dilluns, 7 d’abril del 2008

Un camí apassionant.

Crec que la millor senya d’identitat d’una societat és la igualtat, repartir oportunitats amb l’objectiu de crear una comunitat on tothom pugui apuntar al més alt i a la vegada garantir la xarxa pertinent perquè ningú en quedi despenjat.

La moderació ens ha de permetre generar riquesa sòlida i feina estable, i al mateix temps cal ser contundents en les polítiques socials i mediambientals que garanteixin un projecte per a tots, sense excepció.

La millor manera per aconseguir que la nostra gent estimi les institucions, i les senyeres... no és limitar-se a parlar-ne, que també, o enfrontar-les per sistema a d’altres: la millor manera és que tothom si senti representat en drets com el de tenir accés a habitatges a preus assequibles, una educació de qualitat, un bon servei de salut, una feina estable... i que aquestes apostin per ser la punta de llança d’una gran plataforma social on tots hi estiguin convidats, independentment de les naturals diferències. Que tothom s’hi senti implicat i representat és la única forma que tothom s’hi senti obligat.

El pacte permanent amb la societat, l’educació en un sentit ampli i la cultura, la gent jove, la integració dels nouvinguts, l’ampliació i la consolidació de drets civils i socials, un creixement econòmic sòlid, compartit, modern i responsable, la transparència en la gestió... són alguns dels eixos que els socialistes no podem descuidar.

El camí és llarg, complex i amb no poques dificultats, però és més clar i apassionant que mai.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Que dificil que es la igualdat d' oportunitats. Però s'ha de fer molta feina perque aixó sigui possible. El lloc de naixament no ha de marcar les nostres vides. Fegeu feina perque totes les nines i nins tenguin igualdat d' opotunitats. Tot i aixó es una tasca molt dificil.