L'abisme

De tant de repetir el PP que ens ha salvat del Pacte de Progrés, ha acabat per recordar-nos el cèlebre discurs d’en Franco: “Españoles, estábamos al borde del abismo; ahora, afortunadamente, hemos dado un paso al frente”. A l’abisme ens condueix un PP que fon els seus propis rècords. El Col·legi d’Aparelladors diu que el nombre d’habitatges visats a Mallorca durant el 2006 fou un 27% superior al de l’any anterior: amb aquesta dada s’ha igualat la xifra de l’any 1999. D’altra banda, la càrrega demogràfica real a l’arxipèlag s’ha incrementat un 18,7% els darrers anys.
Fer “Plans Miralls” o acumular molta obra pública i al mateix temps permetre un creixement residencial sense límits comporta una economia que funciona a cop de panxades i les panxades donen breus satisfaccions a uns pocs aprofitats i una llarga i mala digestió a tota la resta. Cap societat pot digerir, sense dificultats, augments de població tan alts, fruit de l’efecte de crida de polítiques poc assenyades que, a més, fan malbé la nostra singularitat territorial, imprescindible per a una activitat turística sostenible.
Aquest és el model del PP per a les Illes Balears: la desmesura i l’especulació. Mentrestant el turisme, de cada vegada, és més barat i es fa necessari un augment permanent del nombre de visitants perquè sigui rendible. La construcció està a les mans de grans promotors que consumeixen en un any el que, de forma sensata, hauria de bastar per a setze. Els serveis socials, de tota mena, no són suficients per a la població real i les classes mitjanes en passen un fum per poder comprar un pis. El pitjor de tot és que amb les grans obres s’ha preparat el camí per extremar, encara més, un model que ens fa perdre qualitat de vida i que és la pitjor herència que podem deixar als nostres fills.
Aquesta terra no pot aguantar quatre anys més d’especulació i desmesura. És ben hora d’invertir en rehabilitació i reconversió i, sobretot, en coneixement... i amb coneixement.

Ara l'altre cara.

Part del text que el Govern ha oblidat incloure en la seva campanya de propaganda.

ARA els deutes estan amagats davall l’estora i l’estora té un bony com el puig de Cura. ARA si no ets “dels nostres” ho tens malament. ARA, com mai, es mesclen institució i partit. ARA la imatge de Balears a fora oscil·la entre la destrucció del territori i el ridícul fet a Moscou. ARA davall l’asfalt i el ciment hi ha la identitat; això sí, de cada vegada amb més capes per damunt. ARA l’extrema dreta mana més que mai, i l’altra l’únic centre que ocupa és el de la manifestació de cada dissabte. ARA a l’entorn de la Real en lloc de patrimoni hi ha especulació. ARA el Pont del Tren i el Parc de les Estacions no sabem si els han aixecat o tirat a terra, ni quants de diners hi hem gastat. ARA la gent jove no té pisos perquè els especuladors estan protegits i els pisos no. ARA l’educació pública és de segona igual que la consideració que té el Govern pels nins i nines que hi van. ARA tenim una moratòria urbanística que sols afecta el manteniment de les escoles i els instituts i la construcció d’habitatges de protecció oficial. ARA vénen promotors de fora gràcies al Govern, i els nostres empresaris han d’estar a les ordres i recollir les sobres. ARA el tot inclòs inclou tant que segurament ben prest servirem als turistes les vacances a domicili. ARA lluitarem contra el canvi climàtic gràcies al gasoducte que va planificar el Pacte de Progrés i que el Govern actual, en quatre anys, no ha ni començat. ARA alguns ja tenen comprada molta terra rústica per a, després de les eleccions, convertir-la en urbana i aconseguir així arribar a una població de 2 milions de persones. ARA la Universitat rep menys diners que PP3. ARA n’hi ha alguns que han fet de parlar i mentir dos sinònims, i això, sense rubor, ho anomenen publicitat institucional.

