dilluns, 30 de juny del 2008

Seguim amb les reunions.

Avui hem seguit amb la ronda de trobades amb entitats del món econòmic. El Cercle d’Economia, el Consell Econòmic i Social, i el Cercle Financer ens han donat la seva opinió sobre la conjuntura actual i sobre la millora del model.
Tots han coincidit en prendre mesures sobre la conjuntura sense perdre de vista l’objectiu general de millorar el model econòmic, i de la importància de donar les respostes des de la cooperació i concertació amb els agents econòmics i socials.
A les distintes reunions s’ha fet una bona valoració del Pacte per la Competitivitat, s’ha insistit en l’aposta per les noves tecnologies, per l’R+D+i, per la inversió en capital humà mitjançant la formació i l’educació, pel turisme, sanitat...
El CES per la seva part ha demanat la creació d’una societat de capital risc de patents.
La meva impressió és que tothom està molt sensibilitzat en unificar esforços i en que és imprescindible afrontar les conjuntures, sense perdre de vista la millora del model.
Estam davant una situació de dificultat que a la vegada ens permet prendre mesures conjuntament per afrontar canvis necessaris per vèncer problemes estructurals i adaptar-nos als nous reptes que els temps demanen.

diumenge, 29 de juny del 2008

Llibre Blanc de la Formació per a l'Ocupació.

El capital humà és fonamental en el desenvolupament d’una societat. La competitivitat, la generació de riquesa econòmica i l’estat del benestar depenen, en gran mesura del capital humà del que disposi una comunitat.
En aquest sentit vull donar les meves més sinceres felicitacions als professionals dels diferents sectors, sindicats, organitzacions empresarials i als responsables institucionals que estan fent feina en la millora del sistema de formació mitjançant el Llibre Blanc de la Formació per a l'Ocupació.
Aquesta eina ens ha de permetre anticipar-nos en el temps amb formació continua, ocupacional i, a més, reglada.
Una formació basada en la situació de les persones que necessiten treball, i pensant en les empreses que necessiten persones per a treballar. Un binomi que hem de saber conjugar de forma eficaç. I a més d’una forma transversal perquè, en una experiència pion era a Espanya, conselleria d’Educació i de Treball, col·laboraran conjuntament en el desenvolupament d’aquesta formació.
Ara més que mai anticipar-nos als futurs escenaris dels diferents sectors productius és vital per l’economia d’un país. En aquesta matèria és bàsica la feina que amb sindicats i empresaris feim a través del Pacte per la Competitivitat, l’Ocupació i la Cohesió Social.
Aquest Llibre Blanc ens permetrà fer una mirada a llarg termini, per donar respostes a les noves necessitats ocupacionals de la nostre economia i actualitzar els continguts, les competències i les habilitats professionals.
Tot un conjunt de mesures que redundaran en la millora de la qualitat de la Formació, de la qualitat de l’ocupació i en l’optimització de la competitivitat de les nostres empreses.
Per anar cap a una economia més diversificada ens caldrà, a més del suport de les institucions, l’empenta dels empresaris i dels emprenedors, però també la capacitació dels treballadors i una clara aposta per la recerca, l’innovació, i les noves tecnologies. Una economia més compartida i més basada amb el coneixement.

dijous, 26 de juny del 2008

Agents socials i econòmics.

Aquests dies m’estic entrevistant amb els agents socials i amb diferents sectors econòmics.
Vull aprofitar aquestes retxes per agrair l’esperit de col·laboració i concertació de tots ells, peça clau, des del meu punt de vista, per poder afrontar amb garanties la difícil situació econòmica que patim.
Entre tots haurem de posar en marxa més mesures per reactivar l’economia i l’ocupació, per eliminar entrebancs burocràtics que retarden inversions, i per assistir als col·lectius més afectats.
En aquesta línia serà important la col·laboració de totes les institucions, dels sindicats i empresaris, de les entitats financeres i dels sectors econòmics. Ara que vénen mal donades és quan necessitam l’esforç de tots. És el moment de fer pinya, de ser valents, i així el risc serà menor, si les iniciatives tenen el suport de tots els agents abans esmentats. Mesures que hem de dur a terme sense perdre de vista l’objectiu general d’anar cap a un model més sostenible, en tots els sentits: amb menys costos mediambientals, amb més valor afegit, més compartit, planificat i sòlid. Un model on hi posem, entre tots, més coneixement.

dimarts, 24 de juny del 2008

Enhorabona, Marga!

