dissabte, 31 de maig del 2008

La Fira del Llibre.

El passeig del Born ha recuperat els llibres i la ciutadania la possibilitat de viatjar pel món de la cultura a un espai ciutadà de primer ordre. La Fira del Llibre ha obert les seves portes als autors amb la voluntat ferma d’aproximar la lectura a tothom, i amb el desig especial d’arribar als més menuts, de crear l’hàbit de llegir als més joves. Els llibreters, les editorials, els autors i tot el món que envolta el llibre, una vegada més, han fet un gran esforç d’organització que cal reconèixer i agrair. En aquest cas, no hi ha millor manera de fer-ho que visitar-los i adquirir alguna de les obres que figuren als seus expositors. Res no ens pot enriquir més que la lectura d’un llibre. Onsevulla mireu, encertareu. Com diu Miquel Martí i Pol en la seva obra “Llibre de les solituds”, en el poema titulat “Els llibres”: “... Tardes enllà d’uns anys que no he viscut / ni tal volta viuré, si algú despenja / qualsevol llibre sentirà una lleu, / amable i molt subtil esgarrifança / que potser li desvetllarà el desig / mig adormit de fer-ne la lectura”. Despertar el desig mig adormit de llegir, bé val una passejada pel Born. Sobretot si, com diu Martí i Pol en un altre poema, anomenat “Sobre dir poesia”, “...Créixer en els mots és créixer en la bellesa / i eixamplar amb foc els límits i els orígens”.

divendres, 30 de maig del 2008

Pla Integrat de Foment de la Lectura.

A continuació us faig arribar els objectius del Pla Integrat de Foment de la Lectura de la Conselleria d’Educació i Cultura.
El Pla de Foment de la Lectura té com a objectius generals crear i potenciar l’hàbit lector de la població i millorar els índex de lectura, especialment en Català.
A més, són també objectius d’aquest programa:
- Crear consciència social sobre la importància de la lectura.
- Impulsar, en col·laboració amb les administracions competents, l’accessibilitat i la dotació adequada de biblioteques públiques i biblioteques escolars.
- Realitzar i col·laborar en la realització d’activitats de promoció de la lectura en diferents àmbits.
- Atendre els col·lectius amb dificultats per accedir al llibre i a la lectura, mitjançant el suport a iniciatives promogudes per ONG i altres institucions públiques i privades.
- Potenciar la llengua catalana i els autors de les illes.
- Donar a conèixer els escriptors de les illes i difondre la seva obra fora de les nostres fronteres.

dijous, 29 de maig del 2008

7 accions del SOIB contra l'augment de l'atur.

El SOIB ja ha presentat un pla de 7 accions ( Objectiu 7 mesures extraordinàries de lluita contra l’augment de l’atur) d’un pressupost de 19,9 milions d’euros, que impliquen la creació o manteniment d’aproximadament 2.000 llocs de feina directes en el període 2.008-2.009. En concret les accions fomenten la creació d’11 empreses d’inserció, la contractació de 730 treballadors desocupats durant un període de 6 mesos, el desenvolupament de tallers d’ocupació que generaran 242 llocs de treball durant un any, 4 projectes experimentals que n’haurien de generar 400 més, la contractació subvencionada de 73 agents de desenvolupament local, perquè cada municipi o institució que hi participi pugui estudiar i proposar les seves pròpies mesures contra l’atur, i 2,1 milions de pressupost nou per a dotar a una nova línea d’ajudes a la conciliació de la vida laboral i familiar amb la qual es podran crear 425 llocs de feina temporals.
A més el programa d’orientació general, al qual es dediquen 2,2 milions d’euros, permetrà disposar de 18 orientadors laborals a les oficines del SOIB i d’altres 36 llocs amb entitats col·laboradores. No és tan important la contractació especifica d’aquests orientadors com la millora que suposa en el servei d’intermediació entre empresaris i persones desocupades que es podrà oferir gràcies a ella.

dimecres, 28 de maig del 2008

L'Atenció Primària.

L’Atenció Primària és la primera porta de la sanitat. El seu bon funcionament permet proximitat, eficàcia, i rapidesa en la prestació del servei i assegura una bona coordinació amb la resta de serveis sanitaris, facilitant la seva feina.
En aquest sentit, tenim la ferma voluntat de donar-li una bona empenta. Una empenta a nivell assistencial, incrementant els recursos humans i, també, en relació a la millora de les infraestructures.
A nivell assistencial, al llarg del 2008 es completarà la contractació de 124 nous professionals ( 69 metges o metgesses i 55 infermers o infermeres).
Quant a infraestructures, en els primers mesos s’han obert cinc centres de salut. Actualment estan en obres altres 12 centres,la majoria dels quals estaran acabats el 2008. En aquest mateix any 2008, s’adjudicaran altres set centres de salut ( cinc nous i dues ampliacions), i al 2009 les previsions són de 22 nous centres.
A part de tot això, seguim treballant per a poder ampliar els serveis que s’ofereixen des de l’atenció primària.

dimarts, 27 de maig del 2008

Llei de Dependència.

Aquests dies, la Consellera Fina Santiago m’ha passat les dades actualitzades de la Llei d’Autonomia Personal, coneguda com a Llei de Dependència. Una normativa que garanteix vertaders drets socials per a la ciutadania. Una xarxa de serveis i ajudes dirigida a uns col·lectius que fins ara solament havien tengut polítiques disperses, i no un vertader sistema que garantís una sòlida cobertura.
Actualment ja hem rebut 11.945 sol·licituds, de les quals s’han fet 6.567 valoracions (quan arribàrem no trobàrem cap valoració feta, ni els equips conformats per fer-les).
D’aquestes 6.567, 3.700 tenen una valoració i un grau , segons la llei, que els dóna dret. La resta entraran progressivament al servei d’atenció a la dependència fins l’any 2.015, o no compleixen els requisits per a ser reconegudes com a persones amb dependència, d’acord amb la llei.
De les 3.700 persones que tenen dret segons la normativa, n’hi ha 1.915 que ja s’estan beneficiant de les prestacions. Concretament 415 persones reben una prestació econòmica i la resta estan en residències o centres de dia.
Es tracta d’una llei fonamental, que necessitarà el seu temps per posar-se en marxa, malgrat tot, estam fent tots els esforços necessaris per poder donar les millors respostes a una gent que tant ho necessita.
Ahir la Consellera, va tenir una reunió amb la Ministra d’Educació, Política Social i Esports, i pareix que va ser bastant positiva, en el sentit que hauríem aclarit les condicions dels convenis de residències i dependència. Per una banda, s’aclarí la liquidació de l’anterior conveni de residències, que suposa 10 milions d’euros per a la nostra Comunitat. I per l’altra, es posaren les bases per a la pròxima firma del conveni per a l’atenció a la Dependència, per 52 milions d’euros per aquesta legislatura, que aportarien a parts iguals el Govern de l’Estat (26 milions d’euros), i el Govern de les Illes Balears (26 milions d’euros).

dilluns, 26 de maig del 2008

Fisioteràpia, podologia...

