidí de bon de veres, a un glosador excepcional, a un amant de la cultura i la llengua catalanes, a un republicà d’esquerres, a un amic de tothom, a una manera de ser, a la ironia assenyada d’un poble que se’n sap riure d’ell mateix, que és la manera més valenta de créixer fora complexos.
Per aquest motiu vull agrair a l’Ajuntament d’Algaida la publicació d’aquest llibre, un llibre al qual m’he permès fer una petita glosa, que té més d’estimació que de glosa i diu així:
Llibre de lletra cantada,
poesia d’il·lusions,
sentiments tornats cançons,
idees de gran volada.
La rialla a la portada
dóna to a tot el ball
i, amb la força d’un cavall
i amb ironia afilada,
solca dret com una arada
per comellars i turons,
posant per tot messions
sense mudar de mirada,
que n’és una convidada
molt franca i feta amb el cor
a parlar clar, fora por
dia, nit i matinada.
L’obra avui ja està acabada:
teniu a les vostres mans
Tant és ara com abans.
Com una eterna balada
quedarà com a penyora
el llibre d’en Llorenç Móra,
un glosador dels més grans.
diumenge, 8 d’abril del 2007
Los efectos de la desmesura y de la improvisación.
dissabte, 7 d’abril del 2007
Improvisación y desmesura.
Algo parecido ha pasado con las carreteras: brutalmente desmesuradas, como las de Eivissa, y de las que nadie ha previsto el efecto urbanizador en los municipios por donde transcurren, verdadero huracán que está propiciando aumentos de población que difícilmente contará con servicios adecuados, y provoca cambios importantes en la identidad de muchos pueblos de Mallorca.
Y tampoco se ha planificado. La destrucción y reconstrucción del “Pont des Tren” o el trasiego ofrecido con el Parque de ”Ses Estacions” serían ejemplos cómicos de no serlo trágicos. La construcción de residencias de la tercera edad, más que conforme a unos criterios claros y transparentes, se ha hecho de forma arbitraria, a simple petición de los ayuntamientos y, sobre todo, teniendo en cuenta el color de éstos y no las necesidades reales del conjunto de las Islas. Lo mismo ha pasado con el turismo, gestionado sólo pensando en la próxima temporada y no a medio y largo plazo: sin regular el todo incluido ni adoptar acuerdo alguno para hacer frente a sus problemas estructurales. La destrucción de territorio y el abuso residencial, debido a la inexistencia de planes y normativas adecuadas, han sido la punta de lanza del proyecto del Govern actual.
Quizás lo que realmente haya ocurrido es que de forma totalmente planificada el PP no quiera planificación alguna que haga previsible y transparente su actuación y dé igualdad de oportunidades a todos. Sin planificaciones previas: la especulación, el partidismo y la desmesura pueden campar a sus anchas sin demasiados problemas y el interés general no tiene cabida.
divendres, 6 d’abril del 2007
Decència democràtica i malbaratament.
Però és que, a més, criticar el funcionament d’IB3 no és solament un assumpte de decència democràtica. És parlar també dels problemes quotidians de la majoria, és parlar d’educació i d’habitatge: l’obscena parcialitat d’IB3 ofèn els grans principis de la llibertat, però també malbarata increïblement els doblers d’una comunitat on les escoles públiques viuen amb pressuposts de subsistència i on el problema de l’habitatge s’agreuja per moments. Els doblers gastats en desinformar són doblers que es resten del benestar dels ciutadans, i aquest és un problema ben concret. La nostra Comunitat és de les més endeutades d’Espanya i no ajuda gens que la televisió pública costi ja uns noranta milions d’euros (la més cara d’Espanya, uns noranta euros per habitant) i en canvi l’aportació a la Universitat sigui només de cinquanta milions i la inversió en habitatge es mostri totalment insuficient. En aquest sentit, la meva proposta al president Matas perseguia un pressupost més mesurat, que no vol dir una televisió de menys qualitat: actualment alguns programes són de qualitat ínfima i ens costen un ull de la cara. I no són precisament els treballadors d’IB3 ni els ciutadans els grans beneficiats d’aquest pressupost; són uns altres que, per cert, sovint coincideixen amb els personatges i programes que més manipulen i menys pluralitat demostren.
dimecres, 4 d’abril del 2007
Vull depurar les meves paraules sobre IB3.