Ahir vaig tenir l’oportunitat de felicitar a na Marga Fullana. És un orgull per a Mallorca i per a les Illes Balears comptar amb una esportista tant valenta. Na Marga suma un altre mundial, i ja en van 5 entre la categoria individual i per equips: una trajectòria extraordinària d’una dona amb una exemplar capacitat de disciplina i dedicació. Una dona humil, una magnífica esportista i millor persona. Enhorabona, Marga!

divendres, 20 de juny del 2008

Navegar amb vent de proa.

Un dels objectius de la present legislatura és, des del diàleg social, enfocar la millora del model de creixement econòmic. En aquesta direcció és peça fonamental el Pacte per a la Competitivitat, l’Ocupació i la Cohesió Social. Es tracta de treballar amb una mirada llarga per impulsar un creixement més compartit, productiu i amb menys costos territorials, paisatgístics i mediambientals. Una economia més basada en el coneixement i el valor afegit i menys amb una activitat intensiva que, sovint, ofereix contractació precària i temporal.
Fins ara sindicats, empresaris i Govern duim un bon ritme de treball.
Sense perdre aquests objectius, és cert que l’actual conjuntura econòmica ens obliga també a tenir una mirada més a curt termini de l’economia.
El problemes d’origen extern derivats del preu del petroli, de l’encariment d’aliments bàsics, o de les dificultats per les que està passant el sector immobiliari, tenen la seva especial repercussió a les nostres Illes, agreujats, en alguns casos, precisament pel fet de ser Illes, i en d’altres, per la forta especulació urbanística que als darrers anys hi ha hagut a alguns indrets de la nostra Comunitat.
El Govern des del mes de gener està impulsant mesures per combatre les adversitats conjunturals com: l’avançament d’inversions en obra pública, l’aprovació d’una llei per a obtenir sòl, la compra de solars i edificis per a habitatges protegits, les ajudes en matèria de compra, lloguer i rehabilitació, el conveni amb l’ICO per a facilitar préstecs als emprenedors i petits i mitjans empresaris, les iniciatives des de la Conselleria de Treball per lluitar contra l’atur, etc.
És cert que, front a problemes externs que afecten a tota Europa i a molts d’altres països, les possibilitats de resposta des de la nostra Comunitat Autònoma són limitades. Però, també, no és menys cert que l’única manera que les nostres respostes siguin efectives és unificant esforços amb els agents socials, i així ho estam fent.
Atès que l’actual situació d’incertesa, lluny de canviar, en alguns sectors creix i, a més, no es divisa de moment el seu final, fa uns deu dies ja vaig anunciar al Parlament que, amb la finalitat d’intensificar les nostres accions, em reuniria amb els agents socials per fer balanç de les mesures preses, per avaluar la situació econòmica i establir-ne un seguiment minuciós, i per preparar mesures que des del consens voldria tenir enllestides a finals de juliol, per poder-les aplicar a finals de l’estiu quan acaba la temporada turística, que és quan es preveuen més dificultats. Mesures dirigides a reactivar l’economia i a crear ocupació.
A partir de dilluns iniciarem aquestes reunions.
És cert que des de les Illes és difícil poder preveure tots els temporals externs i donar-los solució, però no és menys cert que si tenim el nostre vaixell ben guarnit i amb tota la tripulació, a institucions i societat ens serà més fàcil navegar en temps de mala mar.
En qualsevol cas, les Illes tendran sempre al seu favor una gent amb un caràcter emprenedor, que ningú no ens empata. Aquesta fortalesa és la que ha permès sempre afrontar amb èxit tot tipus de situacions.