Igual que vaig fer amb la Conselleria d’Educació, també m’he reunit amb la de Salut. Una trobada de treball, amb el Conseller, Directors Generals, i màxims responsables del Servei. Una Conselleria que espera la reforma del Sistema de Finançament per poder millorar una situació, que salvant les distàncies, és molt semblant a la de l’Educació.
A la reunió parlàrem extensament. Analitzàrem tots i cada un dels racons i àmbits de la salut, amb la intenció de poder tenir una radiografia el més completa possible de l’estat en què es troben els distints serveis i els projectes en marxa.
Però avui m’agradaria destacar algunes qüestions més concretes. Projectes que estam estudiant, preparant, o que s’han iniciat en la modalitat de pla pilot per després ampliar-los a la resta de població implicada. Són serveis que permeten una atenció més propera, un sistema més accessible per al ciutadà. Entre ells vull destacar:
La Fisioteràpia a domicili. És un servei molt important, que evitarà desplaçaments de persones amb dificultats. En aquets moments, s’està desenvolupant un programa pilot a Palma i l’objectiu és estendre el servei a totes les Illes.
Podologia per a persones amb Diabetis. Es posarà en marxa en breu. És un recurs que precisen les persones amb aquesta malaltia i que actualment han de pagar-se ells mateixos.
Catàleg de prestacions ortoprotèsic. L’actual és de fa vint anys, i s’ha de modernitzar tant amb els instruments que contempla com en el seu preu.
Sé que aquestes no són mesures de grans titulars, però us puc assegurar que totes elles beneficiaran a uns col·lectius que les necessiten de bon de veres.

diumenge, 25 de maig del 2008

Assaborir la lectura.

Hem de posar de moda llegir. Hem d’ajudar als mestres i professors, que fan una feinada, a inculcar als joves l’hàbit de llegir, a assaborir la lectura. Als nins i nines, llegir bé els dóna capacitat de comprensió, és una eina que permet assimilar millor tot tipus de coneixement, és un bastó per ajudar a recórrer, amb més seguretat, els camins de l’aprenentatge, en un sentit ampli, és un bon aliat per a l’èxit escolar.
Però no ens podem aturar aquí, cal fer-ho extensiu a tota la societat. No com una tasca més, sinó com un element per mantenir-nos en forma i, al mateix temps, com una meravellosa manera d’informar-nos, d’ampliar coneixements, d’assaborir el plaer de viatjar pels móns de la imaginació, o, simplement, per entretenir-nos. Ben igual que per cuidar el cos i fer salut física practicam la gimnàstica, anam a córrer, a caminar, o colcam en bicicleta, llegir ens ajuda a reflexionar, a entendre, a captar l’essència de les coses. És la gimnàstica del cervell. És, també, un manteniment clau per viure de bon de veres.
Jaume Cabré a la seva obra La Matèria de l’Esperit, - dedicada, precisament, a parlar de llegir, però també d’escriure-, diu:” Si tots llegíssim més, el món seria més suportable, perquè voldria dir que tothom seria més il·lustrat. I ara ho dic pensant en la lectura en general, no restringint-ho a la literària. Estic convençut que la lectura creativa és un pas de gegant cap a la dignificació humana.”
Des del Govern, concretament des de la Conselleria d’Educació estam treballant en un Pla de Lecto-Escriptura per a l’escola, però que, també, volem fer extensiu a la societat en general. Necessitarem moltes complicitats i suports per poder arribar a bon port, per aquest motiu, des d’ara mateix, us deman idees, aportacions, opinions i ajuda.

dissabte, 24 de maig del 2008

Aprendre a aprendre...

Si volem construir societats cohesionades, solidàries, competitives i responsables, que garanteixin oportunitats a tothom, si volem persones amb capacitat de conviure i de fer front a la situació del món laboral actual, tan canviant i depredador de llocs de feina, ara, més que mai, hem d’invertir en una bona educació.
I en relació a les competències que han de desenvolupar el sistema educatiu -lingüístiques, matemàtiques, científiques, digitals...- és molt interessant el què diu el filòsof i escriptor José Antonio Marina, a una conferència inaugural d’un Seminari titulat: “Reflexions i propostes per una educació renovada”, que m’ha fet arribar El Centre d’Estudis Jordi Pujol. Entre moltes d’altres coses, manifesta que: “ l’escola ensenyi als al·lots a aprendre a aprendre..., a aprendre a emprendre..., i les competències socials i cíviques, i dins elles l’educació en valors ètics”.
“Aprendre a aprendre, això significa que hem de mantenir el gust per l’aprenentatge...hem de tenir flexibilitat per aprendre i recursos bàsics per fer-ho... i aprendre a aprendre inclou unes capacitats intel·lectuals expandides – diguem-ne “expansibles”, millor-, i a més un tipus d’afectivitat respecte del coneixement i l’aprenentatge que no tengui por a la novetat.”
Per altra banda, ” aprendre a emprendre, és agafar la iniciativa; emprendre és enfrontar-se amb les coses; emprendre és inventar coses... és una actitud general davant les coses: no cauré en la rutina, no em defensaré de les novetats,... faré tot el possible per enfrontar-me amb els problemes... i que a més els ensenyi a tenir enginy, a organitzar coses, a tenir responsabilitats sobre el que fan...”
“La tercera i darrera de les competències són les competències socials i cíviques, i dins elles ha d’estar inclosa l’educació en valors ètics: d’aquesta manera no parlem només d’habilitats socials psicològiques, que són necessàries però no suficients.”“Si se n’adonen, aquestes tres, sobretot la darrera, pertanyen a un tipus de competència molt més urgent, molt més extensa, i molt més important que totes les demés."

divendres, 23 de maig del 2008

Més educació.

