Bones notícies per a Palma

És una bona notícia per a Palma que Aina Calvo sigui la Batlessa. Una persona jove, capaç, amb un tarannà obert i, sobre tot, una persona que personifica els valors del Partit Socialista: igualtat, defensa de l’interès general, i aposta per la cultura i la qualitat de vida a una ciutat que necessita moltes millores.
La força del canvi comença per Palma; seguim treballant per estendre-la al Consell de Mallorca i al Govern de les Illes Balears.

La il·lusió per un nou canvi

Disculpau el silenci dels darrers dies, però ara esteim vivint unes jornades intenses i molt particulars. La meva intenció és continuar amb el blog que, per a mi, ha estat una experiència molt positiva i enriquidora.
Esteim davant una oportunitat històrica d’impulsar nous canvis a les Illes. Uns governs forts que gestionin de forma mesurada el territori, que garanteixin una economia sòlida i compartida i que apostin per una societat del benestar, on la igualtat d’oportunitats i la cohesió social de totes les persones, sense exclusió, sigui la principal prioritat. En aquesta línia estic fent feina.
Vull aprofitar avui per agrair el suport que va rebre el Partit Socialista el passat 27 de maig, així com la participació de tots i totes a les eleccions. També vull donar les gràcies a tota la gent del partit que va fer feina per poder aconseguir l’important avanç dels socialistes. Entre tots, hem de dignificar més la política i aconseguir augmentar la implicació dels ciutadans i ciutadanes.

Quiero pedir el voto a todos los jóvenes

Quiero pedir a todos los jóvenes que vayan a votar y que, así, den el máximo apoyo a nuestro sistema democrático. No votar es dejar que otros decidan por tí y, sobre todo, es dar más oportunidades a los más poderosos, poco interesados en que existan reglas que garanticen el interés general y la igualdad de oportunidades; reglas que para ellos son barreras a su afán inconmensurable de negocio.
Ahora es el momento de decidir sobre el futuro que queremos, y la oportunidad de parar este modelo egoísta que, a favor de unos pocos, depredada el territorio y el operativo público garante de la verdadera cohesión social.
Ahora tenemos la oportunidad de luchar contra esta maquinaria de la desigualdad que hace más poderosos a los poderosos y depara para los jóvenes sueldos que no llegan a los mil euros, viviendas a precios inalcanzables, una educación pública sin medios, y temporalidad y precariedad laboral.
Ahora podemos, entre todos, apostar por una economía más creativa y solidaria con los trabajadores y trabajadoras, sin necesidad de destruir territorio. Podemos decidir a favor del medio ambiente, de la vivienda protegida, de la educación y del transporte público… por un modelo que piense en todos y todas y que tenga en cuenta que debe gestionarse con la voluntad de lograr el mejor presente, sin dejar de pensar en que los que vendrán detrás de nosotros se merecen el mejor futuro.
Ahora podemos desterrar el egoísmo y apostar por compartir proyecto.

Defiende tu futuro.

Quiero pedir a todos los jóvenes que vayan a votar y que, de esta forma, den el máximo apoyo a nuestro sistema democrático. No votar es dejar que otros decidan por ellos y, sobre todo, es dar más oportunidades a los más poderosos, poco interesados en que existan reglas que garanticen el interés general y la igualdad de oportunidades; reglas que para ellos son barreras a su afán inconmensurable de convertirlo todo en un negocio.
Ahora es el momento de decidir sobre el futuro que queremos, y la oportunidad de parar este modelo egoísta que, a favor de unos pocos, depredada el territorio y el operativo público garante de la verdadera cohesión social.
Ahora tenemos la oportunidad de luchar contra esta maquinaria de la desigualdad que hace más poderosos a los poderosos y depara para los jóvenes sueldos que no llegan a los mil euros, viviendas a precios inalcanzables, una educación pública sin medios, y temporalidad y precariedad laboral.
Ahora podemos, entre todos, apostar por una economía más creativa y solidaria con los trabajadores y trabajadoras, sin necesidad de destruir territorio. Podemos decidir a favor del medio ambiente, de la vivienda protegida, de la educación y del transporte público,de la cultura… por un modelo que piense en todos y todas y que se gestione, sin egoísmos, con la voluntad de lograr el mejor presente, sin dejar de pensar en que los que vendrán después de nosotros se merecen, también, el mejor futuro.
Ahora podemos desterrar el egoísmo y apostar por compartir un proyecto solidario entre generaciones y que atienda a todas las personas, sin exclusión.
Ahora DEFIENDE TU FUTURO.

"Hipotecas Matas"

La igualdad de oportunidades implica dar prioridad a aquellos de nuestra sociedad que están en una situación más difícil. Por ello, vamos a aumentar la tarjeta básica hasta duplicarla durante la próxima legislatura. Lamentamos la demagogia del PP que quiere engañar a los pensionistas con anuncios de doblar sus pensiones sin decirles que la contrapartida es que el banco se que queda con su piso. Una vez más Matas ejerce su oficio de trilero y puede conseguir que hasta la última casa de esta Comunidad esté hipotecada.

Otra manera de hacer las cosas.

Les Illes Balears se merecen un proyecto que cree riqueza sin destruir territorio, sin crear agobio y masificación, un proyecto que no implique que todos los ciudadanos perdamos calidad de vida para que unos pocos, muy voraces, se hinchen los bolsillos.
Un proyecto pensando en las personas, que se preocupe del presente y del futuro, un proyecto de mirada larga; con un lo público fuerte que asegure el interés general, la igualdad de oportunidades y la cohesión social. Un modelo que garantice más democracia, más participación y más transparencia; y una economía que beneficie a todos y a todas, y que a lomos de un gran pacto por la competitividad apueste por diversificar el sector servicios mediante la inversión en I+D+i, en educación y formación, y en todo aquello que signifique crear nueva actividad económica sin necesidad de depredar paisaje y patrimonio natural.

Reunión con UGT.

Hoy me he reunido con el Secretario General de UGT y una amplia representación de las Federaciones del sindicato. La reunión ha sido francamente positiva, en ella hemos podido constatar la integración en nuestro programa electoral de la gran generalidad de propuestas que en su día nos hicieron. He de decir que ello ha sido muy fácil dada la coincidencia de objetivos de ambas organizaciones. Entre las propuestas cabe destacar temas tan importantes como el pacto por la competitividad de la economía de les Illes, la apuesta prioritaria por la vivienda y la educación, el transporte público…etc.

Instal·lacions esportives.

Els socialistes volem dotar les Illes Balears d’una xarxa d’infraestructures esportives que permetin l’accés de la ciutadania a la pràctica esportiva, cosa que comportarà:
a.- Elaborar un cens d’instal·lacions esportives de les Illes Balears.
b.- Elaborar un pla d’utilització i de gestió de les instal·lacions.
c.- Establir criteris de manteniment de cada instal·lació i la mancomunitat de feines de manteniment.
d.- Establir mecanismes per tal de garantir l’accés de la població a totes les instal·lacions esportives.
e.- Considerar les instal·lacions esportives com una eina útil per diversificar i desestacionalitzar l’oferta turística.

Banda ancha y twitter.

Hoy dia internacional de Internet es un buen momento para anunciar el mensaje de que los socialistas queremos hacer llegar la banda ancha a todos los rincones de les Illes Balears y que los gastos serán desgravables en el tramo autonómico del IRPF.

Esta mañana he puesto en marcha el programa Twitter que es una manera muy directa de llegar a la gente y que ha sido una gran experiencia.

Escribo esto desde un cibercafé en el barrio del Camp Redó.

Mal modelo y gestión ineficiente.

Les Illes Balears es la tercera comunidad autónoma más endeudada de España con respecto al PIB, y la cuarta donde más ha crecido la deuda.
El PP ha sido muy eficaz aplicando un modelo que hace perder rentabilidad a las empresas turísticas, aumenta la tasa de temporalidad, impulsa de forma desmesurada el ladrillo, crea contratos precarios y baja productividad, y fomenta la especulación y la destrucción del territorio. Ha sido muy eficaz aplicando un modelo basado en viejas recetas y que apuesta por la cantidad y no por la calidad, un modelo sin futuro. Con una gestión, además, muy ineficiente. En este sentido el nuevo Hospital de Son Espases nos cuesta muchísimo más caro que el proyecto previsto en el actual solar de Son Dureta; las carreteras han sido mucho más caras que los presupuestos que figuraban en los convenios; el metro cuesta 5 veces más que el tren previsto por el anterior Govern, y del Pont del Tren y del Parque de Ses Estacións ya no vale la pena hablar. Un proyecto basado en la improvisación y en la nula planificación, impulsado a golpes de propaganda y de proyectos faraónicos, repleto de caros contratos a artistas de cine y deportistas, cuyos honorarios darían para la construcción de las instalaciones deportivas y culturales que nuestra gente no tiene.
Ahora el paso siguiente es construir un teatro de Ópera, cuyo funcionamiento es, según dicen, muy costoso. Mientras tanto, no hay partidas para el mantenimiento de las escuelas e institutos, los médicos tienen más pacientes de los que pueden atender, no hay viviendas protegidas ni guarderías. En una palabra, un proyecto, el del PP, que se olvida de los servicios básicos que dan cohesión a la gran generalidad de los ciudadanos y ciudadanas y, además, un gobierno que lo que gasta lo gestiona mal, tan mal que si estuvieran en una empresa privada ya haría mucho tiempo que los habrían despedido.

Más inversión en I+D+i

Para poder decidir bien, planificar con garantías, modernizar nuestros servicios y crear mejor actividad económica es imprescindible invertir en I+D+i. Actualmente nuestra situación en éste campo es muy débil, muy inferior al esfuerzo medio que se hace en el resto de España, y muy alejada de la media Europea.
Los socialistas proponemos incrementar hasta 500 millones de euros, en el periodo 2007-2010, la inversión pública en I+D+i, procurando, al mismo tiempo, hacer posible un aumento de inversión de la iniciativa privada, que debería aproximarse a los 100 millones de euros al final de la legislatura.

Ara toca decidir. El teu vot pot.