divendres, 13 de juny del 2008

Platja de Palma

La reconversió de la Platja de Palma és un projecte importantíssim per a les Illes Balears. Bé, la veritat és que crec que és importantíssim també per a tota Espanya. És el projecte que ha de marcar la línia a seguir en quant a la necessària reconversió de les zones madures o de primera generació, que tantes en tenim a Espanya.
El Turisme és una de les activitats amb més futur econòmic estable al món i, en aquest sentit, a les Illes no podem deixar de ser capdavanters. I per ser-ho, entre d’altres coses, hem de saber resoldre bé l’esmentada reconversió.
Resoldre bé aquesta qüestió suposa donar un pas de gegant cap al futur d’un país com el nostre, on el turisme, la diversificació del sector serveis, el coneixement, la investigació i la innovació, la conservació del medi ambient i un bon desenvolupament rural, les Noves Tecnologies i la inversió permanent en oferir la millor formació al nostre capital humà, són premisses bàsiques per apostar per l’excel·lència, la modernitat i, sobretot, per una economia sòlida i competitiva que, a la vegada, sigui compartida i, per tant, que se’n beneficiïn tots i totes sense exclusions.

dijous, 12 de juny del 2008

Avui som a Madrid

La veritat es que ha estat un dia molt profitós. A primera hora he participat a un foro de Europa Press, on he tengut l’oportunitat de poder explicar el projecte que estam impulsant a les Illes Balears, concretament temes com el Pacte per la Competitivitat, les iniciatives en matèria de medi ambient, la nostra aposta social, o, per exemple, la nostra postura front a la reforma del sistema de finançament.
Després al migdia he assistit, al Círculo de Bellas Artes, a la presentació del llibre d’Antonio Papell: “ Zapatero 2004-2008. La legislatura de la crispación”. Aina Calvo, batlessa de Palma, María Teresa Fernández de la V ega, Vicepresidenta del Govern d’Espanya, Iñaqui Gabilondo, Félix Madero, i el propi Anonio Papell han protagonitzat la presentació del llibre. La veritat és que he gaudit d’escoltar totes les seves intervencions.
Al migdia, també a Madrid, s’ha reunit la Comissió Mixta d’Economia i Hisenda entre el Govern de l’Estat i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Reunió on s’ha parlat de finançament i de la signatura del conveni del tren, per un valor aproximat de 450 milions d’euros, dins el mes de juliol d’enguany.
A les cinc de l’horabaixa, amb el Conseller de Medi Ambient i la Consellera d’Agricultura i Pesca hem mantingut una reunió amb la Ministra de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, Elena Espinosa. A la reunió hem decidit inaugurar el centre d’Interpretació de Cabrera el pròxim dia 1 de juliol. A més hem parlat dels convenis de torrents, de depuradores, de l’adquisició de finques del litoral, del conveni de Planícia, de la transferència del Parc de Cabrera, i de tot un seguit de temes que afecten al sector primari, entre ells, del cost del gasoil, del Pla de Desenvolupament Rural, i d’Investigació.
A les vuit del vespre he assistit, al Museo del Traje, a l’exposició “ 20 Iconos del siglo XX” on entre d’altres hi participa la dissenyadora mallorquina Carmen March. Un acte organitzat per la fundació Ars Nova, amb el patrocini del Consell de Mallorca i del Govern. Al final de l’acte s’ha servit una mostra de la gastronomia balear, organitzada per l’Associació de Restauració de Balears. A l’acte hi havia la consellera del Consell de Mallorca Bel Oliver. Una mostra digna de veure.

dimarts, 10 de juny del 2008

Nou Decret d'Habitatge.