De les reunions realitzades amb la Conselleria d’Educació es desprèn que tenim algunes tasques ineludibles, encara que sabem que ni són fàcils ni ràpides de resoldre.
Però també sabem que qui mai comença mai acaba, per tant hem posat fil a l’agulla.
Algunes de les qüestions són: el pla de millora i de noves infrastructures; l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, amb la intenció de lluitar contra el fracàs; el Pla d’escoletes; l’avaluació de la situació real dels centres per, amb més autonomia, poder donar respostes més especifiques a les diverses necessitats; l’aposta digital; el Pla de Lecto-Escriptura; la integració dels nouvinguts; l’adequació de la Universitat al sistema Europeu d’ensenyament superior i a la llei orgànica; la recerca; la formació i millora de les condicions dels mestres, professors i personal de serveis generals...

dijous, 22 de maig del 2008

Les notícies no són dolentes.

De les distintes reunions fetes aquests dies sobre finançament, atesa la fase en la qual estam, les notícies no són dolentes.
Hi ha voluntat de dur a terme la reforma del Sistema de forma ràpida, amb la intenció que sigui vigent al 2009.
La població serà el referent principal de la reforma. La solidaritat s’ha de racionalitzar, i el sistema ha de ser més transparent.
També s’aposta per l’increment de l’autonomia tributària i per més corresponsabilitat fiscal, amb la creació de mecanismes perquè tothom pugui prestar serveis públics semblants (sanitat, educació, serveis socials...).
El nou sistema ha de comptar amb mesures per poder fer ajuts dinàmics, i que no sigui rígid com l’actual model.
Una de les coses més rellevants és que hi ha consciència que les Illes Balears és la Comunitat Autònoma més perjudicada per l’actual sistema. Cosa que té clar el Govern però també les distintes Comunitats Autònomes presidides per socialistes. Tothom aposta perquè hi hagi un gran consens. Ara ens hem de posar d’acord amb l’estructura i principis del nou sistema, qüestió important, i després haurem de veure els doblers que esta dispost a posar l’Estat. Aquest darrer tema és , també,força rellevant.

dimecres, 21 de maig del 2008

Finançament

Som a Madrid. Avui vespre tenc una trobada a la Moncloa on, entre d’altres coses, parlarem de finançament amb el president Zapatero, el ministre Solbes, i la resta de presidents socialistes de Comunitats Autònomes.
Ahir vàrem tenir una bona notícia, a resultes de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, on el ministre Solbes va explicar que per a la reforma del sistema l’element principal seria la població. Aquesta és una bona notícia per a noltros, atès que som una de les Comunitats Autònomes que hem crescut més en població durant la vigència del sistema actual, i sols ens tenen en compte la població de 1.999, que era de 750.000 persones, quan ara som més d’un milió.

dimarts, 20 de maig del 2008

Educació.

Aquests darrers dies m’he reunit amb la Conselleria d’Educació, per fer un repàs, amb la Consellera, els Directors Generals i els màxims responsables, de les distintes polítiques que es duen a terme.
Els doblers sempre són el problema. Esper que amb la modificació del sistema de finançament puguem fer front a totes les necessitats que tenim. Així i tot, mentrestant, és imprescindible seguir fent esforços en una competència que és bàsica per al futur de la nostra gent. Una bona formació és la millor herència que podem deixar als joves. En aquest sentit, he manifestat en distintes ocasions que aquesta ha de ser la gran prioritat del Govern.
Una bona educació garantirà ciutadans i ciutadanes amb opinió i participatius, assegura oportunitats a tothom, és a dir, és sinònim d’igualtat, i afavoreix una economia sòlida i sostenible. Una bona preparació del capital humà és fonamental per a qualsevol societat i, encara més, per a aquelles que, com a la nostra, l’hi convé apostar per un creixement econòmic basat en activitats que no destrueixin territori i que, en canvi, s’alimentin del coneixement.
Construir el país, amb una mirada llarga, implica sobretot invertir en educació, en formació, i en R+D+I per poder impulsar creixements econòmics més competitius i sostenibles que afavoreixin llocs de feina més estables i remunerats.

dilluns, 19 de maig del 2008

Els Joves.

Les nostres societats són de cada vegada més complexes, marcades per unes frissors que prenen l’alè. De cada vegada tots estam més encrostats per un al·luvió de consumisme, i creix, dia a dia, una nova relació amb el treball. Una relació molt marcada per la inseguretat. Abans els oficis eren per tota la vida, ara de cada vegada més la gent es veu obligada a canviar sovint de lloc de feina. Els joves han de viure al dia i, per aquest motiu, segurament tenen prioritats diferents respecte de les generacions anteriors. A la nostra Comunitat, hi hem d’afegir la caror de molts dels béns bàsics i a més la crua realitat de ser, per diferents circumstàncies, un indret on hi ha molt d’abandonament escolar. Una societat on sovint les polítiques econòmiques i socials aplicades al present no han prestat l’atenció necessària al futur dels qui ens vénen darrera.
Els joves són el futur, i en aquest sentit és molt important que els dediquem present.
Aquestes realitats demanen una reflexió permanent i les que més han de reflexionar són les generacions que ara dirigeixen la societat: ens hem mogut o crescut en situacions socials ben diferents i potser no acabam de comprendre, a l’hora d’enfocar els nous reptes, que el món ha canviat molt. El més senzill en aquests casos és començar per intentar saber l’opinió dels joves, i no sempre ho feim.
No hi ha millor manera que predicar amb l’exemple i per aquest motiu m’he proposat fer una ronda d’entrevistes amb diversos representants dels col·lectius de joves. Amb uns quants d’ells ja m’hi he entrevistat, en canvi amb d’altres, a pesar que alguns ho han demanat, encara no. I és un tema que vull resoldre amb celeritat. La trobada amb uns i altres estic convençut que aportarà una perspectiva interessant a l’hora de trobar nous camins de futur. Per suposat en aquesta matèria demanaré la implicació de totes les Conselleries.

diumenge, 18 de maig del 2008

Habitatge i concertació.