Ara tot fa pensar que el canvi es possible i que hi ha molta gent que vol una altra manera de fer les coses. Però hi pot haver una part de la ciutadania que no acaba de veure clar quina passa donar.
Reconec que és difícil trobar en una força política tot el que un voldria. I no és menys cert que aquest procés electoral ens brinda diferents camins, distintes maneres de pensar i formes de veure les coses.
Tal volta, ara, el més important és no caminar en sentit contrari, més, fins i tot, que no avançar a la velocitat que voldríem.
Vull dir que, a lo millor, no es l’hora de mirar amb lupa si els que proposen el camí que ens agrada faran més o manco via a fer-lo i, en canvi, crec que tots els rellotges marquen l’hora de no seguir reculant.
A les Illes no ens podem permetre quatre anys més de desmesura amb el territori, els recursos naturals i el paisatge. No podem seguir alimentant un model de societat de mercat on és posa preu als serveis socials més bàsics, al medi ambient, al patrimoni cultural i a tot el que hauria d’estar dins l’àmbit més sagrat de la societat. No podem seguir fomentant una llei de la selva on el més petit sempre perd; una conxorxa on la política, la transparència i el concepte públic és veuen com a traves per que el negoci pugui arribar fins al darrer racó, encara que afecti a l’essència de l’operatiu que hauria de garantir l’interès general.
Ara és l’hora de decidir i només hi ha dos camins: recular com fins ara, o avançar fent un camí, el suficientment, sòlid i sostenible per que hi puguem transitar els d’ara i els que vendran després i, abastament, ample i social per que tots puguem passar, més o manco, a l’hora, sense que ningú quedi enrera o per les voreres.
No estem davant d’una decisió sobre velocitats, entre d’altres coses per que destruir és més fàcil de fer que crear; del que parlem és, precisament, de destruir o crear.
A les Illes Balears, no decidir, quedar al marge, apostar per el silenci, és donar el vist i plau a seguir reculant; a continuar destruint el territori, la cohesió social, i la igualtat d’oportunitats.

Els centres educatius.

L’educació és bàsica per engrandir la democràcia, per construir una societat amb igualtat d’oportunitats i per apostar per una economia creativa i avançada. En aquest sentit és força important apostar per uns centres educatius moderns, integrals, i amb serveis, que ofereixin més oportunitats i més activitats complementàries.
Activitats i serveis que reforcin l’educació, que permetin conciliar la vida familiar i laboral, i que obrin les portes a la societat.
Per tal motiu és convenient obrir els centres de 8h a 20h, per poder efectuar activitats de reforç i complementàries, i per convertir les escoles en punt d’acollida i de dinamització de la vida social i cultural de l’entorn. Això suposarà invertir en capital humà i més mitjans.
Altres serveis molt necessaris són el de menjador, l’anomenada escola matinera, el personal acompanyant en el transport públic, la xarxa de biblioteques...
Els centres, a més, han de comptar amb un bon manteniment i amb les pertinents obres de millora que tanta falta fan. Així com amb una aposta seriosa en el camp de la informàtica i amb la dotació adient de personal administratiu.
No podem oblidar que la realitat ens obliga, a més, a seguir construint centres nous a fi i a efecte de donar resposta contundent a les mancances existents.
Haurem d’elaborar un mapa escolar que tengui en compte les zones i els centres d’especial necessitat i estableixi els criteris de prioritat quant a la intervenció educativa.

Conselleria de Vivienda y Suelo.

El acceso a la vivienda es el principal problema de los ciudadanos y ciudadanas en las Islas Baleares. Muchas familias humildes y de clase media tienen serias dificultades para afrontar los precios actuales de la vivienda libre. Desde mi punto de vista el tema necesita una especial atención y en éste sentido los socialistas, si obtenemos la confianza de los ciudadanos y ciudadanas, vamos a crear una Conselleria de Vivienda y Suelo. No puede ser que el principal problema tenga rango de mera Dirección General.
La nueva Conselleria será la responsable del impulso de un ambicioso Plan de Vivienda y Suelo que ha de posibilitar la puesta a disposición de la ciudadanía de 20.000 viviendas protegidas en un plazo de seis años (2008-2014). Un plan que ha de dar, además, un apoyo muy importante al alquiler y a la rehabilitación.
En cuanto al alquiler es muy importante tener en cuenta la gran cantidad de viviendas vacías existentes y la puesta en marcha de políticas que fomenten su entrada en el mercado del alquiler a precios asequibles.
En relación a la rehabilitación, hay que sumar a las actuaciones que puedan realizarse por efecto directo del Plan, la gestión de la nueva Ley de Barrios y Pueblos que, también, proponemos. Dicha norma y sus planes que la desarrollen han de permitir la ejecución de rehabilitaciones integrales de barrios, que por distintas circunstancias, han padecido un deterioro o degradación.
Una Conselleria que deberá aprovechar al máximo las posibilidades que ofrece el Plan Estatal y coordinarse con los Consells y Ayuntamientos para efectuar una buena política de suelo, aprovechando y unificando esfuerzos, además, con los distintos organismos que dichas instituciones tengan o puedan crear en relación al tema que nos ocupa.
La citada Consellería será también la encargada de impulsar las leyes y normativas, que por competencia del Govern, deban aprobarse en materia de suelo, vivienda, ordenación del territorio etc. Normativas que deben asegurar la función social del urbanismo y la ordenación del territorio y un desarrollo sostenible.

No es oro todo lo que reluce.

El PP que tanto bravuconea respecto de cómo ha gestionado les Illes Balears, quizás debiera reflexionar sobre algunos datos:
En el periodo 2003-2005 nuestra Comunidad Autónoma ha tenido un crecimiento muy desfavorable de la productividad media del trabajo, concretamente un 0,5, lo que está muy por debajo de la media nacional que ha sido de un 1,2.
Tampoco es una buena noticia que la tasa de temporalidad haya aumentado en el último año un 0,6, pasando de un 32,6 en el 2005 a un 33,2 en el 2006.
En relación al I+D, el gasto es muy inferior a la media nacional y muy alejado de la media europea. Les Illes Balears es la Comunidad autónoma que menos esfuerzo realiza en I+D. Los datos son un 0,26 en el 2004 y un 0,28 en el 2005, mientras que la media española es de un 1,07 en el 2004 y un 1,13 en el 2005. La media Europea es de un 2%.
Un 23,6% del gasto en I+D es ejecutado por el sector privado, muy por debajo de la media nacional que es de un 53,9 y muy alejado de la media europea.
La baja productividad, el aumento de la temporalidad, y la pobre inversión en I+D, constatan la tozudez de la derecha en impulsar un modelo basado en la construcción desmesurada y en el aumento permanente del número de turistas para que nuestra principal actividad sea rentable. Además la poca inversión en I+D demuestra que no se ha fomentado la búsqueda de nuevas actividades, diversificando el sector servicios, que basadas en la creación y el conocimiento sean respetuosas con el medio ambiente.
En una palabra, nuestra derecha tiene poco interés en mejorar un modelo que todos los indicadores anuncian que va perdiendo fuelle y que de cada vez es menos competitivo.

La diversificació del sector terciari.

La diversificació del sector terciari de l’economia balear es clau. Quan parlam de diversificar l’estructura econòmica no ens referim, tot just, a donar més pes als sectors agrari i industrial. El recordatori es relaciona, sobretot, amb la necessitat de que el sector serveis sigui més flexible, i tengui majors capacitats per acarar els nous reptes que hem d’afrontar. Turisme no és, només, més o menys turistes. Turisme és també empreses de serveis informàtics, de tecnologia ambiental, de reciclatge, de serveis socials, culturals, entre moltes d’altres possibilitats. Créixer apostant per el coneixement, per crear sense necessitat de destruir territori, es apostar per un model més assenyat i, sobretot, més competitiu.

La Universitat: integració a l'Espai Europeu i a les Illes.

Per impulsar la integració real de la nostra Universitat dins l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, els objectius s’han de centrar en cinc punts fonamentals:
a) La implantació de les noves titulacions de grau i de postgrau, que tenguin en compte la realitat actual, les noves demandes i necessitats socials, econòmiques, professionals, acadèmiques i recerca. En aquest context el paper del Consell Social ha d’ésser clau. En tot cas caldrà estudiar la possibilitat de posar noves titulacions d’acord amb el que la societat de les Illes Balears necessiti.
b) La delimitació del nou model pedagògic que implica la implantació del crèdit europeu.
c) La intensificació de la mobilitat d’estudiants, professors i personal d’administració i serveis en el marc de la Unió Europea o amb altres països.
d) L’aposta per l’ús de les terceres llengües en els diversos àmbits de la docència, del doctorat, dels plans d’estudis, etc.
e) La contribució a la creació de mecanismes de col•laboració entre la UIB i universitats europees.
f) La definició d’una proposta de finançament del procés de construcció de l’espai europeu d’educació superior.
Per altre banda, hem d’integrar, molt més, a la Universitat dins l’activitat cultural i del coneixement de la nostra societat. En aquest sentit és important exercir de primera autoritat en matèria de llengua, tal i com mana l’Estatut d’Autonomia; es necessari dur a terme més activitats a Palma i a la resta de grans poblacions i municipis, on hi pugui participar la ciutadania en general. També es del tot oportú implicar més a la Universitat amb les grans decisions i planificacions que hem de prendre per millorar el model econòmic i social de les Illes Balears. La recerca, el coneixement, i la informació que pot aportar una Universitat de qualitat son elements bàsics per encertar en els mesures i iniciatives que les Institucions han de prendre. Defensar el futur en garanties significa planificar amb una informació de qualitat i això sols s’aconsegueix amb una educació de qualitat. Es un error molt gran anar a cops d’efecte i d’improvisació, girant l’esquena als que tenen els mitjans i la preparació per poder ajudar.

La Universitat i els nous reptes.

La propera legislatura la Universitat ha d’afrontar importants reptes, entre ells, la construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior i l’adaptació de la normativa universitària de la CAIB a la nova LOU. Sortir-ne bé d’aquests reptes significa apostar per una universitat millor, de més qualitat, més internacional i més autònoma, més flexible i amb l’obligació de rendir comptes a la societat.
D’acord amb aquests eixos fonamentals, les actuacions que volem impulsar els socialistes són les següents: Crear un nou model de finançament universitari que sigui capaç de possibilitar no només l’increment de la despesa universitària, sinó que faci factible la realització de contractes-programa, i l’establiment de l’auto finançament de la UIB.
Posar en marxa un Pla d’Inversions en Infrastructures Universitàries que dugui a terme les noves infrastructures docents i de recerca que els nous reptes universitàries impliquin per a la UIB.
L’establiment d’un Pla d’actuació entre la UIB i el Govern per aconseguir la integració real de la nostra universitat dins l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
El desenvolupament i millora de les seus universitàries de Menorca i d’Eivissa i Formentera.
L’elaboració d’una política de beques i ajuts universitaris que tengui en compte no només la igualtat d’oportunitats, sinó també la qüestió de la insularitat, incrementant els ajuts per possibilitar la mobilitat dels estudiants.
La construcció de residències per a els estudiants.
Lla posada en marxa d’una política integral de professorat que possibiliti la millora de la seva qualitat i el procés de juvenilització progressiva de la plantilla, en aquest sentit és important: un anàlisis seriós de la plantilla i plantejar les perspectives de futur; adaptar el decret del professorat a la LOU; l’impuls d’una carrera investigadora; i la modificació interna dels complements de docència i d’investigació amb l’objectiu que s’adaptin a les noves exigències de qualitat, a la posada en marxa del crèdit europeu, etc.
La realització d’una política de millorar les relacions entre el sistema escolar no universitari i la UIB, que passa per establir mecanismes de coordinació i d’acords entre els estudis superiors de les Illes Balears, mecanismes per captar estudiants, i el suport a la posada en marxa del Master de Professor en Educació Secundària amb la participació de professorat d’educació secundària, de batxillerat i de formació professional.
Fer efectiva una política de col•laboració amb la UIB en relació al personal d’administració i serveis, funcionari i laboral que tengui en compte la qüestió salarial, La formació, el diàleg amb els sindicats, els organismes de representació...
La col•laboració amb la UIB per tal de seguir impulsant les polítiques de projecció cultural, de transferència de coneixement en el marc de la societat del coneixement.