Per una televisió independent i plural

Hem ofert un pacte al president Matas sobre la televisió pública IB3, en el sentit de fer el mateix que s’ha fet a l’Estat i per tant aconseguir una direcció independent que garanteixi el funcionament plural de l'ens, una informació veraç, un pressupost mesurat, una programació seriosa que desplegui valors... La resposta ha estat: el silenci i un increment de la utilització partidista.
Mentrestant, en comparació a la resta, la nostra televisió és la que surt més cara de tota Espanya, la veu molt poca gent, i els programes amb més audiència son les sèries americanes. Es a dir, un mitjà sense la més mínima credibilitat, i que té un cost més alt que l’aportació del Govern a la Universitat. Una bona idea destruïda per la manca de capacitat dels que la dirigeixen i l’avarícia i el nul sentit democràtic del Govern que l’ha creada.

De complementària res de res

El comerç dins l’activitat turística actual ja no es pot tractar com a simple oferta complementària. Avui aquest sector forma part essencial del producte turístic global i de cada vegada té més pes dins la tria de destí per part del turista. Per tant entre tots hem d’aconseguir que la nostra ampla xarxa de comerços sigui la millor. En aquest sentit hem d’incloure el món del comerç dins els àmbits de decisió i planificació de les estratègies i accions concretes que volem dur a terme en matèria de turisme. Allargar la temporada, diversificar l’oferta, fer més viva la ciutat de Palma... no és pot fer al marge dels comerços. Uns comerços que formen part de la nostre singularitat, que ens fan distints respecte d’altres destins, i que són una font de riquesa i de treball molt important per la nostre comunitat.

Un Govern per a tots i totes

Hem de saber explicar a la gent que, a les Illes, si hi ha un nou Govern socialista, el primer que farà serà suprimir el patètic costum que ha creat el PP de dividir els ciutadans entre:” els nostres i els altres”. No es pot tolerar que algú trafiqui amb els drets de la ciutadania o amb les potestats de les institucions. Actuar d’aquesta manera és un filó per els abusos i la desmesura. És fer bocins la igualtat d’oportunitats. Fer parts i quarts des de les institucions és desprestigiar la política i convertir-la en una parada de fira on tot està en venda. És també carregar un arma per fer por a la gent: “ Si vas amb els altres no et donarem subvencions, o contractes, o feina, o ...” . El que hem de fer és tenir ben assumit el joc democràtic i fixar unes regles clares. La primera és que dretes o esquerres, homes o dones, blancs o de color... tots i totes tenen dret a ser atesos fora cap tipus de discriminació i a no tenir cap por a obrar i pensar amb total llibertat. És patètic haver de recordar això a l’any 2007, però la feroç realitat, per desgràcia, s’imposa amb tota la seva crueltat.

Manteniment d'escoles, no. Propaganda per mantenir-se, sí

Les escoles i els instituts semblen deixats de la mà de Déu quant a manteniment i millores. Parets i banys en mal estat, manca de calefacció, persianes que cauen, patis amb problemes, manca d’espais per incorporar nous serveis o per oferir bé els existents... El Govern no té pressupost i sí molts deutes. Durant aquesta legislatura ha estat una constant la deixadesa en un tema tan important, fins al punt que hem vist com la Conselleria d’Educació en certes ocasions no tenia les quantitats pertinents per afrontar la despesa corrent. La despesa corrent per atendre bé els nostres nins i nines!
D’altra banda, ara hi ha portadores de doblers per a festes i saraus, per a autocars plens de gent que, ben convidada, duen directament al restaurant amb l’únic objectiu de fer propaganda sobre les meravelles que ha fet aquest Govern. També hi ha molts de doblers per a la televisió, mal anomenada pública, dedicada exclusivament a fer propaganda dels qui manen. I diners a voler per subvencionar els amics, com la FEPAE, perquè facin propaganda contra els adversaris polítics... Ara és temps electoral i per al PP val tot.
Al mateix temps, els síndics de comptes diuen que és molt difícil, per no dir impossible, que el Govern pugui tornar el deute que té. Quan hi ha deute, amb la dreta sempre acaba patint el pressupost social.
Tot junt és un poc llastimós, però ara ens diuen que ens volen retornar l’ètica de les institucions. Ben pensat, qui millor que ells per retornar el que ens han pres. De totes maneres, en cas que la tornin, per favor, que la deixin al portal, però que no hi entrin a les institucions... Tenint en compte el que hem vist, ens fa pànic saber què entenen ells per ètica.

