divendres, 30 de març del 2007
L'abisme
Fer “Plans Miralls” o acumular molta obra pública i al mateix temps permetre un creixement residencial sense límits comporta una economia que funciona a cop de panxades i les panxades donen breus satisfaccions a uns pocs aprofitats i una llarga i mala digestió a tota la resta. Cap societat pot digerir, sense dificultats, augments de població tan alts, fruit de l’efecte de crida de polítiques poc assenyades que, a més, fan malbé la nostra singularitat territorial, imprescindible per a una activitat turística sostenible.
Aquest és el model del PP per a les Illes Balears: la desmesura i l’especulació. Mentrestant el turisme, de cada vegada, és més barat i es fa necessari un augment permanent del nombre de visitants perquè sigui rendible. La construcció està a les mans de grans promotors que consumeixen en un any el que, de forma sensata, hauria de bastar per a setze. Els serveis socials, de tota mena, no són suficients per a la població real i les classes mitjanes en passen un fum per poder comprar un pis. El pitjor de tot és que amb les grans obres s’ha preparat el camí per extremar, encara més, un model que ens fa perdre qualitat de vida i que és la pitjor herència que podem deixar als nostres fills.
Aquesta terra no pot aguantar quatre anys més d’especulació i desmesura. És ben hora d’invertir en rehabilitació i reconversió i, sobretot, en coneixement... i amb coneixement.
Ara l'altre cara.
ARA els deutes estan amagats davall l’estora i l’estora té un bony com el puig de Cura. ARA si no ets “dels nostres” ho tens malament. ARA, com mai, es mesclen institució i partit. ARA la imatge de Balears a fora oscil·la entre la destrucció del territori i el ridícul fet a Moscou. ARA davall l’asfalt i el ciment hi ha la identitat; això sí, de cada vegada amb més capes per damunt. ARA l’extrema dreta mana més que mai, i l’altra l’únic centre que ocupa és el de la manifestació de cada dissabte. ARA a l’entorn de la Real en lloc de patrimoni hi ha especulació. ARA el Pont del Tren i el Parc de les Estacions no sabem si els han aixecat o tirat a terra, ni quants de diners hi hem gastat. ARA la gent jove no té pisos perquè els especuladors estan protegits i els pisos no. ARA l’educació pública és de segona igual que la consideració que té el Govern pels nins i nines que hi van. ARA tenim una moratòria urbanística que sols afecta el manteniment de les escoles i els instituts i la construcció d’habitatges de protecció oficial. ARA vénen promotors de fora gràcies al Govern, i els nostres empresaris han d’estar a les ordres i recollir les sobres. ARA el tot inclòs inclou tant que segurament ben prest servirem als turistes les vacances a domicili. ARA lluitarem contra el canvi climàtic gràcies al gasoducte que va planificar el Pacte de Progrés i que el Govern actual, en quatre anys, no ha ni començat. ARA alguns ja tenen comprada molta terra rústica per a, després de les eleccions, convertir-la en urbana i aconseguir així arribar a una població de 2 milions de persones. ARA la Universitat rep menys diners que PP3. ARA n’hi ha alguns que han fet de parlar i mentir dos sinònims, i això, sense rubor, ho anomenen publicitat institucional.
dimecres, 28 de març del 2007
Per una televisió independent i plural
Mentrestant, en comparació a la resta, la nostra televisió és la que surt més cara de tota Espanya, la veu molt poca gent, i els programes amb més audiència son les sèries americanes. Es a dir, un mitjà sense la més mínima credibilitat, i que té un cost més alt que l’aportació del Govern a la Universitat. Una bona idea destruïda per la manca de capacitat dels que la dirigeixen i l’avarícia i el nul sentit democràtic del Govern que l’ha creada.
De complementària res de res
dimarts, 27 de març del 2007
Un Govern per a tots i totes
diumenge, 25 de març del 2007
Manteniment d'escoles, no. Propaganda per mantenir-se, sí
D’altra banda, ara hi ha portadores de doblers per a festes i saraus, per a autocars plens de gent que, ben convidada, duen directament al restaurant amb l’únic objectiu de fer propaganda sobre les meravelles que ha fet aquest Govern. També hi ha molts de doblers per a la televisió, mal anomenada pública, dedicada exclusivament a fer propaganda dels qui manen. I diners a voler per subvencionar els amics, com la FEPAE, perquè facin propaganda contra els adversaris polítics... Ara és temps electoral i per al PP val tot.
Al mateix temps, els síndics de comptes diuen que és molt difícil, per no dir impossible, que el Govern pugui tornar el deute que té. Quan hi ha deute, amb la dreta sempre acaba patint el pressupost social.