Les Illes Balears funcionen... a cops d'efecte i d'improvisació.

La igualtat d’oportunitats ha estat la senyera del Govern Socialista d’Espanya durant els darrers anys, no podem dir el mateix del Govern de les Illes Balears.
Les dificultats per les que passa l’educació pública – som els primers en fracàs i abandó escolar – no han comptat amb polítiques contundents per trobar solucions, fins al punt que, a moments, hi hagut manca de partides per fer front a la despesa corrent de les escoles i instituts.
Tenim un dèficit molt gran d’escoletes que no permet iniciar amb la força i control suficient l’educació dels nostres fills i filles i, a la vegada, dificulta a les famílies comptar amb una eina molt valuosa per conciliar la vida laboral i familiar. La manca de serveis com una bona recollida matinera, menjadors... tampoc no permeten la esmentada conciliació.
La gestió del territori es fa pensant, des de l’abús, només amb alguns presents, i no amb les generacions futures; ni es té en compte que destruir territori i paisatge va en contra del turisme.
Som una de les regions on hi ha més creixement residencial i, al mateix temps, on la gent té més dificultats per poder adquirir una vivenda. Mentrestant el Govern de les Illes Balears no aprofita tots els diners que hi ha prevists al Pla Estatal d’Habitatge, per fer habitatge protegit.
És preocupant la manera com és gestionen les partides que arriben de l’Estat en matèria de acció social. La posada en marxa de noves residències sense una planificació seriosa i amb la voluntat de que siguin gestionades per la iniciativa privada no assegura que tothom es pugui beneficiar per igual.
A Mallorca és molt negatiu veure com S'Institut gestiona de manera gens transparent, fora cap tipus de criteris, i gastant partides per temes que ni són preferents ni, molt sovint, assenyats o dignes d'una Institució que hauria de fer front a les necessitats socials més imperioses.
Durant aquesta legislatura hi ha hagut molt poca voluntat de reforçar l’Atenció Primària, que és la sanitat més propera, la primera porta, l’eina que ben coordinada amb els serveis hospitalaris i amb la resta ha de ser peça fonamental del bon funcionament de tot el servei de salut.
En definitiva, massa sovint, les Illes HAN FUNCIONAT A COPS D’EFECTE, d’improvisació, sense criteris ni nord; una tómbola que no assegura sistemes transparents, i que, pareix més guiat per motius electorals... que no amb la intenció de crear serveis assenyats que donin cobertura a tothom, tenint en compte les desigualtats existents dins la nostre societat.

Primero de Mayo. Igualdad de oportunidades.

Hoy, día Primero de Mayo, fiesta de los trabajadores y trabajadoras, es un momento muy acertado, para recordar algunas políticas impulsadas por el Gobierno de España a favor de este colectivo. Aunque el camino es largo y complejo, creo que hemos dado y estamos dando pasos importantes en algunos temas que mejoran la calidad laboral de nuestra gente, como lo son las medidas introducidas, en su día, en la regulación de los fijos discontinuos para mejorar sus prestaciones.
Es oportuno resaltar, también, que la reforma laboral pactada por el Gobierno de España con la mayoría de los agentes sociales está dando relevantes frutos en cuanto a la conversión de contratos temporales en fijos. Una medida que aumenta considerablemente la seguridad de muchos trabajadores y trabajadoras.
Cabe reseñar, también, la tramitación en el Congreso de los Diputados del nuevo Estatuto del Autónomo. Un instrumento que ha de permitir mayores prestaciones a un muy elevado número de personas, en cuanto a desempleo, pensiones, atención por enfermedad….
Ambas medidas son muy a tener en cuenta en una Comunidad Autónoma donde hay mucho trabajo precario y poco trabajo fijo y en la que el colectivo de autónomos es especialmente grande.
Mención especial merece la aprobación de la Ley de Igualdad, norma que ha de permitir avanzar de forma firme en la lucha contra la injusta desigualdad que existe por razones de género en nuestra sociedad, y en particular, en lo que concierne al mundo laboral.
El esfuerzo realizado para aumentar las pensiones más bajas que viene haciendo el Gobierno de España, desde principios de legislatura, es, a su vez, una muestra más de su preocupación por la búsqueda de los caminos que nos lleven a conseguir la igualdad de oportunidades de los ciudadanos y ciudadanas. Ésta última, está dando pasos de gigante con la aprobación y aplicación, aunque esté en sus inicios, de la nueva Ley de Autonomía Personal, un verdadero cuarto pilar del estado del bienestar, que ha de permitir que las personas que padecen una discapacidad puedan tener un sistema universal que cuide de ellos y que les proporcione los derechos sociales necesarios para gozar de una vida digna y en igualdad de condiciones, éste es el objetivo, que el resto de la ciudadanía.
En definitiva un conjunto de medidas dirigidas a lograr la igualdad de oportunidades de los trabajadores y trabajadoras y de la ciudadanía en general.

Capital humano y turismo.

Para lograr más satisfacción de nuestros clientes y mayor singularidad de nuestra oferta es imprescindible invertir en el capital humano. Luchar contra la precariedad y lograr una contratación fija que de seguridad a nuestros trabajadores y trabajadoras son cuestiones prioritarias. Así como lo es, también, invertir en su formación continua, con el fin de mejorar su preparación y crear oportunidades para que puedan progresar en su profesión. Es conveniente, también, impulsar las líneas de estudio necesarias para conseguir los especialistas que puedan ayudar a mejorar nuestro producto, introducirnos en los caminos de las nuevas tecnologías, de la innovación, de la investigación…
Un capital humano al que hay que ayudar a resolver problemas básicos, como lo es la falta de viviendas con precios asequibles en las zonas turísticas o, a menudo, la inexistencia de servicios que permitan conciliar la vida familiar y laboral, como lo son, por ejemplo, las guarderías o escoletas. En definitiva, una actividad turística que apueste por la excelencia debe contar con un capital humano que tenga calidad en el trabajo, y cuente con una buena preparación y unos servicios, adecuados a su bolsillo, que le permitan vivir dignamente.

La satisfacción del cliente.

Sin duda una de las ventajas que tenemos en les Illes Balears es que contamos con un número importante de clientes fieles y ello es de capital importancia para cualquier destino turístico. La mejor promoción es la que se hace de boca a oreja y por ello la que se desprende de la satisfacción de nuestros visitantes. En este sentido me parece fundamental que demos la máxima importancia al turismo, entendiendo que es un tema de estado y que necesita la colaboración de todos. Unificar sociedad y turismo pasa por ejercer una actividad sostenible, respetuosa con los residentes, y por entender éstos que el turista es nuestra principal fuente de ingresos.
La satisfacción del cliente puede llegar por multitud de caminos, sin embargo creo que el primero es que éste perciba que los que vivimos aquí valoramos muchísimo nuestra tierra y, a la vez, que estamos muy orgullosos de que los visitantes también la valoren y la escojan para pasar sus vacaciones. Por tal motivo, pienso que el reflejo que demos en cuanto al cuidado del medio ambiente, del paisaje, de las infraestructuras, de las zonas turísticas, de la limpieza, de los edificios y locales turísticos… es básico. Es fundamental que la foto que le hayan enseñado en su país de origen, a la hora de contratar las vacaciones, sea idéntica a la realidad que encuentra al llegar aquí. También lo es poder ofrecer unos buenos servicios sanitarios, de seguridad, etc. Y lo es tanto o más, quizás incluso más, el trato que demos a los turistas. El dar proximidad, personalización, cuidar la cultura del detalle es lo que todos apreciamos en cualquier relación y ello es, especialmente, importante en materia turística. La amabilidad es la mejor vía para el buen funcionamiento de cualquier relación.
La primera imagen y la última que reciben nuestros turistas son los aeropuertos y puertos y el transporte para llegar a ellos o al hotel, en este sentido creo que es básico cuidar mucho dichos servicios. Hay que mejorar las comunicaciones con puertos y aeropuertos. Y, a la vez, con la cogestión aeroportuaria prevista en el Estatuto, hay que conseguir una mayor implicación de las instituciones y agentes sociales de las Balears que, junto con la Administración del Estado, permita ofrecer la mejor primera y última imagen de les Illes al turista. El objetivo no es otro que, cuando se marche, lo haga satisfecho de su estancia y con la idea de volver.

Singularidad y turismo.

La política turística ha de fomentar la transición de un modelo basado en productos estándar a un modelo apoyado en elementos singulares. En un mundo donde prima la economía global la identidad es la mejor brújula para transitarlo.
La mayor singularidad que tienen las Illes Balears es su maravillosa belleza, su patrimonio natural y cultural, y su paisaje. En este sentido no es lógico que procedamos a cambiar belleza natural por un abuso del ladrillo y del cemento y por infraestructuras propias de territorios continentales y no de unas islas con un paisaje frágil y un territorio limitado. Tampoco lo es recurrir a productos estándar que el cliente puede encontrar en cualquier otro lugar.
La singularidad precisa creatividad, innovación, mejora de zonas y servicios, capital riesgo (público y privado) y know how.
Es necesario, también, el fomento de emprendedores, la preparación de especialistas, y el apoyo al desarrollo y comercialización de productos específicos. En ésta línea hay que trabajar el turismo de ciudad, la cultura en su acepción más amplia, la naturaleza, el deporte, el turismo social etc.
Nuestra agricultura y ganadería ofrece también un paisaje especial y forma parte importante de la singular cultura de nuestro territorio.
A todo ello hay que añadir que todos los servicios que permiten mayor calidad de vida a los residentes a la vez proporcionan mejor estancia a los turistas y nos hacen singulares respecto de otros destinos.
En definitiva, la importante influencia económico-social del turismo, en todas partes y más en un país turístico como les Illes Balears, necesita de acciones transversales y planificadas a medio y largo plazo, y no de visiones a corto y aisladas.

El turisme.