Construyendo el futuro

Los ciudadanos están preocupados por la educación, y tienen motivo. Cuando, como en nuestro caso, se produce un contundente aumento de población auspiciado, en parte, por políticas insensatas, como mínimo, hay que tener la previsión de aumentar los servicios y repartirlos bien. La falta de previsión está ocasionando una concentración de alumnos con necesidades especiales en muchos centros públicos y, consecuentemente, una deficiente atención de los recién llegados y de todos los demás. Otros centros están, si no en teoría sí en la práctica, exentos del reparto.
No menos preocupante es que nuestra Comunidad sea la primera en fracaso escolar. Un podium del que hay que bajarse sin dilación: la mejor herencia para nuestros hijos es una buena preparación, y la esperanza de un mejor futuro para cualquier comunidad es tener a su capital humano perfecta y continuamente formado.
Poner mesura en el uso del territorio y garantizar una buena preparación de nuestra gente: ésos son los pilares imprescindibles para construir el futuro.

Educación, territorio, y productividad.

La educación es la base de la productividad. Un buen crecimiento económico depende de una información de calidad y ésta de la calidad de la educación. La modernidad, hoy,es más de los creadores de información que de productos materiales. En este sentido, persistir en un modelo desmesurado de economía intensiva que, a golpe de ladrillo, destruye territorio y ofrece una ocupación barata no es un buen camino para la productividad. Les Illes Balears tiene serios problemas de productividad y sus gobernantes nos llevan por sendas que, de cada vez, nos alejan más de ella. Un modelo que, para ser rentable, necesita aumentar permanentemente la cantidad y nos aleja más de la calidad, no es un buen modelo para un territorio limitado y frágil como el nuestro.
Es un mal negocio para nuestra Comunidad estandarizar la singularidad, cambiando nuestro bello patrimonio natural por cemento y artificios que uno puede encontrar en cualquier otro destino turístico. Es un mal negocio para les Illes Balears convertir la educación pública en un servicio residual, sin la especial atención que se merece, e impulsar, de esta forma, un servicio de doble línea que no ofrece garantías a todos y,consecuentemente, la misma igualdad de oportunidades. Es una mala apuesta para la calidad de vida de nuestros ciudadanos y para la productividad de nuestra economía.

Joc net

Per aconseguir que tothom tengui igualtat d’oportunitats és imprescindible que les regles siguin les mateixes per a tots i que les institucions defensin l’interès general. Per exemple, les subvencions no poden servir per fer parts i quarts entre les entitats; les licitacions han de ser transparents; els llocs de feina han de ser coberts en funció de la capacitat de les persones; els mitjans de comunicació públics han de ser plurals i no han de perseguir els qui pensen diferent; l’urbanisme no pot ser a la carta; el patrimoni i el medi ambient no pot estar en el mercat; la corrupció ha de ser perseguida; les relacions entre institucions han de ser lleials; els comptes han de ser clars; les Illes Balears no poden estar en venda.
Sense joc net, democràcia és tan sols una paraula. Sense joc net, el pròxim discriminat pots ser tu.

El PP da miedo

La línea radical emprendida por el PP es un terreno abonado para que afloren los grupos de extrema derecha. El "sin reglas" impuesto por el Sr. Rajoy avala las cruzadas de aquellos que no creen en la democracia e instala la confrontación y la crispación en la sociedad. La forma que uno emplea para conseguir el poder es la mejor muestra o anticipo de cómo lo administrará una vez conseguido. Por eso el PP da miedo. Puesto que quién es capaz de dividir a la sociedad en temas de Estado como el terrorismo, de qué no va a ser capaz una vez dirija las instituciones.