Vull recordar que fa mesos vaig escriure una carta al President Matas per intentar un gran pacte que fes possible convertir la televisió pública en un mitjà plural i independent, igual que s’ha fet a Televisió Espanyola, i l’única resposta ha estat el silenci i encara més partidisme i manipulació.
L'espectacle.
dimarts, 3 d’abril del 2007
Combatir la especulación.
Las administraciones no se pueden permitir aparcar una cuestión tan importante recurriendo al argumento simplista de que ésta problemática no tiene arreglo; sobre todo cuando son las propias instituciones las que tienen la potestad de regular y planificar el urbanismo y evitar unos precios finales obesos de especulación. Una especulación que según el artículo 47 de la Constitución debe ser combatida firmemente por todas las instituciones. Una lacra que permite a unos llenar sacos de dinero en cuestión de meses, mientras los demás necesitan cuarenta años para pagar la hipoteca. Un verdadero terrorismo social que algunas instituciones no sólo no combaten si no que con sus políticas, por desgracia, le allanan el camino.
diumenge, 1 d’abril del 2007
Els confiats van a l'infern.
divendres, 30 de març del 2007
L'abisme
Fer “Plans Miralls” o acumular molta obra pública i al mateix temps permetre un creixement residencial sense límits comporta una economia que funciona a cop de panxades i les panxades donen breus satisfaccions a uns pocs aprofitats i una llarga i mala digestió a tota la resta. Cap societat pot digerir, sense dificultats, augments de població tan alts, fruit de l’efecte de crida de polítiques poc assenyades que, a més, fan malbé la nostra singularitat territorial, imprescindible per a una activitat turística sostenible.
Aquest és el model del PP per a les Illes Balears: la desmesura i l’especulació. Mentrestant el turisme, de cada vegada, és més barat i es fa necessari un augment permanent del nombre de visitants perquè sigui rendible. La construcció està a les mans de grans promotors que consumeixen en un any el que, de forma sensata, hauria de bastar per a setze. Els serveis socials, de tota mena, no són suficients per a la població real i les classes mitjanes en passen un fum per poder comprar un pis. El pitjor de tot és que amb les grans obres s’ha preparat el camí per extremar, encara més, un model que ens fa perdre qualitat de vida i que és la pitjor herència que podem deixar als nostres fills.
Aquesta terra no pot aguantar quatre anys més d’especulació i desmesura. És ben hora d’invertir en rehabilitació i reconversió i, sobretot, en coneixement... i amb coneixement.
Ara l'altre cara.
ARA els deutes estan amagats davall l’estora i l’estora té un bony com el puig de Cura. ARA si no ets “dels nostres” ho tens malament. ARA, com mai, es mesclen institució i partit. ARA la imatge de Balears a fora oscil·la entre la destrucció del territori i el ridícul fet a Moscou. ARA davall l’asfalt i el ciment hi ha la identitat; això sí, de cada vegada amb més capes per damunt. ARA l’extrema dreta mana més que mai, i l’altra l’únic centre que ocupa és el de la manifestació de cada dissabte. ARA a l’entorn de la Real en lloc de patrimoni hi ha especulació. ARA el Pont del Tren i el Parc de les Estacions no sabem si els han aixecat o tirat a terra, ni quants de diners hi hem gastat. ARA la gent jove no té pisos perquè els especuladors estan protegits i els pisos no. ARA l’educació pública és de segona igual que la consideració que té el Govern pels nins i nines que hi van. ARA tenim una moratòria urbanística que sols afecta el manteniment de les escoles i els instituts i la construcció d’habitatges de protecció oficial. ARA vénen promotors de fora gràcies al Govern, i els nostres empresaris han d’estar a les ordres i recollir les sobres. ARA el tot inclòs inclou tant que segurament ben prest servirem als turistes les vacances a domicili. ARA lluitarem contra el canvi climàtic gràcies al gasoducte que va planificar el Pacte de Progrés i que el Govern actual, en quatre anys, no ha ni començat. ARA alguns ja tenen comprada molta terra rústica per a, després de les eleccions, convertir-la en urbana i aconseguir així arribar a una població de 2 milions de persones. ARA la Universitat rep menys diners que PP3. ARA n’hi ha alguns que han fet de parlar i mentir dos sinònims, i això, sense rubor, ho anomenen publicitat institucional.