Els socialistes, en matèria de turisme volem fer un Pla Estratègic. Un Pla, a mig i llarg termini, per guanyar competitivitat i que ha de apostar, entre d’altres, per una gestió mesurada del territori. Hem de moderar els creixements residencials, protegir els espais amb valors naturals, tenir molt d’esment del patrimoni, i velar per l’agricultura i la ramaderia que conforma una gran part del nostre paisatge. També hem de crear unes infra estructures compatibles amb el territori i que donin un bon servei, entre elles, una bona xarxa de transport públic. Posar en valor el concepte rehabilitació, és també, imprescindible per no destruir més territori i per reconvertir les zones madures o de primera generació.
També és necessari comptar amb un bon Institut del Turisme que apostí per la investigació i la innovació. Una eina que ens ajudi a prendre decisions i a planificar.En el món del turisme és produeixen molts de canvis i apareixen nous reptes que necessiten nous camins i noves receptes per millorar els serveis i els productes, per diversificar l’oferta, per obrir nous mercats, per utilitzar les noves tecnologies, per especialitzar algunes zones, per analitzar la pressió damunt el territori, per fer la millor promoció, per crear cànons de qualitat per el tot inclòs...,
Encara que és complicat hem de cercar formules per combatre l’estacionalitat: diversificant l’oferta, potenciant activitats que ens facin diferents dels altres destins, apostar pel turisme social europeu...
És necessari una bona formació de la nostre gent, amb formació continua per els treballadors i creant noves línies per poder tenir especialistes formats i qualificats per afrontar les noves demandes de l’activitat. És també imprescindible cercar les formules que millorin la qualitat a la feina i elimini els contractes precaris.
Per millorar la competitivitat es fonamental comptar amb uns bons serveis com la seguretat ciutadana, la sanitat, el transport, unes zones turístiques netes i en bon estat, equipaments culturals, esportius... tot el que dona qualitat als residents també dona competitivitat al turisme.
Per altra banda, hi ha que considerar l’oferta complementària com una oferta principal i aconseguir que sigui de primera qualitat.
És molt important també la satisfacció del client entessa des de el punt de vista de la fidelització.
En definitiva, son moltes les iniciatives i totes elles, tant les que he anomenades com les que no, s’hauran de dur a terme amb consens de les institucions i dels agents socials; tenint en compte que el turisme a les Illes Balears és un tema d’estat.

Atenció Primària.

Un sistema sanitari articulat entorn dels ciutadans i ciutadanes ha de comptar amb una atenció primària que n’ha de ser l’eix central, atesa la seva immersió en la comunitat social i la seva condició de nivell d’accés al sistema.
L’atenció primària, després dels avanços experimentats amb la reforma iniciada als anys 80, es troba en moments de crisi provocats fonamentalment per la necessitat d’una orientació global del sistema sanitari que reforci les seves funcions i per una manca de recursos.
Per això es necessari impulsar el desenvolupament de l’atenció primària reforçant els seus valors, i fent que potenciï la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia, l’atenció al ciutadà en el seu entorn i que tracti els problemes de salut des de una perspectiva comunitària, global i integrada. Amb la participació de tots els professionals implicats i amb criteris d’eficàcia i eficiència.
Un sistema que permetí l'accessibilitat total i sense demores. Aquesta és una prioritat dels socialistes.

La Política.

En los tiempos que corren, demasiadas veces, el ruido no deja oír y mucho menos escuchar. No existe verdadera democracia sin saber escuchar, sin tener la capacidad de ponerse en el lugar del otro para intentar entender su postura. Hoy, a menudo, pesan más los titulares y las consignas que los argumentos, lo que dificulta el dialogo y los entendimientos y, últimamente, en algunas ocasiones, incluso la convivencia. En éste sentido creo que en la presente campaña electoral, los socialistas hemos de hacer un especial esfuerzo de respeto al adversario y sobre todo de respeto a la ciudadanía. Ello implica no participar en confrontaciones o en crispaciones estériles que rebajan la política al último de los sótanos y, a su vez, impiden que la gente pueda conocer las propuestas sobre los temas que realmente le preocupan. La humildad, la moderación y la mesura son siempre excelentes compañeras y, mucho más, en momentos tan singulares y especialmente tensos. Las formas en política son parte principal del fondo y un ejemplo permanente para toda la sociedad.
Aquellos que pretenden convertir la política en una máquina de obtención del poder a cualquier precio están, no sólo desprestigiándola, si no que además crean una ley de la selva que destroza la igualdad de oportunidades, la cohesión social, y la mismísima convivencia. Una política del miedo que lo que persigue es, precisamente, el miedo y el desprecio por la política, que es la mejor vía para que aquellos que menos la necesitan, los más poderosos, puedan dar rienda suelta a sus intereses… por supuesto, totalmente incompatibles con el interés general.

Agricultura: economia, cultura i territori

L’agricultura és l’activitat que ocupa i gestiona la major part del nostre territori. Els pagesos són i han de ser els màxims protagonistes de la seva conservació. En aquest sentit hem d’impulsar totes aquelles mesures encaminades a consolidar l’activitat agrària i ramadera com a eina fonamental de la protecció del nostre territori i paisatge.
En el context actual de mercat, és necessari no sols augmentar la qualitat envers la productivitat, sinó també garantir la possibilitat del traçat de la trajectòria en tota la cadena alimentària, i això passa per millorar la transformació i la comercialització dels productes agrícoles. Per això hem de reestructurar el sector agrari; modernitzar les explotacions; millorar la cadena alimentaria; invertir en programes de I+D, en noves tecnologies i en formació; crear oportunitats d’ocupació; gestió de l’aigua; augmentar el valor afegit de les produccions, i, entre d’altres, molt important, incorporar joves.
També ha de ser prioritari: la biodiversitat i el desenvolupament dels sistemes de valor medi ambiental, aigua, i canvi climàtic, per això es fomentaran pràctiques agràries respectuoses, la millora de l’eficiència tècnica, econòmica i medi ambiental dels recursos hídrics, la protecció dels boscs i els paisatges rurals, la lluita contra el canvi climàtic, la agricultura ecològica... Necessitem un nou projecte que entengui que la resta de la societat precisa d’un món rural viu, capaç de generar riquesa individual i col·lectiva basada en la qualitat i l’excel·lència, en el equilibri territorial i en la igualtat d’oportunitats.
L’agricultura i la ramaderia són un sector estratègic, part de la nostre cultura, i un element fonamental per a la gestió del territori, la conservació del paisatge i per tant per un turisme de qualitat.

Ferrocarril, bus i tramvia.

El transport públic ha de ser un vertader instrument per la qualitat de vida, una aposta decidida per la cohesió territorial i social. Aquesta legislatura és la de les autopistes i, els socialistes, volem que la pròxima sigui la del transport públic. Una legislatura en la que hem de engegar un ambiciós pla que ens ha de permetre posar en marxa 206 nous quilòmetres de vies: 154 km de tren ( amb línies fins Alcudia, Artà, Cala Rajada, i Santanyi ) i 52 Km de tramvia en les badies de Palma ( Llucmajor, Aeroport, Palma, Santa Ponça ), Can Picafort, Alcudia i Pollença. La inversió en tren ha de ser complementada per una bona xarxa de bus, amb estacions i serveis que facilitin el bon funcionament del conjunt i ofereixin qualitat als usuaris.
El transport públic és més net, causa menys danys al medi ambient; és el més social, tothom ho pot emprar; i és el més segur, té menys accidents.

Pocas ayudas para las familias

En las Illes Balears hay muy pocas ayudas institucionales para las familias. Comparando con las demás Comunidades Autónomas, ocupamos el puesto número diez. Ello se deriva de la inexistencia de políticas dirigidas a aumentar el estado del bienestar y de la apuesta, cada vez mayor, por la rebaja del mismo. La tendencia del actual Govern del PP a eliminar las inversiones que garantizan la cohesión social y a privatizar servicios básicos como la sanidad, educación, residencias… son la causa de una permanente ampliación de la brecha de desigualdad que existe en nuestra sociedad. El que seamos la última Comunidad en cuanto a construcción de vivienda protegida en comparación con el total de vivienda construida (desmesurado) o que tengamos unos porcentajes bajísimos de escoletas en relación al número de habitantes, son datos que avalan la poca sensibilidad con las familias. Sí a ello añadimos que, en relación a la vivienda protegida, durante el año pasado no hubo inversión alguna en viviendas de régimen especial – la que está dirigida a las familias más humildes – ni en política de suelo – sin suelo no existe política de vivienda- hay que concluir que el proyecto del PP corre en dirección contraria a la cohesión social.
Esta forma de proceder avala una merma constante de lo público que desemboca en un modelo basado en el “sálvese quién pueda”, donde los más débiles llevan las de perder. Las Illes precisan un sector público, no grande, pero sí fuerte que sea capaz de ejercer de motor impulsor de políticas que garanticen la calidad de vida de todos y pongan freno a un modelo donde la especulación campa a sus anchas y la voracidad del negocio penetra hasta las mismísimas entrañas de los servicios destinados a proteger los derechos más básicos de la ciudadanía. Derechos a los que se les pone un precio que cada vez resulta más inalcanzable para una gran parte de la población o, simplemente, sin alternativa pública consistente, se les deja en el más triste de los desamparos.

Educación de 0 a 3 años.

La educación es una prioridad para los socialistas. Sin duda en éste ámbito son muchos los temas que deben afrontarse y de algunos ya he hablado en éste blog: el fracaso y el abandono escolar, el mantenimiento, ampliación y mejora de los centros públicos, un reparto justo de los inmigrantes en los centros públicos y concertados, la necesidad de más autonomía de los centros y, entre otros, prestar un apoyo adecuado a la educación pública, para que no pase, lo que ahora, que el Govern la pretende convertir en un servicio de segunda.
Pero hoy quiero referirme a la educación de 0 a 3 años. Parcela ésta en la que proponemos hacer un gran esfuerzo durante las dos próximas legislaturas. Un fuerte impulso que deberá ser compartido por el Govern y los Ayuntamientos y que ha de perseguir dotar a nuestra Comunidad de una buena red de Escoletas. Para ello creemos que, en los próximos ocho años, será imprescindible crear unas 4.000 nuevas plazas, sin perjuicio de que, previamente, se deberá evaluar y analizar el servicio existente, público y privado, y homologar la parte, del mismo, que cumpla con los requisitos que exige la vigente legislación.
El nuevo servicio tiene una doble finalidad: la puramente educativa y la conciliación de la vida familiar y laboral.
Hay que crear un servicio que atienda a todos los niños y niñas y que no dependa de la sensibilidad de uno u otro Ayuntamiento, por tal motivo es imprescindible la implicación del Govern, que debe garantizar la igualdad de oportunidades, y un servicio de calidad con precios asequibles para las familias.

Ens hi jugam molt.

A la nostra terra hi ha molta gent moderada i un col·lectiu molt gran que és d’esquerres. Una gent que en aquests moments i majoritàriament aposta pel PSOE. Per tant, des del respecte més escrupulós al que la gent vulgui triar, el PSIB-PSOE té l’obligació de presentar una oferta programàtica per a la majoria, que posi seny davant l’oferta del PP de destrucció del territori i de menyspreu de les necessitats socials de la majoria. Posar a disposició dels ciutadans i les ciutadanes la possibilitat d’escollir un projecte diferent de l’actual, amb la seguretat que, si accedim al Govern, serà únicament perquè el podrem encapçalar i dur a terme el nostre programa, i no per arribar a acords que desnaturalitzin l’oferta que presentam. En aquest sentit vull deixar ben clar que el programa de territori i de canvis socials que presenta el partit socialista no és moneda de canvi, es pot millorar o completar però, en cap cas, aprimar o eliminar. Tampoc no entra dins les nostres idees que les màximes institucions, en cas de ser governades per un pacte, estiguin encapçalades per ningú que no sigui el cap de llista del partit amb més suport. Partint d’aquí, desig que els ciutadans i les ciutadanes participin en el pròxim procés electoral ben conscients que ens hi jugam molt, i que si volen canvi o no així ho manifestin lliurament.