El PP da pánico, ya que en su estrategia vale todo, incluso rebasar los principios más elementales de nuestra democracia.

El PP asusta y en ello está la estrategia, en asustar a todos y crear enfrentamientos permanentes para que la gente se aparte de la política y deje que los poderosos de siempre lo manejen todo sin las ataduras del interés general o de la igualdad de oportunidades.

Eivissa: també en mans de la prepotència

Avui he estat a Eivissa amb una delegació dels socialistes europeus, visitant les obres de les autopistes i els llocs on es volen construir camps de golf i ports esportius. La visita s’ha fet amb motiu de les denúncies presentades per particulars a la Unió Europea. Denúncies que s’han interposat en relació als incompliments de les directives mediambientals en els projectes de les carreteres que han fet els del PP. He de dir que la visita era extra oficial, la visita oficial es fera, només, a Mallorca per veure el “metro”, ja que els diputats conservadors que tenen la majoria, per pressió del PP, no han volgut anar a Eivissa. La veritat és que no m'estranya ja que la imatge és realment dantesca. Vos puc assegurar que els eurodiputats i diputades estaven esglaiats: de veure el desastre i de saber les trampes i la prepotència emprades per dur-lo a terme. Els socialistes ens hem compromès a fer un seriós seguiment del tema per tal de que es prenguin les resolucions adients.

Contra la prepotència, salvem Mallorca

La manifestació d’ahir va ser tot un èxit. La plataforma SALVEM MALLORCA està d’enhorabona. Una terra no es pot menysprear com ho han fet els qui ens governen. Donar l’esquena al poble és propi de gent prepotent i quan la prepotència mana en les institucions acaba produint abusos. Aquesta legislatura ha estat farcida d’abusos, fins al punt que alguns s’han dedicat a fer befa dels qui pensaven diferent. A cops de befes hem vist com es feia la demolició i es tornava a construir el Pont del Tren; sense complexos s’ha actuat a La Real; fora mirar prim s’ha enganat la gent amb el Parc Central; sense la més mínima sensibilitat pel territori s’ha aplicat un model a cops d’especulació i ciment.

Un model que molta gent no vol. Un model que a tot posa preu, que no estima res si no es pot convertir en euros. Una forma de fer política que consisteix en la utilització del que és de tots per a l’absoluta conveniència dels qui manen. Un circ de bons i dolents, dels nostres i la resta, del ”estàs amb mi o contra mi”; un joc en què sempre guanyen els mateixos; una trampa rere l’altra i mentides a voler per acabar pintant la realitat com més convé. Un monstre sense cor ni ànima, sense principis ni valors, només dirigit per la fam insaciable de manejar el poder.

Avui per ventura a l’ombra seva molts s’hi emparen i s’hi senten segurs, però qui els pot assegurar que demà no seran ells els discriminats o perseguits? Molta gent ja ha comprès que més val jugar amb regles clares i netes per a tothom que estar subordinats a la voluntat aleatòria d’aquells que són capaços de canviar les regles segons les conveniències de cada moment. A la selva el més gran sempre acaba per menjar-se el més petit. Amb la bandera de l’eficàcia, per allà on passen no torna a sortir ni un bri d’herba. Ara vénen temps de poder dir PROU, ahir 50.000 ja ho diguérem fort i clar, i segur que el mes de maig serem la majoria necessària per poder gestionar un nou canvi que permeti a tothom relacionar-se amb les institucions independentment de les ideologies o, més aviat, dels interessos i de les amistats personals.