Tot junt és un poc llastimós, però ara ens diuen que ens volen retornar l’ètica de les institucions. Ben pensat, qui millor que ells per retornar el que ens han pres. De totes maneres, en cas que la tornin, per favor, que la deixin al portal, però que no hi entrin a les institucions... Tenint en compte el que hem vist, ens fa pànic saber què entenen ells per ètica.
divendres, 23 de març del 2007
Construyendo el futuro
No menos preocupante es que nuestra Comunidad sea la primera en fracaso escolar. Un podium del que hay que bajarse sin dilación: la mejor herencia para nuestros hijos es una buena preparación, y la esperanza de un mejor futuro para cualquier comunidad es tener a su capital humano perfecta y continuamente formado.
Poner mesura en el uso del territorio y garantizar una buena preparación de nuestra gente: ésos son los pilares imprescindibles para construir el futuro.
dijous, 22 de març del 2007
Educación, territorio, y productividad.
Es un mal negocio para nuestra Comunidad estandarizar la singularidad, cambiando nuestro bello patrimonio natural por cemento y artificios que uno puede encontrar en cualquier otro destino turístico. Es un mal negocio para les Illes Balears convertir la educación pública en un servicio residual, sin la especial atención que se merece, e impulsar, de esta forma, un servicio de doble línea que no ofrece garantías a todos y,consecuentemente, la misma igualdad de oportunidades. Es una mala apuesta para la calidad de vida de nuestros ciudadanos y para la productividad de nuestra economía.
dimecres, 21 de març del 2007
Joc net
Sense joc net, democràcia és tan sols una paraula. Sense joc net, el pròxim discriminat pots ser tu.
dimarts, 20 de març del 2007
El PP da miedo
dilluns, 19 de març del 2007
Eivissa: també en mans de la prepotència
diumenge, 18 de març del 2007
Contra la prepotència, salvem Mallorca
La manifestació d’ahir va ser tot un èxit. La plataforma SALVEM MALLORCA està d’enhorabona. Una terra no es pot menysprear com ho han fet els qui ens governen. Donar l’esquena al poble és propi de gent prepotent i quan la prepotència mana en les institucions acaba produint abusos. Aquesta legislatura ha estat farcida d’abusos, fins al punt que alguns s’han dedicat a fer befa dels qui pensaven diferent. A cops de befes hem vist com es feia la demolició i es tornava a construir el Pont del Tren; sense complexos s’ha actuat a La Real; fora mirar prim s’ha enganat la gent amb el Parc Central; sense la més mínima sensibilitat pel territori s’ha aplicat un model a cops d’especulació i ciment.
dijous, 15 de març del 2007
Rehabilitar abans de trepitjar més territori
dimarts, 13 de març del 2007
La terrible "eficàcia" del PP
dilluns, 12 de març del 2007
Amb els ollers i ceramistes de la Fira del Fang
Ahir vaig anar a la Fira del Fang de Marratxí i vull donar l’enhorabona als ollers i ceramistes que hi participen. Els vull felicitar perquè guarden una part de la nostra identitat i també per la seva capacitat d’innovació. La Fira de Marratxí és molt coneguda a Mallorca però també a altres indrets d’Espanya, com per exemple a Catalunya. Vull deixar clar que els socialistes ens comprometem a donar suport a la fira i a tots els artesans. Amb ells, hem de donar un nou impuls a una de les fires més belles i interessants de Mallorca, una mostra de la nostra cultura i capacitat de creació.
diumenge, 11 de març del 2007
11-M, tres anys després
dissabte, 10 de març del 2007
Cara a cara: Naturalment que sí
Estic convençut que entre tots sabrem cercar un lloc neutral que possibiliti un desenvolupament seriós del debat. La neutralitat és bàsica a un moment en que, per desgràcia, hi ha molta crispació i manipulació informativa. El major referent d’aquesta manera d’actuar a les Illes és la televisió pública IB3 que està aplicant un partidisme excloent que no es limita a impedir la pluralitat, que ja és molt greu, sinó que arriba fins al punt d’iniciar una “caça de bruixes” de tots els que pensen diferent del Govern actual.
És una llàstima que una televisió que ens costa un dineral a tots i totes –en comparació és la més cara de Espanya – compti amb una audiència tan baixa i amb gens de credibilitat. És una pena que, en lloc de servir a tothom, estigui exclusivament a les ordres dels actuals governants. Postura que, per cert, ho diu tot d’ells. El sr. Matas hauria de canviar de posició i escoltar la proposta que li hem fet de pacte per un funcionament plural de l’ens públic.
divendres, 9 de març del 2007
dijous, 8 de març del 2007
El "tot val" del PP
Aquest és el mateix doble llenguatge del president Matas quan diu que ell no té cap responsabilitat en Ordenació del Territori. És que el seu partit, del qual és president, no té un pacte de govern al Consell de Mallorca? És que el Pla Territorial i les decisions que es prenen no tenen el concurs del PP?