Pacto por el acceso a la Vivienda

No es de recibo que en todas las cuestiones llamadas a garantizar la cohesión social nuestro Govern sea donde hace menos esfuerzos. Los ejemplos son muchos y variados, pero es muy elocuente la dejadez que padece la educación pública y la política de vivienda.
Es realmente trágico que del dinero previsto por Madrid para hacer política de vivienda en les Illes Balears, el Govern sólo sea capaz de invertir un 41% y deje escapar el resto.
Los socialistas hemos presentado nuestra propuesta en materia de vivienda que consiste
en ofrecer 20.000 viviendas rehabilitadas o de nueva construcción, en alquiler o venta, para familias humildes, monoparentales, gente joven, personas mayores, personas que padecen alguna discapacidad, y en general, a todas aquellas familias de clase media que se ven obligadas a hacer esfuerzos desmesurados para pagar el precio de un piso o vivienda.
Para ello proponemos un Gran Pacto para el Acceso a la Vivienda, un pacto que debe implicar a instituciones, asociaciones de interés público, colectivos implicados, y a la iniciativa privada.
Una nueva política que debe prestar mucha atención a la creación de una nueva cultura de la rehabilitación y del alquiler.
En este sentido la nueva Ley de Barrios y Pueblos que proponemos y el plan que la desarrolle han de ser un instrumento impulsor de la rehabilitación integral de las zonas urbanas que, por distintos motivos, han padecido una mayor degradación. Integral quiere decir intervenir en el ámbito físico (rehabilitación de viviendas, mejora de elementos comunes, creación de equipamientos, mejora de infraestructuras, nuevos espacios verdes, etc.) y también en otros ámbitos, para dinamizar los barrios desde el punto de vista económico o cultural, así como, donde sea necesario, aplicar programas que tiendan a facilitar la integración y convivencia.
Una propuesta en la que los socialistas tenemos puestas muchas esperanzas, ya que significa apostar por adecentar aquello que ya tenemos construido y no destruir más territorio, y a la vez dirigir esfuerzos importantes en la mejora de la calidad de vida de quienes, en estos momentos, acumulan mayores desigualdades.

Amb l'habitatge, el PP no ha complit

Un dels principals problemes a les Illes Balears de les classes mitjanes i de les famílies més humils és l’accés a l’habitatge. Problema que és més greu quan estam parlant de joves de menys de 25 anys i de dones. Algunes dades així ho demostren; per exemple, els joves necessiten emprar un 72% del seu sou, de mitjana, per adquirir una casa, o una persona sola necessita de mitjana uns 47 anys per pagar un pis.
A les Balears, s’estan construint més vivendes que mai i, en canvi, tenim una gran part de la població que se les veu i desitja per poder-ne comprar una. A les Balears, entre 1995 i 2005 els preus de l’habitatge han pujat un 238 per cent, mentre a la resta d’Espanya s’incrementaven en un 163,4%.
El que està clar és que allò que ens explicaven que més construcció de vivendes és igual a preus més barats, a les Balears no es compleix. Per aquest motiu, l’accés a l'habitatge –primer problema dels nostres ciutadans i ciutadanes- necessita polítiques públiques contundents que impliquin la iniciativa privada.
Durant aquesta legislatura no hi ha hagut voluntat de donar solució a aquest problema. El Govern només ha complit en un 11 per cent el seu Pla de l’Habitatge i, quant al Pla Estatal, el grau de compliment ha estat l’any 2006 de menys d’un 41%. El que vol dir que tudam quasi un 60 per cent dels dobbers que l’Estat havia previst gastar a les Balears en habitatge. Amb el principal problema dels ciutadans i ciutadanes de les Illes, el PP no ha complit.

Enquestes esclaridores

L’enquesta del Diario de Mallorca deixa una cosa molt clara: Molta gent de les Illes Balears està farta del projecte del PP en quant al que significa de desmesura, de destrucció del territori i d’abús, en general.
Des del PSIB-PSOE hem de saber transmetre als ciutadans i ciutadanes que a les Illes és possible un projecte que generi riquesa sense destruir territori, i que a més converteixi aquesta riquesa en benestar i qualitat de vida per tothom. Per a tots els que vivim ara i, pensant també, en els que hi viuran després de noltros.
El projecte del PP és una màquina que l’únic que persegueix és treure el màxim suc de les Illes, un suc que només el beuen uns pocs, sense preocupar-les si amb les seves desmesurades xuclades ho deixen tot, de present i de futur, ben pansit i sec.

"Tant és ara com abans". Llorenç Móra.

Tant és ara com abans. Poesies, gloses i cançons. Llorenç Antich Trobat "Móra".
Per mi aquest llibre, amb el CD que inclou, és un merescut homenatge a un algaidí de bon de veres, a un glosador excepcional, a un amant de la cultura i la llengua catalanes, a un republicà d’esquerres, a un amic de tothom, a una manera de ser, a la ironia assenyada d’un poble que se’n sap riure d’ell mateix, que és la manera més valenta de créixer fora complexos.

Per aquest motiu vull agrair a l’Ajuntament d’Algaida la publicació d’aquest llibre, un llibre al qual m’he permès fer una petita glosa, que té més d’estimació que de glosa i diu així:


Llibre de lletra cantada,
poesia d’il·lusions,
sentiments tornats cançons,
idees de gran volada.
La rialla a la portada
dóna to a tot el ball
i, amb la força d’un cavall
i amb ironia afilada,
solca dret com una arada
per comellars i turons,
posant per tot messions
sense mudar de mirada,
que n’és una convidada
molt franca i feta amb el cor
a parlar clar, fora por
dia, nit i matinada.

L’obra avui ja està acabada:
teniu a les vostres mans
Tant és ara com abans.

Com una eterna balada
quedarà com a penyora
el llibre d’en Llorenç Móra,
un glosador dels més grans.

Los efectos de la desmesura y de la improvisación.

Los efectos de la política del PP no se han hecho esperar: el Metro costará cinco veces más, en la construcción y en la explotación, que el tren que había previsto el Pacto; el nuevo Hospital sale unos ciento cuarenta millones de euros más caro que el previsto en Son Dureta; las autopistas de Eivissa tienen un presupuesto desproporcionado respecto de las previstas en el convenio con el Estado, ésta es una de las causas de su impugnación y conlleva que en vez de pagarlas Madrid las paguemos nosotros; el “Pont des Tren” y el Parque de “Ses Estacions” ya nadie sabe lo que nos ha llegado a costar; las nuevas residencias se privatizan y se construyen sin atender a las necesidades reales y sin planificación alguna que de lugar a un verdadero sistema universal de derechos sociales, tal y como pretende la nueva Ley de Autonomía Personal aprobada por el gobierno Zapatero y la multitud de ayudas que nos llegan, en aplicación de ésta, desde el Gobierno de España… Además, el modelo económico del PP se basa en la ganancia rápida y, para ser rentable, necesita aumentar permanentemente el número de turistas y la construcción, lo que ocasiona una desmesurada destrucción de territorio, un aumento desproporcionado de la población, un déficit de políticas sociales, una baja calidad del turismo y sobre todo una constante pérdida de la calidad de vida… En definitiva, la insensatez de este Govern nos cuesta un ojo de la cara a todos y es un negocio fantástico para unos pocos. Y este proyecto tan brutalmente antisocial y generador de especulación nos lo vende en su propaganda el Govern como si fuera un regalo para todos los mallorquines. Y sin embargo es un presente que nos está dejando sin futuro.

Improvisación y desmesura.

Esta legislatura se ha caracterizado por la improvisación y la desmesura. Desde un Metro que no figuraba en el Plan de Transportes del Govern del PP, al nuevo Hospital: que en la legislatura pasada tenía el consenso de todas las instituciones, estatales y autonómicas, para construirse en el actual solar de Son Dureta y, de manera sorpresiva y sin planificación previa, se realiza –se perpetra, diría yo- en las cercanías del Monasterio de la Real.
Algo parecido ha pasado con las carreteras: brutalmente desmesuradas, como las de Eivissa, y de las que nadie ha previsto el efecto urbanizador en los municipios por donde transcurren, verdadero huracán que está propiciando aumentos de población que difícilmente contará con servicios adecuados, y provoca cambios importantes en la identidad de muchos pueblos de Mallorca.
Y tampoco se ha planificado. La destrucción y reconstrucción del “Pont des Tren” o el trasiego ofrecido con el Parque de ”Ses Estacions” serían ejemplos cómicos de no serlo trágicos. La construcción de residencias de la tercera edad, más que conforme a unos criterios claros y transparentes, se ha hecho de forma arbitraria, a simple petición de los ayuntamientos y, sobre todo, teniendo en cuenta el color de éstos y no las necesidades reales del conjunto de las Islas. Lo mismo ha pasado con el turismo, gestionado sólo pensando en la próxima temporada y no a medio y largo plazo: sin regular el todo incluido ni adoptar acuerdo alguno para hacer frente a sus problemas estructurales. La destrucción de territorio y el abuso residencial, debido a la inexistencia de planes y normativas adecuadas, han sido la punta de lanza del proyecto del Govern actual.
Quizás lo que realmente haya ocurrido es que de forma totalmente planificada el PP no quiera planificación alguna que haga previsible y transparente su actuación y dé igualdad de oportunidades a todos. Sin planificaciones previas: la especulación, el partidismo y la desmesura pueden campar a sus anchas sin demasiados problemas y el interés general no tiene cabida.

Decència democràtica i malbaratament.

La manipulació de la informació a través de la televisió i la ràdio pública, tal com ho fa el Partit Popular amb la gent que dirigeix l’ens, és un atemptat contra els principis bàsics d’una societat que vol ser demòcrata i lliure. Els demòcrates no podem quedar aturats i deixar que els mitjans públics es converteixin en la veu del governant de torn i de determinats interessos. Per aquest motiu jo, públicament, he fet la proposta que els dirigents siguin elegits per consens al Parlament, com s’ha fet a RTVE, amb la finalitat d’aconseguir uns mitjans públics independents i plurals.
Però és que, a més, criticar el funcionament d’IB3 no és solament un assumpte de decència democràtica. És parlar també dels problemes quotidians de la majoria, és parlar d’educació i d’habitatge: l’obscena parcialitat d’IB3 ofèn els grans principis de la llibertat, però també malbarata increïblement els doblers d’una comunitat on les escoles públiques viuen amb pressuposts de subsistència i on el problema de l’habitatge s’agreuja per moments. Els doblers gastats en desinformar són doblers que es resten del benestar dels ciutadans, i aquest és un problema ben concret. La nostra Comunitat és de les més endeutades d’Espanya i no ajuda gens que la televisió pública costi ja uns noranta milions d’euros (la més cara d’Espanya, uns noranta euros per habitant) i en canvi l’aportació a la Universitat sigui només de cinquanta milions i la inversió en habitatge es mostri totalment insuficient. En aquest sentit, la meva proposta al president Matas perseguia un pressupost més mesurat, que no vol dir una televisió de menys qualitat: actualment alguns programes són de qualitat ínfima i ens costen un ull de la cara. I no són precisament els treballadors d’IB3 ni els ciutadans els grans beneficiats d’aquest pressupost; són uns altres que, per cert, sovint coincideixen amb els personatges i programes que més manipulen i menys pluralitat demostren.