Rehabilitar abans de trepitjar més territori

Una Comunitat Autònoma petita, que té per principal matèria prima els seus recursos naturals i el paisatge, ha de posar en valor la rehabilitació de zones urbanes i la reconversió de zones turístiques. Posar al dia el que tenim deteriorat abans de trepitjar més espais verges. Aquesta aposta té una doble vessant social: aturar la destrucció de territori que és el principal adversari del turisme i dignificar la vida de les persones que habiten zones afectades per la manca i degradació de serveis, equipaments, habitatges, programes socials etc. És una forma, a més, de reconduir el sector de la construcció i una oportunitat per reconvertir les ciutats i pobles existents en indrets més sostenibles, feina aquesta, també, prou important per combatre el perillós canvi climàtic. En definitiva, es tracta d’apostar per la qualitat de vida de la nostra gent.

La terrible "eficàcia" del PP

Qui corre en direcció contrària a la meta, com més corre més enfora se’n fa. Per tant, podem concloure que hi ha eficàcies que són terribles si estan al servei d’una mala idea. En aquests casos, com més eficaços són els qui apliquen la mala idea, més nefastos són els resultats que s’aconsegueixen.

En aquest sentit, a la nostra estimada terra el PP ens repeteix cada dos minuts que és molt eficaç i que la seva gestió no admet comparació amb ningú, i he de dir que té tota la raó: és realment incomparable. Mai ningú a les Illes havia estat tan terriblement eficaç destruint territori i patrimoni, i instaurant un model especulatiu que provoca creixements desmesurats que sols beneficien uns quants i hipotequen el futur de tots. La seva eficàcia ens ha convertit en una de les Comunitats més encimentades i, paradoxalment, on els joves tenen més dificultats per pagar el preu d’un habitatge. Mentrestant, el mateix PP ens diu que no tenim pressupost per a tanta població o que fa feina per la qualitat turística, pel medi ambient i en contra del canvi climàtic... i, si és necessari, ens voldrà fer creure que la Mare de Déu balla enfilada damunt el Puig de Randa.

Amb els ollers i ceramistes de la Fira del Fang

Ahir vaig anar a la Fira del Fang de Marratxí i vull donar l’enhorabona als ollers i ceramistes que hi participen. Els vull felicitar perquè guarden una part de la nostra identitat i també per la seva capacitat d’innovació. La Fira de Marratxí és molt coneguda a Mallorca però també a altres indrets d’Espanya, com per exemple a Catalunya. Vull deixar clar que els socialistes ens comprometem a donar suport a la fira i a tots els artesans. Amb ells, hem de donar un nou impuls a una de les fires més belles i interessants de Mallorca, una mostra de la nostra cultura i capacitat de creació.

11-M, tres anys després

Ara fa tres anys que la ràbia terrorista trastornà Espanya. Els terroristes islamistes romperen les vides i l’esperança de molta gent. Avui és obligat recordar les persones que moriren en l’atemptat de Madrid i donar ànims als qui resultaren ferits, a tots els familiars i a tants d’homes i dones que varen patir de prop aquell horror. També es un bon moment per desitjar que el judici que hi ha en marxa serveixi per fer justícia. I, per què no, també és un bon dia per demanar la unió de tots els demòcrates en contra de la lacra terrorista, sigui del tipus que sigui, i desitjar que alguns retornin al sentit comú i fugin del camí de la crispació i de la confrontació, un camí que de forma irresponsable pot acabar fracturant la nostra societat.