dimecres, 28 de març del 2007
Per una televisió independent i plural
Mentrestant, en comparació a la resta, la nostra televisió és la que surt més cara de tota Espanya, la veu molt poca gent, i els programes amb més audiència son les sèries americanes. Es a dir, un mitjà sense la més mínima credibilitat, i que té un cost més alt que l’aportació del Govern a la Universitat. Una bona idea destruïda per la manca de capacitat dels que la dirigeixen i l’avarícia i el nul sentit democràtic del Govern que l’ha creada.
De complementària res de res
dimarts, 27 de març del 2007
Un Govern per a tots i totes
diumenge, 25 de març del 2007
Manteniment d'escoles, no. Propaganda per mantenir-se, sí
D’altra banda, ara hi ha portadores de doblers per a festes i saraus, per a autocars plens de gent que, ben convidada, duen directament al restaurant amb l’únic objectiu de fer propaganda sobre les meravelles que ha fet aquest Govern. També hi ha molts de doblers per a la televisió, mal anomenada pública, dedicada exclusivament a fer propaganda dels qui manen. I diners a voler per subvencionar els amics, com la FEPAE, perquè facin propaganda contra els adversaris polítics... Ara és temps electoral i per al PP val tot.
Al mateix temps, els síndics de comptes diuen que és molt difícil, per no dir impossible, que el Govern pugui tornar el deute que té. Quan hi ha deute, amb la dreta sempre acaba patint el pressupost social.
Tot junt és un poc llastimós, però ara ens diuen que ens volen retornar l’ètica de les institucions. Ben pensat, qui millor que ells per retornar el que ens han pres. De totes maneres, en cas que la tornin, per favor, que la deixin al portal, però que no hi entrin a les institucions... Tenint en compte el que hem vist, ens fa pànic saber què entenen ells per ètica.
divendres, 23 de març del 2007
Construyendo el futuro
No menos preocupante es que nuestra Comunidad sea la primera en fracaso escolar. Un podium del que hay que bajarse sin dilación: la mejor herencia para nuestros hijos es una buena preparación, y la esperanza de un mejor futuro para cualquier comunidad es tener a su capital humano perfecta y continuamente formado.
Poner mesura en el uso del territorio y garantizar una buena preparación de nuestra gente: ésos son los pilares imprescindibles para construir el futuro.
dijous, 22 de març del 2007
Educación, territorio, y productividad.
Es un mal negocio para nuestra Comunidad estandarizar la singularidad, cambiando nuestro bello patrimonio natural por cemento y artificios que uno puede encontrar en cualquier otro destino turístico. Es un mal negocio para les Illes Balears convertir la educación pública en un servicio residual, sin la especial atención que se merece, e impulsar, de esta forma, un servicio de doble línea que no ofrece garantías a todos y,consecuentemente, la misma igualdad de oportunidades. Es una mala apuesta para la calidad de vida de nuestros ciudadanos y para la productividad de nuestra economía.
dimecres, 21 de març del 2007
Joc net
Sense joc net, democràcia és tan sols una paraula. Sense joc net, el pròxim discriminat pots ser tu.