Vull depurar les meves paraules sobre IB3.

Reconec que la paraula depuració no era la més adient per referir-me a la necessitat de canvis a IB3. Tothom sap que jo no tenc res a dir dels treballadors que sí que són professionals, encara que per desgracia les seves condicions de feina no siguin les millors. Als que em refereixo és als dirigents, nomenats a dit per el PP, que fan pols la professió de periodista a canvi de convertir el que hauria de ser la televisió de tots en la televisió del règim. Jo no tenc cap problema per retirar cap paraula que pugui ferir sensibilitats de la gent en general i dels treballadors i treballadores de l’ens. Ara bé, també estic convençut que ferir la sensibilitat dels qui manipulen la televisió és simplement impossible perquè no en tenen. Jo puc retirar les paraules que el sr. Portaveu del PP diu que són feixistes, cap problema, però vull recordar al Sr. Ramis que els feixistes eren els que aplicaven la dictadura als mitjans de comunicació, manipulant la informació per tal que només se sentís la seva única veu. Segurament el SR. Ramis també troba que la manipulació és pròpia de la naturalesa humana, igual que sé que ho troba de la corrupció...llàstima de país amb filòsofs tan tristament singulars i amb una naturalesa tan poc humana. Jo puc retirar les paraules, però ells no retiraran les formes i maneres gens democràtiques que apliquen a la televisió, i això és el que ens fa ben diferents, tant que penso que ells i jo som de naturaleses humanes molt distintes.
Vull recordar que fa mesos vaig escriure una carta al President Matas per intentar un gran pacte que fes possible convertir la televisió pública en un mitjà plural i independent, igual que s’ha fet a Televisió Espanyola, i l’única resposta ha estat el silenci i encara més partidisme i manipulació.

L'espectacle.

Alguns deien que el Pacte de Progrés feia molt renou per les discussions públiques entre els seus membres, i algun renou hi va haver. De totes formes mai tanta com la que hi ha ara, entre el PP i UM, a les institucions. Tanta sort que només són dos socis perquè si fossin 4 ó 5 com en el Pacte, els crits es sentirien des de les Costes de Xorrigo. L’espectacle és diari, i sembla que lluny de disminuir va en augment, sobre tot, quan es tracta de discutir de les clovelles, perquè amb el bessó sempre acaben per posar-se d’acord. Així i tot, el nivell de confrontació és molt alt i deixa les Institucions a un lloc molt baix. És lamentable veure les acusacions creuades sobre el mal ús dels diners de l’Institut ó sobre la destrucció del territori.

Combatir la especulación.

En les Illes Balears, en la actualidad y de forma desmesurada, se construyen más viviendas que nunca. Sin embargo no somos capaces de ofrecer viviendas, a precios asequibles, a una parte importante de la población. Todo ello hasta el punto de que ésta es la primera preocupación de nuestros ciudadanos y ciudadanas y en cambio no goza del mismo rango dentro de las prioridades de nuestras instituciones. Unas islas tan prósperas es obligado que muevan cielo y tierra para intentar garantizar a toda su ciudadanía, tal y como ordena el artículo 47 de la Constitución, el acceso a una vivienda digna; viviendas con precios que no supongan esfuerzos imposibles respecto de sus sueldos y salarios. Esfuerzos que, en muchos casos, implican hacer trizas los presupuestos familiares de gran parte de las clases medias; con el triste resultado de eliminar, de los mismos, la inversión en otros bienes, también, básicos o de primera necesidad.
Las administraciones no se pueden permitir aparcar una cuestión tan importante recurriendo al argumento simplista de que ésta problemática no tiene arreglo; sobre todo cuando son las propias instituciones las que tienen la potestad de regular y planificar el urbanismo y evitar unos precios finales obesos de especulación. Una especulación que según el artículo 47 de la Constitución debe ser combatida firmemente por todas las instituciones. Una lacra que permite a unos llenar sacos de dinero en cuestión de meses, mientras los demás necesitan cuarenta años para pagar la hipoteca. Un verdadero terrorismo social que algunas instituciones no sólo no combaten si no que con sus políticas, por desgracia, le allanan el camino.

Els confiats van a l'infern.

“Confiança” és el lema de la campanya del PP a les eleccions del 27-M, i el proposa justament el mateix dia que el Tribunals han declarat inconstitucional la reforma laboral que el Govern del Sr. Aznar va aprovar l’any 2002. Es tracta del famós “Decretazo”. Sí, aquell provocat per una clamorosa vaga general que, amb un exercici de cinisme fora mida, el Govern del PP va dir que no havia existit. Sens dubte són fets molt aclaridors de la confiança que els ciutadans poden tenir en aquesta força política. La mateixa confiança que podem tenir en la manera com, una part d’ells, gestiona l’urbanisme: el lema els quedaria millor tallat pel mig. CON FIANZA. En qualsevol cas, és convenient recordar la dita mallorquina que ens ensenya que “els confiats van a l’infern”... I tots sabem que més val curar-se en salut.

L'abisme

De tant de repetir el PP que ens ha salvat del Pacte de Progrés, ha acabat per recordar-nos el cèlebre discurs d’en Franco: “Españoles, estábamos al borde del abismo; ahora, afortunadamente, hemos dado un paso al frente”. A l’abisme ens condueix un PP que fon els seus propis rècords. El Col·legi d’Aparelladors diu que el nombre d’habitatges visats a Mallorca durant el 2006 fou un 27% superior al de l’any anterior: amb aquesta dada s’ha igualat la xifra de l’any 1999. D’altra banda, la càrrega demogràfica real a l’arxipèlag s’ha incrementat un 18,7% els darrers anys.
Fer “Plans Miralls” o acumular molta obra pública i al mateix temps permetre un creixement residencial sense límits comporta una economia que funciona a cop de panxades i les panxades donen breus satisfaccions a uns pocs aprofitats i una llarga i mala digestió a tota la resta. Cap societat pot digerir, sense dificultats, augments de població tan alts, fruit de l’efecte de crida de polítiques poc assenyades que, a més, fan malbé la nostra singularitat territorial, imprescindible per a una activitat turística sostenible.
Aquest és el model del PP per a les Illes Balears: la desmesura i l’especulació. Mentrestant el turisme, de cada vegada, és més barat i es fa necessari un augment permanent del nombre de visitants perquè sigui rendible. La construcció està a les mans de grans promotors que consumeixen en un any el que, de forma sensata, hauria de bastar per a setze. Els serveis socials, de tota mena, no són suficients per a la població real i les classes mitjanes en passen un fum per poder comprar un pis. El pitjor de tot és que amb les grans obres s’ha preparat el camí per extremar, encara més, un model que ens fa perdre qualitat de vida i que és la pitjor herència que podem deixar als nostres fills.
Aquesta terra no pot aguantar quatre anys més d’especulació i desmesura. És ben hora d’invertir en rehabilitació i reconversió i, sobretot, en coneixement... i amb coneixement.

Ara l'altre cara.

Part del text que el Govern ha oblidat incloure en la seva campanya de propaganda.

ARA els deutes estan amagats davall l’estora i l’estora té un bony com el puig de Cura. ARA si no ets “dels nostres” ho tens malament. ARA, com mai, es mesclen institució i partit. ARA la imatge de Balears a fora oscil·la entre la destrucció del territori i el ridícul fet a Moscou. ARA davall l’asfalt i el ciment hi ha la identitat; això sí, de cada vegada amb més capes per damunt. ARA l’extrema dreta mana més que mai, i l’altra l’únic centre que ocupa és el de la manifestació de cada dissabte. ARA a l’entorn de la Real en lloc de patrimoni hi ha especulació. ARA el Pont del Tren i el Parc de les Estacions no sabem si els han aixecat o tirat a terra, ni quants de diners hi hem gastat. ARA la gent jove no té pisos perquè els especuladors estan protegits i els pisos no. ARA l’educació pública és de segona igual que la consideració que té el Govern pels nins i nines que hi van. ARA tenim una moratòria urbanística que sols afecta el manteniment de les escoles i els instituts i la construcció d’habitatges de protecció oficial. ARA vénen promotors de fora gràcies al Govern, i els nostres empresaris han d’estar a les ordres i recollir les sobres. ARA el tot inclòs inclou tant que segurament ben prest servirem als turistes les vacances a domicili. ARA lluitarem contra el canvi climàtic gràcies al gasoducte que va planificar el Pacte de Progrés i que el Govern actual, en quatre anys, no ha ni començat. ARA alguns ja tenen comprada molta terra rústica per a, després de les eleccions, convertir-la en urbana i aconseguir així arribar a una població de 2 milions de persones. ARA la Universitat rep menys diners que PP3. ARA n’hi ha alguns que han fet de parlar i mentir dos sinònims, i això, sense rubor, ho anomenen publicitat institucional.

Per una televisió independent i plural

Hem ofert un pacte al president Matas sobre la televisió pública IB3, en el sentit de fer el mateix que s’ha fet a l’Estat i per tant aconseguir una direcció independent que garanteixi el funcionament plural de l'ens, una informació veraç, un pressupost mesurat, una programació seriosa que desplegui valors... La resposta ha estat: el silenci i un increment de la utilització partidista.
Mentrestant, en comparació a la resta, la nostra televisió és la que surt més cara de tota Espanya, la veu molt poca gent, i els programes amb més audiència son les sèries americanes. Es a dir, un mitjà sense la més mínima credibilitat, i que té un cost més alt que l’aportació del Govern a la Universitat. Una bona idea destruïda per la manca de capacitat dels que la dirigeixen i l’avarícia i el nul sentit democràtic del Govern que l’ha creada.

De complementària res de res

El comerç dins l’activitat turística actual ja no es pot tractar com a simple oferta complementària. Avui aquest sector forma part essencial del producte turístic global i de cada vegada té més pes dins la tria de destí per part del turista. Per tant entre tots hem d’aconseguir que la nostra ampla xarxa de comerços sigui la millor. En aquest sentit hem d’incloure el món del comerç dins els àmbits de decisió i planificació de les estratègies i accions concretes que volem dur a terme en matèria de turisme. Allargar la temporada, diversificar l’oferta, fer més viva la ciutat de Palma... no és pot fer al marge dels comerços. Uns comerços que formen part de la nostre singularitat, que ens fan distints respecte d’altres destins, i que són una font de riquesa i de treball molt important per la nostre comunitat.