Cara a cara: Naturalment que sí

Diuen els mitjans de comunicació que el candidat del PP a la presidència del Govern, el sr. Matas m’ha convidat a un debat electoral, cosa que, si és vera, m’alegra molt. Els debats són una eina molt important dins una democràcia per que permeten mostrar a la ciutadania els diferents punts de vista i propostes dels partits polítics. Fer debats ha d’ésser una cosa ben natural.
Estic convençut que entre tots sabrem cercar un lloc neutral que possibiliti un desenvolupament seriós del debat. La neutralitat és bàsica a un moment en que, per desgràcia, hi ha molta crispació i manipulació informativa. El major referent d’aquesta manera d’actuar a les Illes és la televisió pública IB3 que està aplicant un partidisme excloent que no es limita a impedir la pluralitat, que ja és molt greu, sinó que arriba fins al punt d’iniciar una “caça de bruixes” de tots els que pensen diferent del Govern actual.
És una llàstima que una televisió que ens costa un dineral a tots i totes –en comparació és la més cara de Espanya – compti amb una audiència tan baixa i amb gens de credibilitat. És una pena que, en lloc de servir a tothom, estigui exclusivament a les ordres dels actuals governants. Postura que, per cert, ho diu tot d’ells. El sr. Matas hauria de canviar de posició i escoltar la proposta que li hem fet de pacte per un funcionament plural de l’ens públic.

Més directe, més a prop...

El "tot val" del PP

Crec que ha estat poc encertada la nova candidata del PP al Consell de Mallorca quan ha manifestat que es presentava per retornar la dignitat a la Institució. Què vol dir? Vol dir que ara el Consell no té dignitat? Vol dir que el PP troba que participa en un pacte indigne i no fa res?
Aquest és el mateix doble llenguatge del president Matas quan diu que ell no té cap responsabilitat en Ordenació del Territori. És que el seu partit, del qual és president, no té un pacte de govern al Consell de Mallorca? És que el Pla Territorial i les decisions que es prenen no tenen el concurs del PP?
Onsevulla et giris, veus i sents contradiccions que responen a una ideologia tan flexible que li poden fer donar dues voltes de campana, girar-la damunt davall i no passa res, l’únic important és surar, encara que faci falta dir o fer exactament el contrari del que han fet o dit, només, cinc minuts abans. Basta veure la moguda del PP amb el cas De Juana Chaos, totalment contradictòria amb la política que aplicaren els Aznar, Rajoy, Acebes i Oreja. Per alguns el “tot val”, sense complexos, s’ha convertit en la seva única ideologia. Per cert, aquesta setmana han explotat més bombes a l’Iraq, la darrera ha causat 90 morts i uns 160 ferits. Quants homes, dones, nins, nines i famílies senceres ja no hi són per causa d’aquesta guerra injusta?...... I encara és l’hora que alguns hagin reconegut la greu equivocació.

A la recerca de la il·lusió perduda

Ara, per motius personals i manca d’il·lusió, el president Matas rectifica i diu que no es presenta com a candidat al Consell de Mallorca. Es veu que és un home de conviccions fermes el nostre President, que fa dos mesos va anunciar solemnement la seva candidatura al Govern i al Consell i ara diu que només al Govern. Diuen que l’explicació ha estat, més o manco, que ell no té cap ganes de presidir una institució tan poc important. El sr. Matas no té límits: per treure una pota del fang va i hi deixa l’altra.
Mal d’entendre era que una vegada reformat l’Estatut i creada una llista nova per als consells, el PP seguís presentant la mateixa persona com a candidat a la Presidència del Govern i al Consell de Mallorca. Només es podia entendre que el sr. Matas donava molt poca importància als Consells i que per a ell les Institucions estan per sota del pur interès partidista. Amb l’explicació de la seva renúncia ens confirma que per a ell els Consells són poca cosa, almenys per tenir un president de la seva categoria. Tot un exemple de coherència i d’estima a les nostres Institucions. Si el canvi, segons ens explica el mateix President, no és per donar més força al Consell de Mallorca, que seria el més lògic d’acord amb el nou Estatut, tan sols pot respondre, una vegada més, a motius purament partidistes i electorals i per intentar recuperar la il·lusió perduda a causa de les enquestes.