La pròxima setmana està prevista la firma de l’acord en matèria d’habitatge, derivat del treball que realitzen Govern, Sindicats i Patronal en el marc de les meses del Pacte per la Competitivitat.
A l’acte, hi assistirà la ministra d’Habitatge. És convenient i d’agrair que des del Govern d’Espanya es faci un seguiment dels esforços que fem algunes autonomies en qüestions tan crucials per a la ciutadania.
Per altra banda, permetrà, també, conèixer de primera mà la feina del Ministeri i analitzar el projectes que ja tenen la participació de les dues institucions.
És imprescindible que, en polítiques tan necessàries per a la gent, la col·laboració entre governs sigui falaguera, ja que facilita una bona concertació amb els agents socials.
Una vegada més vull agrair l’esforç dels sindicats i dels empresaris a l’hora de desenvolupar iniciatives que ens donen consistència social i econòmica.

dissabte, 17 de maig del 2008

Escoletes.

El Govern va aprovar un Decret que suposa una fita molt rellevant pel nostre sistema educatiu, el Decret de Requisits Mínims dels Centres de Primer Cicle d’Educació Infantil.
L’entrada en vigor d’aquesta nova normativa marca un punt d’inflexió en tota una sèrie de qüestions essencials:
En primer lloc, respon al desplegament prescriptiu de la LOE i posa fi a un període de divuit anys d’immobilisme en l’aplicació d’una llei vigent. Vull subratllar, que deixa enrere una etapa que havia establert com habitual un buit en la regulació de les escoletes de la nostra Comunitat.
En segon lloc, i per primera vegada, es reconeix de manera oficial el caràcter educatiu del primer cicle d’educació infantil, que afecta als nins d’entre 0 i 3 anys.
La tercera qüestió és que aquest decret respon a la voluntat del Govern de les Illes de millorar la qualitat d’un servei fonamental, tant per avançar en la conciliació de la vida laboral i familiar com per contribuir al desenvolupament físic, intel·lectual, afectiu i social dels infants més petits.
Per últim, l’aprovació d’aquesta normativa posa de manifest la voluntat del Govern de donar continuïtat a la tasca que ve realitzant des de fa més de trenta anys un sector que, a dia d’avui, ofereix un servei indispensable a la nostra societat.

divendres, 16 de maig del 2008

L'estrès.

La Ciència i la Vida és un llibre que recull les conversacions entre l’escriptor José Luis Sampedro i el doctor Valentín Fuster. Un diàleg carregat de vivències personals i professionals de dues persones de gran i diferent trajectòria. Una llarga xerrada sobre la salut, la saviesa, els joves, l’educació, la mort...
En aquest llibre es tracta també de l’estrès, i Valentí Fuster fa una sèrie de recomanacions, entre elles: “ Els parl de la diversitat, de la necessitat d’obrir-se, de no desatendre les demés facetes de la vida, la família, l’esport, les aficions i amistats...S’ha de diversificar i compartimentar, que no estigui tot unit, per si va malament amb una de les facetes poder compensar-ho amb les altres”.
També dona molta importància a la comunicació, a que “comuniquin amb qui vulguin,... però han de comunicar”.
I per últim parla de la importància de la relaxació, de l’exercici físic i de la reflexió.
Diu Fuster que: “Quan els pacients em vénen a veure amb símptomes com palpitacions, dolor al pit, insomni, escolten el seu cor durant la nit, arriben convençuts que tenen greus problemes cardíacs, però aquestes són manifestacions de l’estrès , de la ansietat.”
Mentre llegia a Fuster, pensava, que, de moment, jo no tenia cap símptoma dels que ell anomenava, però també es cert que a les seves recomanacions de prevenció, diguem-ne contra l’estrès i a favor d’una vida més sana, tampoc les hi prestava tota l’atenció que es mereixen, sigui dit suaument.
Reconec que el meu és un cas un poc especial, així i tot algun canvi he de intentar fer, però i voltros, vos comunicau, feis esport, exercicis de relaxació, llegiu, teniu aficions, feis temps amb els amics o la família?... si diversificau i no posau tots els ous dins el mateix paner, teniu menys possibilitats de patir estrès, però, sobretot, estau apostant, clarament, per fer salut, viure millor, i ser més feliços.

dijous, 15 de maig del 2008

Joves per la Llengua.

Aquets dies m’he reunit amb Joves de Mallorca per la Llengua per parlar del Acampallengua que tenen previst celebrar properament a Son Servera. Els he vist molt feiners i amb moltes ganes.
Onsevulla et giris, dins la nostra societat, trobes persones que, de forma desinteressada, dediquen una gran part del seu temps a treballar per als demés o en matèries que són d’interès general.
Joves per la Llengua mou uns cinc mil voluntaris, un vertader exèrcit de joves compromesos amb la normalització de la nostra llengua però també amb la cultura i singularitat de la nostra terra.
Durant l’entrevista que hem mantingut, a més de convidar-me a participar als actes que estan preparant, m’han contat com treballen i com s’organitzen.
Hem parlat també d’altres qüestions: de la situació del Català, i de possibles noves col·laboracions amb el Govern. De la xerradeta que hem mantingut ha sortit una idea que tal vegada li puguem donar forma i que no és altra que la possibilitat d’ampliar la cooperació amb ells, unint dos temes, als que el Govern els dóna molta rellevància: Normalització Lingüística i el Pla de Lectura.
Crear l’hàbit de llegir i a la vegada aprofitar per impulsar la nostra llengua pot esser un bon motiu per augmentar la col·laboració amb aquests joves, i a la vegada comptar amb la seva força i empenta.

dimecres, 14 de maig del 2008

Condemna a la barbàrie.

