dijous, 1 de març de 2007

Dia de les Illes Balears: melons i llimones

Ahir vaig escoltar amb molta atenció el discurs de commemoració del Dia de les Illes Balears del President de la Comunitat Autònoma i he de dir que no em va agradar gaire. El President, seguint la línia Rajoy, se suma a interpretacions poc serioses de la història amb l’únic objectiu de crear enemics i pors artificials contra els quals vol fer valer les seves tesis. Recórrer, ara, a intents d’altres regions de colonitzar les Illes Balears és propi de ments malaltisses o de partits polítics que per anar fent necessiten anar a la contra d’algú: ja sigui Catalunya, la ruptura d’ Espanya etc. Aquesta forma tan radical de fer política sols serveix per crear confrontacions estèrils i fantasmals que només aporten rancúnia i malestar.
El President Matas, per altra banda, té la trista habilitat de, a Madrid, en to centralista, definir les reformes estatutàries com a “obertures de melons” que ningú havia demanat, i en canvi a les Balears, en to nacionalista, canviar de fruita i parlar-nos de les Illes “espremudes com a llimones”.
El President, que ha estat ministre d’un Govern de l’Estat que ens va donar un sistema de finançament injust i que ens va negar la compensació de la insularitat i de tantes altres coses, estic convençut que en sap molt del que significa esprémer les Illes com una llimona. De totes maneres, el President es va oblidar d’altres espremudes que ell fomenta amb les seves polítiques i que per mi són molt més perilloses: la destrucció del territori i el paisatge a favor d’una especulació galopant que sols beneficia uns quants; la importació de promotors que s’enduen els beneficis, fan dels nostres empresaris simples subcontractats, i ens deixen contractes precaris i dificultats socials; la desmesura residencial a les zones turístiques en contra de la indústria hotelera de sempre; la desmesura en la despesa pública, etc. Té raó el President quan diu que hi ha semblances amb altres temps, segurament en Pere IV mai va esprémer tant la llimona com l'espremuda que han sofert Andratx, Santa Margalida i, per desgràcia, molts altres indrets. El President ens recorda massa els vells temps, una mena de liberalisme feudal en què tothom és molt lliure però sols si balla al so dels munyidors naturals de la cosa.
Les Illes Balears es mereixen caminar sense pors, fora enemics ni confrontacions, i sobretot sense espremudes que sols creen dificultats a la gran majoria. Les Illes i tota la seva gent es mereixen compartir UN NOUS TEMPS, amb governants que garanteixin la mesura i la cohesió social i posin a retxa els quatre vius que pretenen colcar damunt els altres. Segurament el Sr. Matas dirà que som intervencionistes, oblidant conscientment que en aquests casos no intervenir significa premiar els munyidors de sempre.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja era hora !! Un President ha de parlar amb la gent; ser accessible... això es pot fer amb un blog (amb el Bloc no cal fer moltes coses :-)

Només vull agrair-te, com a ciutadà, que hagis obert aquesta finestra. Endavant i esperam els teus articles

hoyeslunes ha dit...

Això dels melons i les llimones certifica que, quan venen les eleccions, Matas té complexe del populisme d'en Cañellas. El seu problema és que només les ha vist al restaurant.

Endavant, que ja falta poc :-)