Principals novetats del nou Decret d’Habitatge.
En el cas de l’opció de compra, es milloren les condicions dels préstecs qualificats (la quantia dels quals és d’un màxim del 80% del preu de venda). En concret s’estableix una ajuda de fins 1.500 euros per a les despeses d’un préstec addicional que cobreixi el 20% restant.
També hi ha novetats per als joves que adquireixin un habitatge a través de la Primera Hipoteca ja que podran comptar amb un 15% de la quota anual fins a un màxim de 1.000 euros durant els quatre primers anys de la hipoteca. Aquesta ajuda és retroactiva a l’1 de gener de 2008.
El text inclou també el procediment i la tramitació de les ajudes estatals de la Renda Bàsica d’Emancipació, que gestiona la comunitat autònoma i que està dirigida a facilitar el pagament de l’arrendament de l’habitatge habitual i permanent dels joves. Aquesta ajuda es complementarà amb 30 euros mensuals, per la qual cosa, els joves de les Illes Balears gaudiran a partir d’ara de 240 euros mensuals pel pagament del seu lloguer durant quatre anys.
També es posen en marxa actuacions noves com la incorporació d’ajudes autonòmiques que completin fins a 6.000 euros més per habitatge a les que atorga el Govern de l’Estat per rehabilitació d’habitatges en zona qualificada ARI (Àrea de Rehabilitació Integral). Qui adquireixi un habitatge per a la seva immediata rehabilitació podrà comptar a partir d’ara amb 6.000 euros i, els joves, fins a 10.000 euros en habitatges amb una superfície màxima de 120 metres quadrats.
Les ajudes a la rehabilitació d’edificis de pisos per llogar s’incrementen fins a 6.000 euros , la qual cosa suposa una pujada de 1.200 euros més sobre l’ajuda existent fins ara. També s’ha incrementat la que s’atorga per rehabilitació de l’habitatge habitual i permanent i ara es podrà gaudir de fins a 6.000 euros, el doble del que s’establia al decret d’ajudes existent fins al moment.
Per millorar l’accessibilitat dels edificis s’ha incrementat de 6.000 a 8.000 euros les ajudes per eliminació de barreres a habitatges independents i també a comunitats de propietaris.
De la mateixa manera, hi ha hagut un increment de 1.800 a 2.000 euros en concepte d’ajuda per a la instal·lació d’elements d’estalvi energètic. D’aquesta mesura en poden gaudir tant promotors públics com privats.
Les mesures d’impuls de l’oferta d’habitatges assequibles es mantindran amb la promoció de la rehabilitació d’edificis i, especialment, d’habitatges pel seu arrendament. A partir d’ara, els promotors d’habitatges protegits amb finalitat social comptaran amb una ajuda autonòmica complementària de 1.000 euros per habitatge. De similar tipus ja existeix una altra que es manté i que ascendeix a 1.000 euros per habitatge, destinada als promotors que edifiquin HPO destinat a lloguer.


,

dilluns, 9 de juny del 2008

Ajudes a l'habitatge.

Al darrer Consell de Govern es va aprovar el Decret pel qual es regulen les ajudes per afavorir l’accés a un habitatge o millorar les condicions dels que posseeixen els ciutadans de les Illes Balears.
El nou text millora les ajudes existents, s’adapta al Pla Estatal d’Habitatge i s’emmarca dins el Pacte per un habitatge adequat i assequible que es va firmar fa poc entre el Govern de les Illes Balears i els empresaris i sindicats, en desenvolupament del Pacte per la Competitivitat,l’Ocupació i la Cohesió Social.
Per elaborar aquest Decret s’ha consultat als Col·legis oficials: d’Arquitectes de Balears, d’Aparelladors i arquitectes tècnics de Mallorca, d’administradors de finques i d’agents de la propietat immobiliària, i a les Associacions de Promotors i constructors de Balears.
Amb el nou Decret es procura atendre millor als diferents sectors als quals van dirigides les ajudes, amb una major cura per als col·lectius amb especials dificultats com són els joves, les famílies nombroses, les persones majors de 65 anys, les famílies monoparentals, les persones amb discapacitat reconeguda oficialment i les víctimes de gènere.
En un pròxim comentari vos anunciaré les principals novetats que inclou el Decret.

diumenge, 8 de juny del 2008

Berlín.