Els assassins d’ETA han tornat a matar. És aberrant que uns pistolers sense ànima vulguin justificar les seves covardes accions criminals apel·lant a la defensa d’un territori i de la seva gent.
Vull una vegada més demanar la unió de tots els demòcrates front a aquells que pretenen dirigir a la gent amb les bombes. Democràcia, i convivència front a la barbàrie que representa aquesta xacra social.
Vull, també, donar el meu condol als familiars i amics de Juan Manuel Piñuel, i el suport a les altres persones que han resultat ferides a l’atemptat. Així com, també, a la Guàrdia Civil i a les forces de seguretat de l’Estat.
Desig que el Govern de Espanya i les forces de seguretat, com més aviat millor, pugin detenir als autors i posar-los a disposició de la justícia.
Estic convençut que amb el suport de tots podem acabar amb una banda criminal que amb la seva ràbia sols sembra la mort i la discòrdia entre la gent de bona voluntat.

dimarts, 13 de maig del 2008

Consell de Participació de la Dona.

El Consell de Govern ha aprovat la creació del Consell de Participació de la Dona de les Illes Balears, que assumirà, entre d’altres funcions, la d’interlocutor davant les administracions públiques en relació als problemes que afecten a les dones.
La creació d’aquest Consell respon a una demanda històrica de les Associacions de Dones i un reconeixement a la seva tasca. De fet el Govern vol que sigui un altaveu de les seves aportacions i demandes. Però aquest altaveu necessita moltes mans que el sostinguin. Per tant vull fer una crida a totes les associacions perquè s’impliquin en el projecte i que hi participin activament.
I vull també adreçar-me a totes les dones de les nostres illes per assegurar-vos que el Govern us vol escoltar i tenir en compte. La millor manera és que uniu la vostra veu.

dilluns, 12 de maig del 2008

Nicolás Homar.

Nunca me había pasado que alguien me llamase para darme un último “adiós “. La entereza de Nicolás Homar ante la muerte responde a su manera de vivir, dando la cara, con principios y valores. Una persona sencilla, amigo de sus amigos, y con creencias maduras y sólidas.
Se me despidió un amigo, con naturalidad: “ Xisco esto se acaba, me queda muy poco tiempo, te llamo para despedirme, seguid luchando, sabéis que os quiero mucho… . Un jueves me dijo adiós por teléfono y el viernes me anunciaron su fallecimiento.

Aprender de la vida consiste en saber valorar las cosas sencillas, la naturalidad, el enorme saber de aquellos que anteponen siempre el ser personas a cualquier otro deseo. La humanidad como garantía de paz con uno mismo, y como única manera de convivir en paz con los demás.
Se nos fue un compañero, un socialista de pies a cabeza, un luchador, un militante de base, un marido, padre y abuelo de socialistas, el mejor organizador del día D.
Se ha ido Nicolás, pero nos deja la huella más valiosa, su capacidad de trabajar por sus ideales sin esperar nada a cambio, por puro placer de ser leal consigo mismo y con la tranquilidad que da el convencimiento de que uno ofrece lo mejor de sí mismo a los demás, con la firme idea de que su militancia era el mejor camino para lograr la convivencia y la igualdad en nuestra sociedad.
Adiós Nicolás, descansa en paz.

diumenge, 11 de maig del 2008

Fiesta de la Rosa.

Hoy, en Baracaldo, he participado, con compañeros y compañeras de Baleares, en la fiesta de la Rosa. Allí se han juntado socialistas de toda España para dar apoyo a los socialistas Vascos. En las últimas elecciones generales el partido sacó en el País Vasco unos excelentes resultados, lo cual unido a una muy buena posición en el campo municipal augura que, también, serán extraordinarios en la próxima cita autonómica. El partido esta ilusionado y fuerte, con ganas y con un candidato, Patxi López, que hoy nos ha regalado un discurso sólido, cargado de emoción y de valores, un discurso que ha desprendido seguridad, democracia y convivencia. Muy bien Patxi.
Del Presidente Zapatero quiero resaltar una frase, cuando refiriéndose al cambio climático, ha señalado: “O respetamos la naturaleza o la naturaleza nos perderá el respeto”.

dissabte, 10 de maig del 2008

Propostes per al model de finançament.

Ja que hem encetat de bon de veres el debat sobre finançament, a continuació vos trasllat algunes de les propostes que, des de les Illes Balears, defensarem a la propera reforma del sistema.
Des del nostre punt de vista és essencial que s’estableixi un tractament adequat a la solidaritat fixant més transparència, definició d’acord amb dades objectives, i establint els mecanismes pertinents per poder fer una anàlisi d’eficàcia, de forma que es pugui conèixer en quina mesura els objectius plantejats se van complint a mitjà i llarg termini i es garanteixi el principi d’equitat horitzontal. La solidaritat no pot ser indefinida i il·limitada com succeeix amb el sistema actual.
El més important i imprescindible és definir un nou model de càlcul de necessitats de despesa de les regions. No podem seguir amb un model que es basa en el cost efectiu, necessitam establir fórmules que donin dades reals del total de recursos financers que són necessaris per finançar les competències transferides. Si no es fa així estam treballant amb unes dades que no responen, de cap de les maneres, a la realitat i a més això té la conseqüència que hi hagi diferents valoracions de les mateixes competències a les distintes comunitats. En aquest sentit, a les Illes Balears ens trobam per sota de la mitjana estatal. La població és un bon punt de partida, però és convenient depurar més aquest concepte. Per exemple, l’educació i la sanitat requereixen alguns indicadors més específics, més enllà de la dada de població. També és convenient poder recollir la possibilitat que necessitats de despesa associades a grups de població específics puguin ser estimades adequadament ( població immigrant, població dependent.).
El càlcul de necessitats de despesa s’ha de basar en el concepte de població real efectiva, incloent les necessitats de finançament derivades de l’atenció a la població flotant, que en el cas de Balears és grandiosa. Actualment el sistema té com a referència la població de 1999 ( 750.000 habitants, quan actualment ja som més d’un milió). Per tant, ni tan sols té en compte la població actual de dret.
El nou sistema ha de recollir el concepte d’insularitat .Tenint present, a més, el que recull el nou estatut sobre aquest tema.
El nou model hauria de permetre actualitzar de forma regular i flexible el càlcul dels índexs de necessitats atenent les variacions poblacionals.
La reforma, a més, ha d’evitar l’aplicació discrecional de regles de modulació, com ha succeït fins ara i a nosaltres tant ens ha perjudicat, amb la finalitat que sempre es faci feina amb bases objectives i transparents.

divendres, 9 de maig del 2008

No s'ajornarà.