Un Govern per a tots i totes

Hem de saber explicar a la gent que, a les Illes, si hi ha un nou Govern socialista, el primer que farà serà suprimir el patètic costum que ha creat el PP de dividir els ciutadans entre:” els nostres i els altres”. No es pot tolerar que algú trafiqui amb els drets de la ciutadania o amb les potestats de les institucions. Actuar d’aquesta manera és un filó per els abusos i la desmesura. És fer bocins la igualtat d’oportunitats. Fer parts i quarts des de les institucions és desprestigiar la política i convertir-la en una parada de fira on tot està en venda. És també carregar un arma per fer por a la gent: “ Si vas amb els altres no et donarem subvencions, o contractes, o feina, o ...” . El que hem de fer és tenir ben assumit el joc democràtic i fixar unes regles clares. La primera és que dretes o esquerres, homes o dones, blancs o de color... tots i totes tenen dret a ser atesos fora cap tipus de discriminació i a no tenir cap por a obrar i pensar amb total llibertat. És patètic haver de recordar això a l’any 2007, però la feroç realitat, per desgràcia, s’imposa amb tota la seva crueltat.

Manteniment d'escoles, no. Propaganda per mantenir-se, sí

Les escoles i els instituts semblen deixats de la mà de Déu quant a manteniment i millores. Parets i banys en mal estat, manca de calefacció, persianes que cauen, patis amb problemes, manca d’espais per incorporar nous serveis o per oferir bé els existents... El Govern no té pressupost i sí molts deutes. Durant aquesta legislatura ha estat una constant la deixadesa en un tema tan important, fins al punt que hem vist com la Conselleria d’Educació en certes ocasions no tenia les quantitats pertinents per afrontar la despesa corrent. La despesa corrent per atendre bé els nostres nins i nines!
D’altra banda, ara hi ha portadores de doblers per a festes i saraus, per a autocars plens de gent que, ben convidada, duen directament al restaurant amb l’únic objectiu de fer propaganda sobre les meravelles que ha fet aquest Govern. També hi ha molts de doblers per a la televisió, mal anomenada pública, dedicada exclusivament a fer propaganda dels qui manen. I diners a voler per subvencionar els amics, com la FEPAE, perquè facin propaganda contra els adversaris polítics... Ara és temps electoral i per al PP val tot.
Al mateix temps, els síndics de comptes diuen que és molt difícil, per no dir impossible, que el Govern pugui tornar el deute que té. Quan hi ha deute, amb la dreta sempre acaba patint el pressupost social.
Tot junt és un poc llastimós, però ara ens diuen que ens volen retornar l’ètica de les institucions. Ben pensat, qui millor que ells per retornar el que ens han pres. De totes maneres, en cas que la tornin, per favor, que la deixin al portal, però que no hi entrin a les institucions... Tenint en compte el que hem vist, ens fa pànic saber què entenen ells per ètica.

Construyendo el futuro

Los ciudadanos están preocupados por la educación, y tienen motivo. Cuando, como en nuestro caso, se produce un contundente aumento de población auspiciado, en parte, por políticas insensatas, como mínimo, hay que tener la previsión de aumentar los servicios y repartirlos bien. La falta de previsión está ocasionando una concentración de alumnos con necesidades especiales en muchos centros públicos y, consecuentemente, una deficiente atención de los recién llegados y de todos los demás. Otros centros están, si no en teoría sí en la práctica, exentos del reparto.
No menos preocupante es que nuestra Comunidad sea la primera en fracaso escolar. Un podium del que hay que bajarse sin dilación: la mejor herencia para nuestros hijos es una buena preparación, y la esperanza de un mejor futuro para cualquier comunidad es tener a su capital humano perfecta y continuamente formado.
Poner mesura en el uso del territorio y garantizar una buena preparación de nuestra gente: ésos son los pilares imprescindibles para construir el futuro.

Educación, territorio, y productividad.

La educación es la base de la productividad. Un buen crecimiento económico depende de una información de calidad y ésta de la calidad de la educación. La modernidad, hoy,es más de los creadores de información que de productos materiales. En este sentido, persistir en un modelo desmesurado de economía intensiva que, a golpe de ladrillo, destruye territorio y ofrece una ocupación barata no es un buen camino para la productividad. Les Illes Balears tiene serios problemas de productividad y sus gobernantes nos llevan por sendas que, de cada vez, nos alejan más de ella. Un modelo que, para ser rentable, necesita aumentar permanentemente la cantidad y nos aleja más de la calidad, no es un buen modelo para un territorio limitado y frágil como el nuestro.
Es un mal negocio para nuestra Comunidad estandarizar la singularidad, cambiando nuestro bello patrimonio natural por cemento y artificios que uno puede encontrar en cualquier otro destino turístico. Es un mal negocio para les Illes Balears convertir la educación pública en un servicio residual, sin la especial atención que se merece, e impulsar, de esta forma, un servicio de doble línea que no ofrece garantías a todos y,consecuentemente, la misma igualdad de oportunidades. Es una mala apuesta para la calidad de vida de nuestros ciudadanos y para la productividad de nuestra economía.

Joc net

Per aconseguir que tothom tengui igualtat d’oportunitats és imprescindible que les regles siguin les mateixes per a tots i que les institucions defensin l’interès general. Per exemple, les subvencions no poden servir per fer parts i quarts entre les entitats; les licitacions han de ser transparents; els llocs de feina han de ser coberts en funció de la capacitat de les persones; els mitjans de comunicació públics han de ser plurals i no han de perseguir els qui pensen diferent; l’urbanisme no pot ser a la carta; el patrimoni i el medi ambient no pot estar en el mercat; la corrupció ha de ser perseguida; les relacions entre institucions han de ser lleials; els comptes han de ser clars; les Illes Balears no poden estar en venda.
Sense joc net, democràcia és tan sols una paraula. Sense joc net, el pròxim discriminat pots ser tu.

El PP da miedo

La línea radical emprendida por el PP es un terreno abonado para que afloren los grupos de extrema derecha. El "sin reglas" impuesto por el Sr. Rajoy avala las cruzadas de aquellos que no creen en la democracia e instala la confrontación y la crispación en la sociedad. La forma que uno emplea para conseguir el poder es la mejor muestra o anticipo de cómo lo administrará una vez conseguido. Por eso el PP da miedo. Puesto que quién es capaz de dividir a la sociedad en temas de Estado como el terrorismo, de qué no va a ser capaz una vez dirija las instituciones.

El PP da pánico, ya que en su estrategia vale todo, incluso rebasar los principios más elementales de nuestra democracia.

El PP asusta y en ello está la estrategia, en asustar a todos y crear enfrentamientos permanentes para que la gente se aparte de la política y deje que los poderosos de siempre lo manejen todo sin las ataduras del interés general o de la igualdad de oportunidades.

Eivissa: també en mans de la prepotència

Avui he estat a Eivissa amb una delegació dels socialistes europeus, visitant les obres de les autopistes i els llocs on es volen construir camps de golf i ports esportius. La visita s’ha fet amb motiu de les denúncies presentades per particulars a la Unió Europea. Denúncies que s’han interposat en relació als incompliments de les directives mediambientals en els projectes de les carreteres que han fet els del PP. He de dir que la visita era extra oficial, la visita oficial es fera, només, a Mallorca per veure el “metro”, ja que els diputats conservadors que tenen la majoria, per pressió del PP, no han volgut anar a Eivissa. La veritat és que no m'estranya ja que la imatge és realment dantesca. Vos puc assegurar que els eurodiputats i diputades estaven esglaiats: de veure el desastre i de saber les trampes i la prepotència emprades per dur-lo a terme. Els socialistes ens hem compromès a fer un seriós seguiment del tema per tal de que es prenguin les resolucions adients.

Contra la prepotència, salvem Mallorca

La manifestació d’ahir va ser tot un èxit. La plataforma SALVEM MALLORCA està d’enhorabona. Una terra no es pot menysprear com ho han fet els qui ens governen. Donar l’esquena al poble és propi de gent prepotent i quan la prepotència mana en les institucions acaba produint abusos. Aquesta legislatura ha estat farcida d’abusos, fins al punt que alguns s’han dedicat a fer befa dels qui pensaven diferent. A cops de befes hem vist com es feia la demolició i es tornava a construir el Pont del Tren; sense complexos s’ha actuat a La Real; fora mirar prim s’ha enganat la gent amb el Parc Central; sense la més mínima sensibilitat pel territori s’ha aplicat un model a cops d’especulació i ciment.

Un model que molta gent no vol. Un model que a tot posa preu, que no estima res si no es pot convertir en euros. Una forma de fer política que consisteix en la utilització del que és de tots per a l’absoluta conveniència dels qui manen. Un circ de bons i dolents, dels nostres i la resta, del ”estàs amb mi o contra mi”; un joc en què sempre guanyen els mateixos; una trampa rere l’altra i mentides a voler per acabar pintant la realitat com més convé. Un monstre sense cor ni ànima, sense principis ni valors, només dirigit per la fam insaciable de manejar el poder.

Avui per ventura a l’ombra seva molts s’hi emparen i s’hi senten segurs, però qui els pot assegurar que demà no seran ells els discriminats o perseguits? Molta gent ja ha comprès que més val jugar amb regles clares i netes per a tothom que estar subordinats a la voluntat aleatòria d’aquells que són capaços de canviar les regles segons les conveniències de cada moment. A la selva el més gran sempre acaba per menjar-se el més petit. Amb la bandera de l’eficàcia, per allà on passen no torna a sortir ni un bri d’herba. Ara vénen temps de poder dir PROU, ahir 50.000 ja ho diguérem fort i clar, i segur que el mes de maig serem la majoria necessària per poder gestionar un nou canvi que permeti a tothom relacionar-se amb les institucions independentment de les ideologies o, més aviat, dels interessos i de les amistats personals.

Rehabilitar abans de trepitjar més territori

Una Comunitat Autònoma petita, que té per principal matèria prima els seus recursos naturals i el paisatge, ha de posar en valor la rehabilitació de zones urbanes i la reconversió de zones turístiques. Posar al dia el que tenim deteriorat abans de trepitjar més espais verges. Aquesta aposta té una doble vessant social: aturar la destrucció de territori que és el principal adversari del turisme i dignificar la vida de les persones que habiten zones afectades per la manca i degradació de serveis, equipaments, habitatges, programes socials etc. És una forma, a més, de reconduir el sector de la construcció i una oportunitat per reconvertir les ciutats i pobles existents en indrets més sostenibles, feina aquesta, també, prou important per combatre el perillós canvi climàtic. En definitiva, es tracta d’apostar per la qualitat de vida de la nostra gent.