Berlín desprende actividad y vida. Durante nuestra corta estancia hizo un tiempo extraordinario. La gente es muy hospitalaria, así lo pude constatar en algunos de los establecimientos comerciales por los que me pasé. No era la primera vez que visitaba la ciudad, si bien en las otras ocasiones la estancia se había reducido a la feria turística. En esta oportunidad pudimos ver algo más, ya que el objeto de nuestro viaje era realizar un acto dirigido directamente a los berlineses, lo que implicaba contacto más directo con la ciudad y su gente.
Las zonas verdes y parques son numerosos y bien cuidados, lo que le da a la capital un aire de amplitud, rica en coloridos donde los verdes, en todas sus tonalidades en esta estación, son los más numerosos.
Berlín es un lugar dedicado a los servicios, un rincón para la cultura, una urbe diferente, donde se respira apertura y la frescura de una población a la que, si el tiempo lo permite, le gusta vivir y disfrutar de la calle.
Se nota que se han hecho inversiones importantes y, a la vez, se palpa la gran competitividad de una sociedad, activa y ordenada, que en poco tiempo ha sabido sacar adelante e integrar las dos antiguas capitales en una sola. Una metrópoli sólida, con nuevos edificios que transfieren al visitante modernidad y fuerza.
Mi impresión es que, en general, la vida no es más cara que en las Islas y, por lo que me contaron, la vivienda es incluso más barata.
Me sorprendió la cantidad de ciclistas, pero no como aquí, que normalmente andan por la carretera en plan deportista; allí la bici es urbana y se usa para circular, para ir al trabajo, hombres y mujeres, jóvenes y no tan jóvenes. He de reconocer que es agradable y sorprendente ver pasar ejecutivos, de traje y corbata, montados en su bicicleta, pedaleando con frescura y agilidad. También pudimos comprobar el funcionamiento de un sistema tranviario que facilita la circulación y ofrece un servicio de transporte más limpio y más social. Bicicletas y transporte público: dos magníficos aliados para rebajar emisiones de gases de efecto invernadero.

dissabte, 7 de juny del 2008

Agencia Tributaria de les Illes Balears.

En los primeros once meses de legislatura, impulsada por el Govern, se ha aprobado por el Parlamento la ley de creación de la Agencia Tributaria de las Illes Balears. La citada creación responde a lo establecido por el nuevo Estatuto de Autonomía en su artículo 133, que otorga dicha potestad a nuestras instituciones autonómicas.
La nueva administración tributaria, entrará en funcionamiento a partir del primero de enero del 2009 y será la encargada de la gestión, recaudación, liquidación e inspección de los tributos propios de la Comunidad Autónoma, así como por delegación del Estado, de los tributos estatales cedidos totalmente a nuestra Comunidad.
Además la Agencia Tributaria de las Illes Balerars podrá gestionar otros tributos del Estado o de otras administraciones siempre que se hayan hecho las oportunas delegaciones por ley, convenio, transferencia de competencias, o encargo de gestión, a nuestra Comunidad Autónoma.
La creación de la Agencia Tributaria de les Illes Balears y la buena colaboración entre la administración tributaria estatal y la propia de les Illes Balears debe redundar en un mejor servicio para la ciudadanía, y desde la proximidad, ofrecer mayor eficacia en la gestión de los tributos.

divendres, 6 de juny del 2008

Bona acollida a Berlin. Objectius del Pla d'Acció contra el Canvi Climàtic.

La presentació de les Illes a Berlín va tenir una molt bona acollida. Vull donar les gràcies a l’Ajuntament i a l’ambaixada per les facilitats que ens donaren. El turisme alemany és el primer proveïdor de turistes de les nostres illes, en aquest sentit és força important dur-hi a terme una especial promoció.
Per altra banda, ahir era el dia mundial del medi ambient, jornada que hem aprofitat per explicar el treball que està fent el Govern, dins l’Estratègia Balear contra el Canvi Climàtic, de preparar un Pla d’Acció contra el Canvi Climàtic. Un pla transversal que implica a totes les Conselleries i que vol implicar a totes les institucions. En aquest sentit ja s’han fet reunions amb Ajuntaments i Consells amb la finalitat de recollir les seves aportacions. La idea és que en un breu termini de temps puguem tenir preparat el document per a la seva aprovació definitiva.
Els objectius que es pretenen assolir amb aquest Pla d’Acció són:
- Establir uns objectius regionals quantitatius que contribueixin a complir, per part de l’Estat Espanyol, el compromís del Protocol de Kioto.
- Determinar actuacions a curt, mig i llarg termini, per tal de disminuir les emissions de gasos d’efecte hivernacle a la comunitat autònoma de les Illes Balears.
- Establir els mecanismes de coordinació necessaris entre administracions per tal de fixar polítiques sectorials que contribueixin a aconseguir els objectius de reducció d’emissions especificats en el Pla d’Acció.
- Fomentar la implantació d’energies renovables, noves tecnologies més eficients i bones pràctiques en tots els sectors.
- Instaurar la cultura de l’eficiència energètica a tots els sectors.
- Fomentar la cultura i conscienciació dels ciutadans de les Illes Balears sobre el canvi climàtic.