Avui he parlat amb José Blanco per expressar-li la meva preocupació sobre les notícies que estan sortint en relació a l’ajornament del debat sobre la reforma del finançament autonòmic i per deixar ben clara la postura absolutament contrària de les Illes Balears a que es retardi aquesta qüestió.
Pel que se m’ha dit no hi ha cap intenció d’ajornar el debat sobre finançament i la intenció és celebrar-lo en les dates previstes.
En un moment en que tenim dificultats a certs sectors, és indispensable que, com més aviat millor, les autonomies comptin amb un finançament adequat. I en aquest sentit, és doblement important per a les Comunitats com la nostra que resulta especialment perjudicada pel sistema vigent. Els territoris que fins ara hem estat més solidaris també tenim tot el dret del món a créixer i l’actual situació ens limita aquest creixement, a més de dificultar seriosament el compliment dels nostres deures, amb els ciutadans, de prestar-los serveis bàsics com educació, salut i d’altres.
Avui també he fet gestions per tal d’accelerar les distintes inversions que resten pendents, per part de l’Estat amb les Illes Balears.

Sistema de financiación.

La posibilidad, apuntada por algunos medios, de retrasar el debate sobre financiación autonómica, desde la óptica de Les Illes Balears, sería una muy mala noticia.
Nuestra Comunidad se ha visto perjudicada por un sistema que no atiende a su población real, con el agravante de ser uno de los territorios donde ésta ha experimentado mayores aumentos. Si a ello sumamos la actual bajada de la recaudación de los impuestos relacionados con el sector inmobiliario, y el desproporcionado endeudamiento que nos han dejado los anteriores gobernantes, el balance es muy negativo, y ofrece un margen de maniobra limitadísimo. Situación que dificulta políticas imprescindibles para la modernización y la cohesion de nuestra sociedad.
Retrasar la reforma del sistema significaría seguir acumulando déficit en servicios básicos para la ciudadanía, como lo son la educación o la salud, entre otros, y no atender, como es debido, a las necesidades de nuevas infraestructuras escolares o sanitarias, por ejemplo; construcción de infraestructuras: imprescindibles para ofrecer unas prestaciones de calidad y muy convenientes para paliar las dificultades del sector de la construcción.
Les Illes Balears gestionan multitud de competencias, muy relevantes a la hora de incentivar el sector de la construcción (vivienda, infraestructuras sociales de todo tipo, transporte, carreteras…) e imprescindibles para fomentar la economía (turismo, agricultura, industria, comercio…). Competencias que sin una financiación adecuada es impensable que puedan afrontar con garantías, no ya, un sobre esfuerzo, si no sus necesidades más imperiosas.
En circunstancias como las actuales es muy importante la rapidez. En esta línea sería muy conveniente acelerar el debate sobre financiación y los convenios que en materia de infraestructuras restan pendientes de firma. Y, a la vez, condicionados a las supervisiones y controles pertinentes, permitir, en dichos convenios, las oportunas delegaciones de adjudicación de obras. La proximidad se traduce, normalmente, en mayor celeridad a la hora de contratar.
Sin duda, el Estado debe establecer las grandes directrices y políticas económicas, pero sin olvidar que el nuestro es un Estado de las Autonomías, con una inmensa descentralización que implica una estrecha colaboración entre todas las instituciones intervinientes, mayormente, cuando la incertidumbre afecta a determinados sectores económicos.
Una negociación multilateral, como es el caso de la reforma del sistema de financiacion, debido a las distintas realidades y posiciones de las Comunidades Autónomas, no será ni fácil ni breve, motivo más que suficiente para que no se pierda tiempo.

dijous, 8 de maig del 2008

Capacitat emprenedora.

Ahir vaig visitar un bon grapat de “Portals” a Sa Pobla, en plena campanya d’exportació de patata. Els costos d’insularitat, la manca d’espai per magatzems, la fiscalitat, la conveniència d'intentar introduir, amb més força, els productes d’aquí a la nostra activitat turística, són algunes de les qüestions de les que conversàrem amb els seus responsables. La veritat és que totes les entitats fan molts d’esforços per oferir la màxima qualitat, i per aquest motiu tenen èxit als mercats internacionals.
Durant la visita a Sa Pobla firmàrem amb l’Ajuntament un protocol per reconèixer i incentivar la important tasca que s’està duent a terme en el cultiu, processos de producció, i comercialització de la patata. El protocol respon a l’Any Internacional de la Patata, proclamat per l’ONU, a través de la FAO, ja que es considera com un dels elements essencials en l’alimentació de la població mundial.
Ahir, també, vaig assistir a la commemoració dels cent anys de GILET OFICINES, una empresa familiar capdavantera i competitiva. Un exemple de constància i de bona feina.
Una i altra visita mostren clarament la capacitat emprenedora de la nostra gent i la voluntat d’esser els primers en qualitat.

dimarts, 6 de maig del 2008

Feina feta.

Tot ha sortit com estava previst. Unanimitat en la llei denominada de l’Habitatge, i un alt consens en la de Protecció del Territori. Es tracta d’un canvi extraordinari en relació amb la manera en què es gestionaven aquestes matèries a l’època anterior.
Per altra banda, les dues lleis aprovades demostren una visió àmplia, de mirada llarga, en definitiva, de país. Suposen saber atendre les necessitats derivades de l'imprescindible respecte per la natura, el medi ambient i el turisme de qualitat, i al mateix temps escoltar el clam dels joves i de moltes famílies que tenen vertaderes dificultats per poder accedir a un habitatge.
La nostra és una Comunitat que viu del turisme, on el paisatge és la principal indústria i, per tant, cal actuar en conseqüència, però, a la vegada, tenim el deure d'assegurar a tothom els drets constitucionals, com poder accedir a un habitatge. En poques paraules: hem de fer compatible la defensa de la nostra bellesa paisatgística i d’un turisme de qualitat amb una vida digna per als treballadors i treballadores de la nostra terra. En política com en tot, la mesura és la millor companya de viatge.

dilluns, 5 de maig del 2008

Demà dues lleis importants.