La terrible "eficàcia" del PP

Qui corre en direcció contrària a la meta, com més corre més enfora se’n fa. Per tant, podem concloure que hi ha eficàcies que són terribles si estan al servei d’una mala idea. En aquests casos, com més eficaços són els qui apliquen la mala idea, més nefastos són els resultats que s’aconsegueixen.

En aquest sentit, a la nostra estimada terra el PP ens repeteix cada dos minuts que és molt eficaç i que la seva gestió no admet comparació amb ningú, i he de dir que té tota la raó: és realment incomparable. Mai ningú a les Illes havia estat tan terriblement eficaç destruint territori i patrimoni, i instaurant un model especulatiu que provoca creixements desmesurats que sols beneficien uns quants i hipotequen el futur de tots. La seva eficàcia ens ha convertit en una de les Comunitats més encimentades i, paradoxalment, on els joves tenen més dificultats per pagar el preu d’un habitatge. Mentrestant, el mateix PP ens diu que no tenim pressupost per a tanta població o que fa feina per la qualitat turística, pel medi ambient i en contra del canvi climàtic... i, si és necessari, ens voldrà fer creure que la Mare de Déu balla enfilada damunt el Puig de Randa.

Amb els ollers i ceramistes de la Fira del Fang

Ahir vaig anar a la Fira del Fang de Marratxí i vull donar l’enhorabona als ollers i ceramistes que hi participen. Els vull felicitar perquè guarden una part de la nostra identitat i també per la seva capacitat d’innovació. La Fira de Marratxí és molt coneguda a Mallorca però també a altres indrets d’Espanya, com per exemple a Catalunya. Vull deixar clar que els socialistes ens comprometem a donar suport a la fira i a tots els artesans. Amb ells, hem de donar un nou impuls a una de les fires més belles i interessants de Mallorca, una mostra de la nostra cultura i capacitat de creació.

11-M, tres anys després

Ara fa tres anys que la ràbia terrorista trastornà Espanya. Els terroristes islamistes romperen les vides i l’esperança de molta gent. Avui és obligat recordar les persones que moriren en l’atemptat de Madrid i donar ànims als qui resultaren ferits, a tots els familiars i a tants d’homes i dones que varen patir de prop aquell horror. També es un bon moment per desitjar que el judici que hi ha en marxa serveixi per fer justícia. I, per què no, també és un bon dia per demanar la unió de tots els demòcrates en contra de la lacra terrorista, sigui del tipus que sigui, i desitjar que alguns retornin al sentit comú i fugin del camí de la crispació i de la confrontació, un camí que de forma irresponsable pot acabar fracturant la nostra societat.

Cara a cara: Naturalment que sí

Diuen els mitjans de comunicació que el candidat del PP a la presidència del Govern, el sr. Matas m’ha convidat a un debat electoral, cosa que, si és vera, m’alegra molt. Els debats són una eina molt important dins una democràcia per que permeten mostrar a la ciutadania els diferents punts de vista i propostes dels partits polítics. Fer debats ha d’ésser una cosa ben natural.
Estic convençut que entre tots sabrem cercar un lloc neutral que possibiliti un desenvolupament seriós del debat. La neutralitat és bàsica a un moment en que, per desgràcia, hi ha molta crispació i manipulació informativa. El major referent d’aquesta manera d’actuar a les Illes és la televisió pública IB3 que està aplicant un partidisme excloent que no es limita a impedir la pluralitat, que ja és molt greu, sinó que arriba fins al punt d’iniciar una “caça de bruixes” de tots els que pensen diferent del Govern actual.
És una llàstima que una televisió que ens costa un dineral a tots i totes –en comparació és la més cara de Espanya – compti amb una audiència tan baixa i amb gens de credibilitat. És una pena que, en lloc de servir a tothom, estigui exclusivament a les ordres dels actuals governants. Postura que, per cert, ho diu tot d’ells. El sr. Matas hauria de canviar de posició i escoltar la proposta que li hem fet de pacte per un funcionament plural de l’ens públic.

Més directe, més a prop...

El "tot val" del PP

Crec que ha estat poc encertada la nova candidata del PP al Consell de Mallorca quan ha manifestat que es presentava per retornar la dignitat a la Institució. Què vol dir? Vol dir que ara el Consell no té dignitat? Vol dir que el PP troba que participa en un pacte indigne i no fa res?
Aquest és el mateix doble llenguatge del president Matas quan diu que ell no té cap responsabilitat en Ordenació del Territori. És que el seu partit, del qual és president, no té un pacte de govern al Consell de Mallorca? És que el Pla Territorial i les decisions que es prenen no tenen el concurs del PP?
Onsevulla et giris, veus i sents contradiccions que responen a una ideologia tan flexible que li poden fer donar dues voltes de campana, girar-la damunt davall i no passa res, l’únic important és surar, encara que faci falta dir o fer exactament el contrari del que han fet o dit, només, cinc minuts abans. Basta veure la moguda del PP amb el cas De Juana Chaos, totalment contradictòria amb la política que aplicaren els Aznar, Rajoy, Acebes i Oreja. Per alguns el “tot val”, sense complexos, s’ha convertit en la seva única ideologia. Per cert, aquesta setmana han explotat més bombes a l’Iraq, la darrera ha causat 90 morts i uns 160 ferits. Quants homes, dones, nins, nines i famílies senceres ja no hi són per causa d’aquesta guerra injusta?...... I encara és l’hora que alguns hagin reconegut la greu equivocació.

A la recerca de la il·lusió perduda

Ara, per motius personals i manca d’il·lusió, el president Matas rectifica i diu que no es presenta com a candidat al Consell de Mallorca. Es veu que és un home de conviccions fermes el nostre President, que fa dos mesos va anunciar solemnement la seva candidatura al Govern i al Consell i ara diu que només al Govern. Diuen que l’explicació ha estat, més o manco, que ell no té cap ganes de presidir una institució tan poc important. El sr. Matas no té límits: per treure una pota del fang va i hi deixa l’altra.
Mal d’entendre era que una vegada reformat l’Estatut i creada una llista nova per als consells, el PP seguís presentant la mateixa persona com a candidat a la Presidència del Govern i al Consell de Mallorca. Només es podia entendre que el sr. Matas donava molt poca importància als Consells i que per a ell les Institucions estan per sota del pur interès partidista. Amb l’explicació de la seva renúncia ens confirma que per a ell els Consells són poca cosa, almenys per tenir un president de la seva categoria. Tot un exemple de coherència i d’estima a les nostres Institucions. Si el canvi, segons ens explica el mateix President, no és per donar més força al Consell de Mallorca, que seria el més lògic d’acord amb el nou Estatut, tan sols pot respondre, una vegada més, a motius purament partidistes i electorals i per intentar recuperar la il·lusió perduda a causa de les enquestes.

El PP se quita la careta

Los Populares se quitan la careta. Prueba de ello es la manifestación ilegal del otro día donde del brazo iban los más extremistas con los que ocupan puestos de mucha responsabilidad en las instituciones que son de toda la ciudadanía; o el discurso-mitin, del President de la Comunidad del Día de les Illes Balears, alertándonos de la amenaza que representan para nuestra tierra las hordas socialistas y catalanas.
El PP de Baleares está echando el resto de cara a las próximas elecciones y, ya sin complejos, se deshace de los billetes -que nunca usó- del alardeado viaje al centro y se ha puesto el uniforme de campaña que ha repartido Rajoy. Un vestuario más adecuado al actual ideario popular que le permite, creando enemigos imaginarios, provocar confrontaciones estériles en un intento desesperado de unificar y movilizar a un electorado, en parte, bajo de moral, precisamente por la poca credibilidad ética de muchas de sus actuaciones.
El PP quiere desviar la atención de la desmesura practicada con el territorio, de la especulación y de la corrupción. Quiere hacer olvidar a la ciudadanía que ha gobernado las instituciones como si de su corral particular se tratara y no de la casa de todos y todas. Para ello importa radicalidad de la calle Génova y además disfraza todo bajo un carísimo alud de propaganda y manipulación de la cual su mayor exponente es la mal llamada televisión pública: ib3. En cualquier caso a estas alturas ya no hay mentira que lave tanta podredumbre. Ni tan siquiera anunciar a voz en grito: que “los Catalanes nos quieren anexionar!” o que “vuelven los rojos y nos lo van a quitar todo.” Estos lobos ya no asustan a nadie.

Dia de les Illes Balears: melons i llimones

Ahir vaig escoltar amb molta atenció el discurs de commemoració del Dia de les Illes Balears del President de la Comunitat Autònoma i he de dir que no em va agradar gaire. El President, seguint la línia Rajoy, se suma a interpretacions poc serioses de la història amb l’únic objectiu de crear enemics i pors artificials contra els quals vol fer valer les seves tesis. Recórrer, ara, a intents d’altres regions de colonitzar les Illes Balears és propi de ments malaltisses o de partits polítics que per anar fent necessiten anar a la contra d’algú: ja sigui Catalunya, la ruptura d’ Espanya etc. Aquesta forma tan radical de fer política sols serveix per crear confrontacions estèrils i fantasmals que només aporten rancúnia i malestar.
El President Matas, per altra banda, té la trista habilitat de, a Madrid, en to centralista, definir les reformes estatutàries com a “obertures de melons” que ningú havia demanat, i en canvi a les Balears, en to nacionalista, canviar de fruita i parlar-nos de les Illes “espremudes com a llimones”.
El President, que ha estat ministre d’un Govern de l’Estat que ens va donar un sistema de finançament injust i que ens va negar la compensació de la insularitat i de tantes altres coses, estic convençut que en sap molt del que significa esprémer les Illes com una llimona. De totes maneres, el President es va oblidar d’altres espremudes que ell fomenta amb les seves polítiques i que per mi són molt més perilloses: la destrucció del territori i el paisatge a favor d’una especulació galopant que sols beneficia uns quants; la importació de promotors que s’enduen els beneficis, fan dels nostres empresaris simples subcontractats, i ens deixen contractes precaris i dificultats socials; la desmesura residencial a les zones turístiques en contra de la indústria hotelera de sempre; la desmesura en la despesa pública, etc. Té raó el President quan diu que hi ha semblances amb altres temps, segurament en Pere IV mai va esprémer tant la llimona com l'espremuda que han sofert Andratx, Santa Margalida i, per desgràcia, molts altres indrets. El President ens recorda massa els vells temps, una mena de liberalisme feudal en què tothom és molt lliure però sols si balla al so dels munyidors naturals de la cosa.
Les Illes Balears es mereixen caminar sense pors, fora enemics ni confrontacions, i sobretot sense espremudes que sols creen dificultats a la gran majoria. Les Illes i tota la seva gent es mereixen compartir UN NOUS TEMPS, amb governants que garanteixin la mesura i la cohesió social i posin a retxa els quatre vius que pretenen colcar damunt els altres. Segurament el Sr. Matas dirà que som intervencionistes, oblidant conscientment que en aquests casos no intervenir significa premiar els munyidors de sempre.