dimarts, 20 de març del 2007
El PP da miedo
dilluns, 19 de març del 2007
Eivissa: també en mans de la prepotència
diumenge, 18 de març del 2007
Contra la prepotència, salvem Mallorca
La manifestació d’ahir va ser tot un èxit. La plataforma SALVEM MALLORCA està d’enhorabona. Una terra no es pot menysprear com ho han fet els qui ens governen. Donar l’esquena al poble és propi de gent prepotent i quan la prepotència mana en les institucions acaba produint abusos. Aquesta legislatura ha estat farcida d’abusos, fins al punt que alguns s’han dedicat a fer befa dels qui pensaven diferent. A cops de befes hem vist com es feia la demolició i es tornava a construir el Pont del Tren; sense complexos s’ha actuat a La Real; fora mirar prim s’ha enganat la gent amb el Parc Central; sense la més mínima sensibilitat pel territori s’ha aplicat un model a cops d’especulació i ciment.
dijous, 15 de març del 2007
Rehabilitar abans de trepitjar més territori
dimarts, 13 de març del 2007
La terrible "eficàcia" del PP
dilluns, 12 de març del 2007
Amb els ollers i ceramistes de la Fira del Fang
Ahir vaig anar a la Fira del Fang de Marratxí i vull donar l’enhorabona als ollers i ceramistes que hi participen. Els vull felicitar perquè guarden una part de la nostra identitat i també per la seva capacitat d’innovació. La Fira de Marratxí és molt coneguda a Mallorca però també a altres indrets d’Espanya, com per exemple a Catalunya. Vull deixar clar que els socialistes ens comprometem a donar suport a la fira i a tots els artesans. Amb ells, hem de donar un nou impuls a una de les fires més belles i interessants de Mallorca, una mostra de la nostra cultura i capacitat de creació.
diumenge, 11 de març del 2007
11-M, tres anys després
dissabte, 10 de març del 2007
Cara a cara: Naturalment que sí
Estic convençut que entre tots sabrem cercar un lloc neutral que possibiliti un desenvolupament seriós del debat. La neutralitat és bàsica a un moment en que, per desgràcia, hi ha molta crispació i manipulació informativa. El major referent d’aquesta manera d’actuar a les Illes és la televisió pública IB3 que està aplicant un partidisme excloent que no es limita a impedir la pluralitat, que ja és molt greu, sinó que arriba fins al punt d’iniciar una “caça de bruixes” de tots els que pensen diferent del Govern actual.
És una llàstima que una televisió que ens costa un dineral a tots i totes –en comparació és la més cara de Espanya – compti amb una audiència tan baixa i amb gens de credibilitat. És una pena que, en lloc de servir a tothom, estigui exclusivament a les ordres dels actuals governants. Postura que, per cert, ho diu tot d’ells. El sr. Matas hauria de canviar de posició i escoltar la proposta que li hem fet de pacte per un funcionament plural de l’ens públic.
divendres, 9 de març del 2007
dijous, 8 de març del 2007
El "tot val" del PP
Aquest és el mateix doble llenguatge del president Matas quan diu que ell no té cap responsabilitat en Ordenació del Territori. És que el seu partit, del qual és president, no té un pacte de govern al Consell de Mallorca? És que el Pla Territorial i les decisions que es prenen no tenen el concurs del PP?
Onsevulla et giris, veus i sents contradiccions que responen a una ideologia tan flexible que li poden fer donar dues voltes de campana, girar-la damunt davall i no passa res, l’únic important és surar, encara que faci falta dir o fer exactament el contrari del que han fet o dit, només, cinc minuts abans. Basta veure la moguda del PP amb el cas De Juana Chaos, totalment contradictòria amb la política que aplicaren els Aznar, Rajoy, Acebes i Oreja. Per alguns el “tot val”, sense complexos, s’ha convertit en la seva única ideologia. Per cert, aquesta setmana han explotat més bombes a l’Iraq, la darrera ha causat 90 morts i uns 160 ferits. Quants homes, dones, nins, nines i famílies senceres ja no hi són per causa d’aquesta guerra injusta?...... I encara és l’hora que alguns hagin reconegut la greu equivocació.