Demà, al Parlament de les Illes Balears, es debatran dues lleis estratègiques. Una ha de permetre proveir sòl per a la construcció d’habitatges protegits, i l’altra eliminar sòl creat a indrets amb valors paisatgístics i naturals força rellevants.
Dues lleis que mostren, clarament, algunes prioritats d’aquest Govern. D’una banda, donar sortides per a un dels principals problemes de moltes famílies i del col·lectiu jove; de l’altra, impulsar un creixement sostenible i respectuós amb els recursos naturals, la qualitat de vida de la gent, i l’excel·lència turística.
És una bona notícia que la llei per proveir sòl disposi del suport de tots els grups polítics de la cambra i l’altra compti amb un consens molt alt, sobretot, en un moment en què patim l’alentiment del sector de la construcció i els efectes de la desmesura de polítiques anteriors poc respectuoses amb el medi ambient.

diumenge, 4 de maig del 2008

Regreso a casa

En la cuarta jornada he pasado mucho tiempo con el Presidente de la Protectora Menorquina, y he conversado con distintos presidentes de otras Casas de Argentina. A la cena que ha cerrado los actos de conmemoración del aniversario de la Protectora han asistido un gran número de socios. Durante la cena han intervenido su Presidente, el alcalde de Ciutadella y Joana Barceló, y yo que he cerrado los discursos. En mi discurso he reconocido la gran labor efectuada por la Menorquina y les he expresado la ilusión y esperanza que tenemos todos en su trabajo. Les he trasladado la voluntad de ampliar los programas sociales y de formación de los jóvenes. Y he hecho una llamada a éstos, en el sentido de que se impliquen en las actividades de la Casa, puesto que sin ellos no hay futuro. También he anunciado la voluntad de reforzar los lazos con sus universidades y de estudiar la posibilidad de abrir nuevos caminos de colaboración con las Instituciones y las Cámaras de Comercio.
En la cena hemos disfrutado de las actuaciones de los jóvenes de las distintas Casas que han interpretado bailes y canciones de les Illes, así como, de actuaciones propias de la cultura Argentina.
Después de la cena he conversado con numerosos socios. Una gran cantidad de ellos se limitaban a expresar su satisfacción por la visita y por el apoyo del Govern, sin perjuicio de que otros aprovechaban para interesarse por ayudas, programas de visita a Balears, búsqueda de familiares, procedimientos para adquirir la nacionalidad española con la nueva ley de nietos, etc.
El acto en su conjunto ha sido muy emotivo, una experiencia de las que no se olvidan y que anima a seguir trabajando. Ellos lo necesitan y nosotros también, sólo así se cumplirá aquello de un proyecto con la mirada puesta en las personas. De todas, sin exclusión.
Por otra parte en el caso de la Casa Balear de Córdoba, mi impresión es que puede ser de gran ayuda a la hora de mantener contactos, de todo tipo, con aquella región. Vale la pena analizar las potencialidades y oportunidades que se pueden derivar de la apertura de nuevos lazos de colaboración, con la sociedad de aquel lugar.

dissabte, 3 de maig del 2008

La Protectora Menorquina. Córdoba

La tercera jornada ha sido de conmemoración del aniversario de la Protectora Menorquina. Cien años ininterrumpidos de existencia avalan una asociación que nació para dar cobertura asistencial al colectivo de inmigrantes de Ciudadela, que se instaló en Córdoba. Un día repleto de actos de reconocimiento a un conjunto de personas de Menorca que constituyeron una entidad, cuya historia nos habla de solidaridad, identidad, cultura, trabajo, educación e integración. Una historia explicada y descrita en el libro titulado la Menorquina, que incluido en la colección del Govern denominada:” Els Camins de la Quimera” es obra de Fernando Bosch Allés, Joan Buades Crespí, Hugo O. Florit Deltell, y Miquel Àngel Limón Pons. Publicación que hemos presentado hoy en el local de la Casa Balear, justo antes de que el historiador Joan Buades diera una conferencia sobre la emigración al continente Americano. El acto ha culminado con un concierto a cargo de un coro y un conjunto musical cordobeses. A los actos han acudido un numeroso grupo de socios y familiares. Un acto lindo y cargado de emoción.
Por la mañana, acompañados de D.Fernando Bosch, presidente de la Menorquina, hemos participado en un Tedeum en la Catedral de la ciudad, con posterior ofrenda floral en la plaza contigua a los pies de la estatua del libertador.
En dicho acto ha participado, entre otros, el Presidente de la Cámara Legislativa. Cámara que posteriormente, con el Presidente de guía, hemos podido visitar.
Por la mañana, temprano, nos ha recibido en audiencia el Gobernador de la Provincia, y seguidamente el Intendente de la Ciudad. Ambos nos han dedicado bastante tiempo, y entre los temas tratados, además de la celebración antes citada, hay que destacar la voluntad de dar contenido al convenio existente entre Ciutadella y Córdoba, los convenios existentes con las universidades del país, el turismo etc. El Intendente además me ha obsequiado con un Decreto, que me reconoce como visitante ilustre durante nuestra estancia en la ciudad.
Al mediodía hemos almorzado con el Cónsul, en su sede oficial, y nos ha acompañado el Presidente de la Cámara de Comercio Española, con el cual, también, se ha tratado sobre posibles colaboraciones, sobre todo, en temas turísticos.
De Córdoba vale la pena acentuar su riqueza universitaria. La ciudad acopia un conjunto importantísimo de universidades (Nacional, Católica, Blas Pascal…), de entre las cuales figura la más antigua de Argentina y la segunda más veterana de toda América Latina. Cabe subrayar que dichas universidades albergan muchísimos estudiantes que dan un especial colorido a la ciudad, y que la convierten en uno de los lugares más cultos y productivos de Argentina. La Universidad de les Illes Balears colabora con diversos convenios, entre ellos, uno sobre turismo.
Quiero recalcar que la Menorquina tiene un local magnifico, al que se le ha realizado una excelente rehabilitación. Una casa muy amplia, dotada de auditorio y un conjunto de dependencias que permiten realizar multitud de actividades. El presidente sr. Bosch y su junta directiva están llevando a término una muy buena gestión. Desde aquí agradezco su voluntad de cooperación en los distintos programas del Govern.
En la jornada de hoy, además de la Presidenta del Consell de Menorca, ha participado, también, el alcalde de Ciutadella.

divendres, 2 de maig del 2008

Casa Balear de Buenos Aires.