dimecres, 4 de juny del 2008

Desde Berlín

Esta tarde hemos llegado a Berlín con el fin de realizar mañana en esta ciudad un acto promocional parecido al que se llevó a cabo en su día en Madrid. La idea es llegar directamente a la gente de la calle, algo que no siempre se consigue en las ferias turísticas, al estar más dirigidas a los profesionales del sector. En estos momentos, en que la economía está padeciendo una seria desaceleración, muy especialmente en algunos sectores como el de la construcción, es conveniente dar apoyo a toda nuestra actividad económica.
La situación del sector de la construcción es especialmente preocupante ya que nos está originando, desde hace meses un aumento del paro. En este sentido hace pocos días en un artículo ya explicaba un grupo de 7 medidas que ha puesto en marcha la Conselleria de Treball, a través del SOIB, para luchar contra el paro. En estos momentos, además, se está negociando con empresarios y sindicatos otro grupo de medidas que irán en la misma dirección. Si bien es cierto, que la situación es preocupante, tampoco es menos cierto que durante el mes de mayo Baleares ha sido la Comunidad Autónoma que más ha bajado las cifras del paro y que en el mes de mayo del 2.008 hemos crecido un 1% más en afiliaciones a la seguridad social respecto del mismo mes del 2.007. La economía sigue creciendo y creando puestos de trabajo, incluso más hasta mayo del presente año si lo comparamos con el mismo mes del 2.007, pero en algunos sectores tiene dificultades para ocupar a todos sus trabajadores. Ello tiene relación con la desaceleración antes citada pero también, seguramente, con el calentamiento abusivo que en la anterior etapa sufrió el sector de la construcción.
Por otra parte quiero recordar que estamos haciendo un esfuerzo en lo que se refiere a la licitación de la inversión pública con la finalidad de ayudar a crear puestos de trabajo. En este sentido a mayo del 2.008 las licitaciones efectuadas, sumando capítulos 6 y 7 –capítulos dedicados a la inversión-, ascienden a 456 millones de euros, lo que significa un 11,6% más que las realizadas respecto del mismo periodo del 2.007.
En la misma línea de dar mayor cobertura y ayuda a la actividad económica hay que resaltar la participación del Govern de la Comunidad Autónoma, con la respetable suma de 30 millones de euros, en los programas del Instituto de Crédito Oficial dirigidos a prestar ayudas a las pequeñas y medianas empresas y a los emprendedores.
Otro dato que puede ser de interés es que la morosidad actualmente está en Baleares en un 0,96%, cuando en el resto de España está en un 1,17%. Hay que recordar que durante la crisis de 1.991, la morosidad en Baleares era de un 11%.