dimecres, 7 de març del 2007
A la recerca de la il·lusió perduda
Mal d’entendre era que una vegada reformat l’Estatut i creada una llista nova per als consells, el PP seguís presentant la mateixa persona com a candidat a la Presidència del Govern i al Consell de Mallorca. Només es podia entendre que el sr. Matas donava molt poca importància als Consells i que per a ell les Institucions estan per sota del pur interès partidista. Amb l’explicació de la seva renúncia ens confirma que per a ell els Consells són poca cosa, almenys per tenir un president de la seva categoria. Tot un exemple de coherència i d’estima a les nostres Institucions. Si el canvi, segons ens explica el mateix President, no és per donar més força al Consell de Mallorca, que seria el més lògic d’acord amb el nou Estatut, tan sols pot respondre, una vegada més, a motius purament partidistes i electorals i per intentar recuperar la il·lusió perduda a causa de les enquestes.
dimarts, 6 de març del 2007
El PP se quita la careta
El PP de Baleares está echando el resto de cara a las próximas elecciones y, ya sin complejos, se deshace de los billetes -que nunca usó- del alardeado viaje al centro y se ha puesto el uniforme de campaña que ha repartido Rajoy. Un vestuario más adecuado al actual ideario popular que le permite, creando enemigos imaginarios, provocar confrontaciones estériles en un intento desesperado de unificar y movilizar a un electorado, en parte, bajo de moral, precisamente por la poca credibilidad ética de muchas de sus actuaciones.
El PP quiere desviar la atención de la desmesura practicada con el territorio, de la especulación y de la corrupción. Quiere hacer olvidar a la ciudadanía que ha gobernado las instituciones como si de su corral particular se tratara y no de la casa de todos y todas. Para ello importa radicalidad de la calle Génova y además disfraza todo bajo un carísimo alud de propaganda y manipulación de la cual su mayor exponente es la mal llamada televisión pública: ib3. En cualquier caso a estas alturas ya no hay mentira que lave tanta podredumbre. Ni tan siquiera anunciar a voz en grito: que “los Catalanes nos quieren anexionar!” o que “vuelven los rojos y nos lo van a quitar todo.” Estos lobos ya no asustan a nadie.
dijous, 1 de març del 2007
Dia de les Illes Balears: melons i llimones
El President Matas, per altra banda, té la trista habilitat de, a Madrid, en to centralista, definir les reformes estatutàries com a “obertures de melons” que ningú havia demanat, i en canvi a les Balears, en to nacionalista, canviar de fruita i parlar-nos de les Illes “espremudes com a llimones”.
El President, que ha estat ministre d’un Govern de l’Estat que ens va donar un sistema de finançament injust i que ens va negar la compensació de la insularitat i de tantes altres coses, estic convençut que en sap molt del que significa esprémer les Illes com una llimona. De totes maneres, el President es va oblidar d’altres espremudes que ell fomenta amb les seves polítiques i que per mi són molt més perilloses: la destrucció del territori i el paisatge a favor d’una especulació galopant que sols beneficia uns quants; la importació de promotors que s’enduen els beneficis, fan dels nostres empresaris simples subcontractats, i ens deixen contractes precaris i dificultats socials; la desmesura residencial a les zones turístiques en contra de la indústria hotelera de sempre; la desmesura en la despesa pública, etc. Té raó el President quan diu que hi ha semblances amb altres temps, segurament en Pere IV mai va esprémer tant la llimona com l'espremuda que han sofert Andratx, Santa Margalida i, per desgràcia, molts altres indrets. El President ens recorda massa els vells temps, una mena de liberalisme feudal en què tothom és molt lliure però sols si balla al so dels munyidors naturals de la cosa.
Les Illes Balears es mereixen caminar sense pors, fora enemics ni confrontacions, i sobretot sense espremudes que sols creen dificultats a la gran majoria. Les Illes i tota la seva gent es mereixen compartir UN NOUS TEMPS, amb governants que garanteixin la mesura i la cohesió social i posin a retxa els quatre vius que pretenen colcar damunt els altres. Segurament el Sr. Matas dirà que som intervencionistes, oblidant conscientment que en aquests casos no intervenir significa premiar els munyidors de sempre.