La segunda jornada en Argentina ha sido muy emotiva. La visita a la Casa Balear de Buenos Aires me ha permitido una reunión con su Presidente y la Junta Directiva y con algunos presidentes de otras Casas. Seguidamente me he dirigido a una multitud de socios, descendientes de les Illes Balears, que acompañados de sus familiares han acudido al acto. Les he expresado, en nombre de todas las instituciones, fuerzas políticas y ciudadanos de Baleares, nuestra gratitud por mantener nuestra cultura y forma de ser y les he trasladado el cariño que sentimos por ellos; además de ofrecerles nuestro amparo y explicarles algunos de los programas que estamos poniendo en marcha, relativos a servicios sociales, ayudas para medicamentos, o por ejemplo, en materia de formación para los jóvenes.
Después de mi intervención y de la del Presidente he conversado con nuestra gente. Con muchos descendientes de Felanitx, pero también de Randa (Algaida), San Joan, Montuiri, Palma, Inca, Manacor, Andratx, Pollença…y de Menorca, Eivissa y Formentera.
Las pláticas estaban cargadas de emoción y de recuerdos. Con un sincero y general agradecimiento por la visita y por las ayudas que les estamos prestando, así como, de forma muy especial, por la oportunidad de viajar a nuestras islas con los programas que realiza la Comunidad. He podido comprobar que hay personas y familias que necesitan, de veras, nuestra ayuda. Lo he constatado yo, y también la Presidenta de Menorca, Joana Barceló, que me ha acompañado en todo momento.
Hoy hemos conocido un poco más la ciudad de Buenos Aires. Me ha gustado la hospitalidad de su gente, sus espacios verdes y jardines, sus mercadillos, el inmenso y ancho río, su historia. Una ciudad que combina zonas muy modernas como Puerto Madero, con zonas verdaderamente escalofriantes como Villa Miseria. Argentina cuenta con unos recursos naturales extraordinarios y con un buen capital humano, quizás, tal y como me ha dicho el empleado del hotel esta mañana por teléfono -para avisarme que ya era hora de levantarme- : “Esto es una llamada de despierte”, sea necesaria una llamada de despierte que ordene tanta riqueza humana y natural, y la dirija por sendas que creen más oportunidades para todos y corrijan situaciones de verdadera pobreza. Estoy seguro de que está sociedad lo sabrá hacer.
Mientras transcurría la jornada del primero de mayo en Buenos Aires nos llegaban noticias de Baleares. Noticias de la manifestación conjunta de los dos sindicatos mayoritarios, lo cual me alegra mucho. Unir esfuerzos es, sin duda, muy beneficioso para los trabajadores y trabajadoras. También valoro que la vivienda, la igualdad, y las políticas sociales sean centro de su preocupación. Aprovecho para agradecer los esfuerzos de colaboración y concertación de los sindicatos con mi gobierno y con la patronal.
Quiero también agradecer el buen trato del Hotel Meliá de Buenos Aires. Es una gran satisfacción contar con establecimientos hoteleros de compañías de Baleares esparcidos por tantas ciudades del mundo.
La jornada ha terminado en Córdoba, donde hemos llegado, ya, de noche y hemos compartido cena con el Presidente de la Casa Balear y el Cónsul de la embajada española.

dijous, 1 de maig del 2008

Desde Argentina.

Un día muy largo y con multitud de contactos institucionales y sociales. La primera jornada en la ciudad de Buenos Aires nos ha permitido mantener reuniones con el Vice-Presidente de la República en el Senado, y con los Gobernadores de la Provincia y la ciudad de Buenos Aires en la Cámara de Comercio y en la sede del Gobierno de la Ciudad, respectivamente.
Además en casa del Embajador español hemos realizado un almuerzo con representantes de la Cámara de Comercio, empresarios, autoridades del mundo del turismo, representantes de los partidos socialista y popular, miembros de la Casa Balear de la ciudad, el propio embajador y algunos de sus consejeros. Por cierto, hemos estado excelentemente atendidos por la embajada, Rafael Estrella desempeña una extraordinaria función como embajador.
La primera jornada ha incluido, además, una reunión con empresarios, en la que he tenido la oportunidad de explicarles las políticas que, en materia turística, estamos impulsando en nuestras islas. La conferencia se ha desarrollado con una interesante participación de los asistentes, en el turno de preguntas.
Por parte de todos los interlocutores, de este primer día de trabajo, ha primado, en todo momento, una gran hospitalidad y voluntad de colaboración.
En definitiva una jornada muy provechosa, a la que hay que sumar una breve visita por la ciudad, que es muy extensa y con unos tres millones de habitantes, población que alcanza a unos ocho millones si contamos toda su provincia. De la ciudad hemos podido ver, desde el exterior, la Casa Rosada, la Plaza de Mayo, la Catedral, y algunos de los barrios cercanos al lugar donde hemos mantenido las entrevistas. En todos ellos se percibía el esplendor que, en otros tiempos, había tenido; y me ha llamado la atención, que, salvo en las calles principales, los edificios son muy bajos..
Mientras los gremios y los sindicatos preparaban el uno de mayo hemos tenido ocasión de visitar alguno de los cafés históricos de la ciudad, y de forma muy breve una librería de ediciones antiguas, en la cual, de haber tenido tiempo, me habría pasado un buen rato. Me han impresionado particularmente los pañuelos pintados en el pavimento de la Plaza de Mayo, y una inscripción, en las baldosas de una acera, señalando el lugar donde se había producido un asesinato y tres o cuatro secuestros - no recuerdo el número exacto- acaecidos durante la dictadura, en el año 1.976.