dimarts, 3 de juny del 2008

Foto en moviment I

Ara fa uns 11 mesos de la constitució del nou Executiu Autonòmic. Ahir vaig intentar explicar com trobàrem la situació quan arribàrem al Govern i quines són les adversitats que ens hem trobat pel camí. Avui aquest article el vull dedicar al projecte que hem encetat durant aquests mesos. Aquesta serà una primera entrega.
El primer que vull dir és que hem donat molta importància al diàleg, fins al punt que lluny de considerar-lo com una forma d’actuar estam convençuts que ha d’esser una part important del contingut de les polítiques que volem dur a terme. Concertar polítiques dóna seguretat i confiança a la societat i a més garanteix la seva continuïtat. En aquest sentit don molta rellevància al Pacte per la Competitivitat amb empresaris i sindicats. Un pacte que durant aquest mesos ja ha donat fruit a dos grans acords: Pacte en R+D+i, política clau per modernitzar la nostra activitat econòmica basant-la més amb el coneixement i menys amb la destrucció del territori. Aquest pacte preveu per l’any 2.009 una inversió d’11,5 milions d’euros. Enguany ja hem augmentat de forma molt considerable el pressupost. Necessitam reforçar molt aquestes polítiques ja que partim de massa enrere. L’altre pacte que hem signat es refereix a l’Habitatge, que permetrà que per primera vegada aquesta Comunitat Autònoma tengui una vertadera política en matèria d’habitatge protegit. En aquest àmbit, vull ressaltar que hem aprovat, per unanimitat de totes les forces polítiques, una llei per poder obtenir sòl, que hem invertit uns 25 milions d’euros en la compra de solars i edificis per dedicar-los a habitatges protegits, i que ambdues operacions ja les estam desenvolupant amb la finalitat de poder iniciar obres el més prest possible. Per altra banda la Conselleria d’Habitatge està aplicant ajudes pel lloguer i l’adquisició d’habitatges amb un molt bon nivell d’acceptació. Dins aquest pla donam especial rellevància a la rehabilitació, i en prova d’això ja hem firmat convenis amb un bon grapat d’ajuntaments- tots els de Menorca, el barri de Pere Garau i el Polígon de Llevant a Palma...- per efectuar rehabilitacions integrals de barris o zones. I a més d’acord amb el Pla Estatal estam afavorint la rehabilitació d’habitatges i edificis. La idea és que en acabar aquesta legislatura, entre totes les distintes iniciatives, puguem oferir unes 20.000 actuacions – entre noves construccions, rehabilitacions, lloguer , ..- a la gran quantitat de gent que necessita ajudes d’aquest tipus.
En aquests primers mesos també hem aprovat una llei i un decret llei per protegir zones amb especials valors mediambientals i paisatgístics que estaven en vertader perill d’esser urbanitzades. Estam parlant de moltes quarterades que implicaven més destrucció de territori i anar en sentit contrari al que necessita un país com el nostre, on el paisatge és qualitat de vida i a més la matèria primera de la nostra principal activitat econòmica.

dilluns, 2 de juny del 2008

Foto fixa.

Ara fa un any de les eleccions autonòmiques de 2.007, que no del Govern. Però així i tot és un bon moment per repassar el què ha succeït durant aquests primers mesos.
Com qualsevol família o empresa que ha de començar nous projectes el Govern ha fet caixa, i el resultat ha mostrat un deute d’uns 3.000 milions d’euros, dels quals la majoria s’ha contret durant la legislatura passada. Una legislatura en la que la Comunitat Autònoma s’ha endeutat més que en totes les legislatures anteriors. Un deute que a més no és, en la seva totalitat, diguem-ne fàcil d’aclarir – obra mal executada com és el cas del metro; obligacions contretes sense aval pressupostari, com és el cas de part del Palma Arena; situacions irregulars com les de Bitel; pressuposts inflats amb deutes amb l’Estat que no tenen aval jurídic, desviacions pressupostàries...-.
Per altra banda venim d’una etapa en la que el sector de la construcció ha crescut de forma desmesurada, encalentit a més per una superposició d’obra pública realitzada tota ella en molt poc temps. Situació que ha cridat moltes empreses i treballadors de fora.
Des del meu punt de vista, a més, no hi havia un nord clar a nivell econòmic, social o mediambiental. Massa improvisació, cap planificació econòmica i poca sensibilitat social i mediambiental, tot això, al mateix temps que es gastaven més doblers que mai.
El nou Govern durant els primers mesos s’ha dedicat, una, a controlar la situació heretada i, dues, a establir els fonaments del nou projecte. I ho ha fet i ho fa, enmig del temporal que suposa el que de cop s’hagi produït un greu alentiment del sector de la construcció. Aturada en sec d’un sector que anava a una velocitat no aconsellable – que necessita mesurar- , i que ara demanaria fortes inversions públiques que, en gran part, se gastaren per l’anterior executiu en temes no sempre prioritaris, mitjançant endeutament, a un moment en que el sector de la construcció, tot sol, ja anava sobrat. A més hi hem d’afegir el preu del cru, que està creant problemes a altres sectors econòmics, i les dificultats en el sector agrícola i ramader. L’esmentada situació es veu agreujada per multitud de demandes laborals dels treballadors de serveis públics que responen moltes d’elles a vertaderes necessitats que s’han creat des de fa temps i que fins ara no havien tengut respostes. Això sí, en la mesura de les possibilitats que permet la difícil situació econòmica que patim.
Davant aquest panorama sols hi ha una recepta: confiança, responsabilitat, màxima eficàcia i millor finançament. Confiança en aquest cas és sinònim de treballar més que mai amb empresaris, sindicats, i societat civil, planificant polítiques i projecte conjuntament. Polítiques consensuades que han d’oferir continuïtat, i per tant la solidesa necessària per no patir grans modificacions atenent als canvis polítics. Unint esforços, de forma especial, en resoldre els problemes dels sectors que poden deixar més treballadors a l’atur. Responsabilitat vol dir gestionar bé els doblers públics, establir els controls pertinents, i intentar prioritzar polítiques, en el sentit de dirigir les inversions a les necessitats més imperioses dels ciutadans i a les que consoliden els serveis més bàsics i són estratègiques per al projecte de futur. Màxima eficàcia, o sigui, no podem perdre temps, haurem de fer front a les conjuntures adverses sense perdre de vista la labor d’afrontar els problemes estructurals que patim i la construcció del projecte Illes Balears. En relació al finançament ja estem en converses amb el Govern d’Espanya.