El PP se quita la careta

Los Populares se quitan la careta. Prueba de ello es la manifestación ilegal del otro día donde del brazo iban los más extremistas con los que ocupan puestos de mucha responsabilidad en las instituciones que son de toda la ciudadanía; o el discurso-mitin, del President de la Comunidad del Día de les Illes Balears, alertándonos de la amenaza que representan para nuestra tierra las hordas socialistas y catalanas.
El PP de Baleares está echando el resto de cara a las próximas elecciones y, ya sin complejos, se deshace de los billetes -que nunca usó- del alardeado viaje al centro y se ha puesto el uniforme de campaña que ha repartido Rajoy. Un vestuario más adecuado al actual ideario popular que le permite, creando enemigos imaginarios, provocar confrontaciones estériles en un intento desesperado de unificar y movilizar a un electorado, en parte, bajo de moral, precisamente por la poca credibilidad ética de muchas de sus actuaciones.
El PP quiere desviar la atención de la desmesura practicada con el territorio, de la especulación y de la corrupción. Quiere hacer olvidar a la ciudadanía que ha gobernado las instituciones como si de su corral particular se tratara y no de la casa de todos y todas. Para ello importa radicalidad de la calle Génova y además disfraza todo bajo un carísimo alud de propaganda y manipulación de la cual su mayor exponente es la mal llamada televisión pública: ib3. En cualquier caso a estas alturas ya no hay mentira que lave tanta podredumbre. Ni tan siquiera anunciar a voz en grito: que “los Catalanes nos quieren anexionar!” o que “vuelven los rojos y nos lo van a quitar todo.” Estos lobos ya no asustan a nadie.

Dia de les Illes Balears: melons i llimones

Ahir vaig escoltar amb molta atenció el discurs de commemoració del Dia de les Illes Balears del President de la Comunitat Autònoma i he de dir que no em va agradar gaire. El President, seguint la línia Rajoy, se suma a interpretacions poc serioses de la història amb l’únic objectiu de crear enemics i pors artificials contra els quals vol fer valer les seves tesis. Recórrer, ara, a intents d’altres regions de colonitzar les Illes Balears és propi de ments malaltisses o de partits polítics que per anar fent necessiten anar a la contra d’algú: ja sigui Catalunya, la ruptura d’ Espanya etc. Aquesta forma tan radical de fer política sols serveix per crear confrontacions estèrils i fantasmals que només aporten rancúnia i malestar.
El President Matas, per altra banda, té la trista habilitat de, a Madrid, en to centralista, definir les reformes estatutàries com a “obertures de melons” que ningú havia demanat, i en canvi a les Balears, en to nacionalista, canviar de fruita i parlar-nos de les Illes “espremudes com a llimones”.
El President, que ha estat ministre d’un Govern de l’Estat que ens va donar un sistema de finançament injust i que ens va negar la compensació de la insularitat i de tantes altres coses, estic convençut que en sap molt del que significa esprémer les Illes com una llimona. De totes maneres, el President es va oblidar d’altres espremudes que ell fomenta amb les seves polítiques i que per mi són molt més perilloses: la destrucció del territori i el paisatge a favor d’una especulació galopant que sols beneficia uns quants; la importació de promotors que s’enduen els beneficis, fan dels nostres empresaris simples subcontractats, i ens deixen contractes precaris i dificultats socials; la desmesura residencial a les zones turístiques en contra de la indústria hotelera de sempre; la desmesura en la despesa pública, etc. Té raó el President quan diu que hi ha semblances amb altres temps, segurament en Pere IV mai va esprémer tant la llimona com l'espremuda que han sofert Andratx, Santa Margalida i, per desgràcia, molts altres indrets. El President ens recorda massa els vells temps, una mena de liberalisme feudal en què tothom és molt lliure però sols si balla al so dels munyidors naturals de la cosa.
Les Illes Balears es mereixen caminar sense pors, fora enemics ni confrontacions, i sobretot sense espremudes que sols creen dificultats a la gran majoria. Les Illes i tota la seva gent es mereixen compartir UN NOUS TEMPS, amb governants que garanteixin la mesura i la cohesió social i posin a retxa els quatre vius que pretenen colcar damunt els altres. Segurament el Sr. Matas dirà que som intervencionistes, oblidant conscientment que en aquests casos no intervenir significa premiar els munyidors de sempre.