dimecres, 2 de maig del 2007

Les Illes Balears funcionen... a cops d'efecte i d'improvisació.

La igualtat d’oportunitats ha estat la senyera del Govern Socialista d’Espanya durant els darrers anys, no podem dir el mateix del Govern de les Illes Balears.
Les dificultats per les que passa l’educació pública – som els primers en fracàs i abandó escolar – no han comptat amb polítiques contundents per trobar solucions, fins al punt que, a moments, hi hagut manca de partides per fer front a la despesa corrent de les escoles i instituts.
Tenim un dèficit molt gran d’escoletes que no permet iniciar amb la força i control suficient l’educació dels nostres fills i filles i, a la vegada, dificulta a les famílies comptar amb una eina molt valuosa per conciliar la vida laboral i familiar. La manca de serveis com una bona recollida matinera, menjadors... tampoc no permeten la esmentada conciliació.
La gestió del territori es fa pensant, des de l’abús, només amb alguns presents, i no amb les generacions futures; ni es té en compte que destruir territori i paisatge va en contra del turisme.
Som una de les regions on hi ha més creixement residencial i, al mateix temps, on la gent té més dificultats per poder adquirir una vivenda. Mentrestant el Govern de les Illes Balears no aprofita tots els diners que hi ha prevists al Pla Estatal d’Habitatge, per fer habitatge protegit.
És preocupant la manera com és gestionen les partides que arriben de l’Estat en matèria de acció social. La posada en marxa de noves residències sense una planificació seriosa i amb la voluntat de que siguin gestionades per la iniciativa privada no assegura que tothom es pugui beneficiar per igual.
A Mallorca és molt negatiu veure com S'Institut gestiona de manera gens transparent, fora cap tipus de criteris, i gastant partides per temes que ni són preferents ni, molt sovint, assenyats o dignes d'una Institució que hauria de fer front a les necessitats socials més imperioses.
Durant aquesta legislatura hi ha hagut molt poca voluntat de reforçar l’Atenció Primària, que és la sanitat més propera, la primera porta, l’eina que ben coordinada amb els serveis hospitalaris i amb la resta ha de ser peça fonamental del bon funcionament de tot el servei de salut.
En definitiva, massa sovint, les Illes HAN FUNCIONAT A COPS D’EFECTE, d’improvisació, sense criteris ni nord; una tómbola que no assegura sistemes transparents, i que, pareix més guiat per motius electorals... que no amb la intenció de crear serveis assenyats que donin cobertura a tothom, tenint en compte les desigualtats existents dins la nostre societat.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bé Xesc, fa falta tenir un bon caixonet d'eines [enmig de ses cames] per dir les coses clares com fas, contra la cosmètica i la política de titelles i desfilades d'anuncis

Anònim ha dit...

La gente de las islas tendría que saber que nos cuesta tanta frivolidad. ¿Que ha costado el partido de tenis de hoy? ¿Quien lo ha pagado? ¿Cuantas invitaciones han existido y quien las ha tenido? Me gustaria pedirle sr. Antich transparencia. Necesitamos tener gente transparente que puedan enseñar la cara y decir lo que nos cuestan estos juegos. Hay mucha gente que llega justo a final de mes, y muchos que sencillamente no llegan, por tanto creo que hay que dedicar a esta gente una atención especial y mirar sobre todo por los jovenes y los mayores, los más frágiles. Dejemonos de proyectos faraónicos muchas veces irrealizables i dediquemonos a la realidad, a la gente de la calle. Esto es lo que espero de nuestros políticos.