diumenge, 1 de juny del 2008

Institucions i societat.

El món canvia a marxes forçades, la globalització ha fet miques les distàncies i ha tirat a l’aire moltes fronteres, de moment més en benefici dels poderosos, el que fa que tot sigui menys segur, més fràgil, i de poca durada. Tots estam més exposats que mai a canvis que no governam –es constipen els americans del nord i en una setmana aquí ja feim atxems. Ara competim amb el món, no com abans que sols ens havíem de cuidar dels paratges més propers. Ara el treball ja no és per sempre i la tendència a mundialitzar beneficis i capitals corre a velocitats immensament superiors a la globalització social i a la lluita contra les desigualtats. La tendència uniformadora ofega cultures, llengües i tot el que troba per enmig.
Ens han canviat el joc i les regles i cal espavilar. Cal navegar dins les noves aigües, i donar suport a tot allò que pugui ajudar a controlar i democratitzar la nova situació en benefici de la gran generalitat. I, a la vegada, sabent que no podrem preveure tots els temporals, almenys hem d’esforçar-nos per guarnir el millor que puguem el nostre vaixell.
Federar aliances, unir energies, cercar complicitats, pactar confiances, internament i externament, ja no és una simple possibilitat, ara és una vertadera necessitat.
Sumar més Europa, reforçant la seva posició internacional de foment de la democratització global i de control per a la cohesió social i econòmica, és una línia obligatòria. En aquest aspecte caldria ser més agosarats.
Espanya ha d’aprofundir en el funcionament federal, i continuar reforçant espais que untin les corretges que mouen tot l’entramat institucional. La pluralitat obliga a tenir parada la taula de diàleg de forma permanent i a reconèixer de forma immediata desigualtats paleses en matèria de finançament.
A les Illes val la mateixa recepta institucional, però ens cal anar més enllà. No basten les institucions totes soles, els nous temps demanen projectes sòlids i la solidesa, en aquest cas, sols és possible fruit de la concertació amb els agents socials i la societat civil de planificacions i polítiques a mitjà i llarg termini –en aquesta línia valor molt el Pacte per la Competitivitat, el Pacte per la Immigració, el Consell Social de la Llengua... Cal disposar d’una carta de navegació consensuada i de mirada llarga, un projecte de país liderat per les institucions però amb la complicitat i la implicació constant de la societat. Federar el projecte entre institucions i societat permet, també, afrontar millor els temporals conjunturals –que no són pocs ni fàcils-, això sí, sense perdre de vista els vertaders objectius i el port on ens dirigim.