Onsevulla et giris, veus i sents contradiccions que responen a una ideologia tan flexible que li poden fer donar dues voltes de campana, girar-la damunt davall i no passa res, l’únic important és surar, encara que faci falta dir o fer exactament el contrari del que han fet o dit, només, cinc minuts abans. Basta veure la moguda del PP amb el cas De Juana Chaos, totalment contradictòria amb la política que aplicaren els Aznar, Rajoy, Acebes i Oreja. Per alguns el “tot val”, sense complexos, s’ha convertit en la seva única ideologia. Per cert, aquesta setmana han explotat més bombes a l’Iraq, la darrera ha causat 90 morts i uns 160 ferits. Quants homes, dones, nins, nines i famílies senceres ja no hi són per causa d’aquesta guerra injusta?...... I encara és l’hora que alguns hagin reconegut la greu equivocació.
dimecres, 7 de març del 2007
A la recerca de la il·lusió perduda
Mal d’entendre era que una vegada reformat l’Estatut i creada una llista nova per als consells, el PP seguís presentant la mateixa persona com a candidat a la Presidència del Govern i al Consell de Mallorca. Només es podia entendre que el sr. Matas donava molt poca importància als Consells i que per a ell les Institucions estan per sota del pur interès partidista. Amb l’explicació de la seva renúncia ens confirma que per a ell els Consells són poca cosa, almenys per tenir un president de la seva categoria. Tot un exemple de coherència i d’estima a les nostres Institucions. Si el canvi, segons ens explica el mateix President, no és per donar més força al Consell de Mallorca, que seria el més lògic d’acord amb el nou Estatut, tan sols pot respondre, una vegada més, a motius purament partidistes i electorals i per intentar recuperar la il·lusió perduda a causa de les enquestes.
dimarts, 6 de març del 2007
El PP se quita la careta
El PP de Baleares está echando el resto de cara a las próximas elecciones y, ya sin complejos, se deshace de los billetes -que nunca usó- del alardeado viaje al centro y se ha puesto el uniforme de campaña que ha repartido Rajoy. Un vestuario más adecuado al actual ideario popular que le permite, creando enemigos imaginarios, provocar confrontaciones estériles en un intento desesperado de unificar y movilizar a un electorado, en parte, bajo de moral, precisamente por la poca credibilidad ética de muchas de sus actuaciones.
El PP quiere desviar la atención de la desmesura practicada con el territorio, de la especulación y de la corrupción. Quiere hacer olvidar a la ciudadanía que ha gobernado las instituciones como si de su corral particular se tratara y no de la casa de todos y todas. Para ello importa radicalidad de la calle Génova y además disfraza todo bajo un carísimo alud de propaganda y manipulación de la cual su mayor exponente es la mal llamada televisión pública: ib3. En cualquier caso a estas alturas ya no hay mentira que lave tanta podredumbre. Ni tan siquiera anunciar a voz en grito: que “los Catalanes nos quieren anexionar!” o que “vuelven los rojos y nos lo van a quitar todo.” Estos lobos ya no asustan a nadie.
dijous, 1 de març del 2007
Dia de les Illes Balears: melons i llimones
El President Matas, per altra banda, té la trista habilitat de, a Madrid, en to centralista, definir les reformes estatutàries com a “obertures de melons” que ningú havia demanat, i en canvi a les Balears, en to nacionalista, canviar de fruita i parlar-nos de les Illes “espremudes com a llimones”.
El President, que ha estat ministre d’un Govern de l’Estat que ens va donar un sistema de finançament injust i que ens va negar la compensació de la insularitat i de tantes altres coses, estic convençut que en sap molt del que significa esprémer les Illes com una llimona. De totes maneres, el President es va oblidar d’altres espremudes que ell fomenta amb les seves polítiques i que per mi són molt més perilloses: la destrucció del territori i el paisatge a favor d’una especulació galopant que sols beneficia uns quants; la importació de promotors que s’enduen els beneficis, fan dels nostres empresaris simples subcontractats, i ens deixen contractes precaris i dificultats socials; la desmesura residencial a les zones turístiques en contra de la indústria hotelera de sempre; la desmesura en la despesa pública, etc. Té raó el President quan diu que hi ha semblances amb altres temps, segurament en Pere IV mai va esprémer tant la llimona com l'espremuda que han sofert Andratx, Santa Margalida i, per desgràcia, molts altres indrets. El President ens recorda massa els vells temps, una mena de liberalisme feudal en què tothom és molt lliure però sols si balla al so dels munyidors naturals de la cosa.
Les Illes Balears es mereixen caminar sense pors, fora enemics ni confrontacions, i sobretot sense espremudes que sols creen dificultats a la gran majoria. Les Illes i tota la seva gent es mereixen compartir UN NOUS TEMPS, amb governants que garanteixin la mesura i la cohesió social i posin a retxa els quatre vius que pretenen colcar damunt els altres. Segurament el Sr. Matas dirà que som intervencionistes, oblidant conscientment que en aquests casos no intervenir significa premiar els munyidors de sempre.