Berlín desprende actividad y vida. Durante nuestra corta estancia hizo un tiempo extraordinario. La gente es muy hospitalaria, así lo pude constatar en algunos de los establecimientos comerciales por los que me pasé. No era la primera vez que visitaba la ciudad, si bien en las otras ocasiones la estancia se había reducido a la feria turística. En esta oportunidad pudimos ver algo más, ya que el objeto de nuestro viaje era realizar un acto dirigido directamente a los berlineses, lo que implicaba contacto más directo con la ciudad y su gente.
Las zonas verdes y parques son numerosos y bien cuidados, lo que le da a la capital un aire de amplitud, rica en coloridos donde los verdes, en todas sus tonalidades en esta estación, son los más numerosos.
Berlín es un lugar dedicado a los servicios, un rincón para la cultura, una urbe diferente, donde se respira apertura y la frescura de una población a la que, si el tiempo lo permite, le gusta vivir y disfrutar de la calle.
Se nota que se han hecho inversiones importantes y, a la vez, se palpa la gran competitividad de una sociedad, activa y ordenada, que en poco tiempo ha sabido sacar adelante e integrar las dos antiguas capitales en una sola. Una metrópoli sólida, con nuevos edificios que transfieren al visitante modernidad y fuerza.
Mi impresión es que, en general, la vida no es más cara que en las Islas y, por lo que me contaron, la vivienda es incluso más barata.
Me sorprendió la cantidad de ciclistas, pero no como aquí, que normalmente andan por la carretera en plan deportista; allí la bici es urbana y se usa para circular, para ir al trabajo, hombres y mujeres, jóvenes y no tan jóvenes. He de reconocer que es agradable y sorprendente ver pasar ejecutivos, de traje y corbata, montados en su bicicleta, pedaleando con frescura y agilidad. También pudimos comprobar el funcionamiento de un sistema tranviario que facilita la circulación y ofrece un servicio de transporte más limpio y más social. Bicicletas y transporte público: dos magníficos aliados para rebajar emisiones de gases de efecto invernadero.
diumenge, 8 de juny del 2008
dissabte, 7 de juny del 2008
Agencia Tributaria de les Illes Balears.
En los primeros once meses de legislatura, impulsada por el Govern, se ha aprobado por el Parlamento la ley de creación de la Agencia Tributaria de las Illes Balears. La citada creación responde a lo establecido por el nuevo Estatuto de Autonomía en su artículo 133, que otorga dicha potestad a nuestras instituciones autonómicas.
La nueva administración tributaria, entrará en funcionamiento a partir del primero de enero del 2009 y será la encargada de la gestión, recaudación, liquidación e inspección de los tributos propios de la Comunidad Autónoma, así como por delegación del Estado, de los tributos estatales cedidos totalmente a nuestra Comunidad.
Además la Agencia Tributaria de las Illes Balerars podrá gestionar otros tributos del Estado o de otras administraciones siempre que se hayan hecho las oportunas delegaciones por ley, convenio, transferencia de competencias, o encargo de gestión, a nuestra Comunidad Autónoma.
La creación de la Agencia Tributaria de les Illes Balears y la buena colaboración entre la administración tributaria estatal y la propia de les Illes Balears debe redundar en un mejor servicio para la ciudadanía, y desde la proximidad, ofrecer mayor eficacia en la gestión de los tributos.
La nueva administración tributaria, entrará en funcionamiento a partir del primero de enero del 2009 y será la encargada de la gestión, recaudación, liquidación e inspección de los tributos propios de la Comunidad Autónoma, así como por delegación del Estado, de los tributos estatales cedidos totalmente a nuestra Comunidad.
Además la Agencia Tributaria de las Illes Balerars podrá gestionar otros tributos del Estado o de otras administraciones siempre que se hayan hecho las oportunas delegaciones por ley, convenio, transferencia de competencias, o encargo de gestión, a nuestra Comunidad Autónoma.
La creación de la Agencia Tributaria de les Illes Balears y la buena colaboración entre la administración tributaria estatal y la propia de les Illes Balears debe redundar en un mejor servicio para la ciudadanía, y desde la proximidad, ofrecer mayor eficacia en la gestión de los tributos.
divendres, 6 de juny del 2008
Bona acollida a Berlin. Objectius del Pla d'Acció contra el Canvi Climàtic.
La presentació de les Illes a Berlín va tenir una molt bona acollida. Vull donar les gràcies a l’Ajuntament i a l’ambaixada per les facilitats que ens donaren. El turisme alemany és el primer proveïdor de turistes de les nostres illes, en aquest sentit és força important dur-hi a terme una especial promoció.
Per altra banda, ahir era el dia mundial del medi ambient, jornada que hem aprofitat per explicar el treball que està fent el Govern, dins l’Estratègia Balear contra el Canvi Climàtic, de preparar un Pla d’Acció contra el Canvi Climàtic. Un pla transversal que implica a totes les Conselleries i que vol implicar a totes les institucions. En aquest sentit ja s’han fet reunions amb Ajuntaments i Consells amb la finalitat de recollir les seves aportacions. La idea és que en un breu termini de temps puguem tenir preparat el document per a la seva aprovació definitiva.
Els objectius que es pretenen assolir amb aquest Pla d’Acció són:
- Establir uns objectius regionals quantitatius que contribueixin a complir, per part de l’Estat Espanyol, el compromís del Protocol de Kioto.
- Determinar actuacions a curt, mig i llarg termini, per tal de disminuir les emissions de gasos d’efecte hivernacle a la comunitat autònoma de les Illes Balears.
- Establir els mecanismes de coordinació necessaris entre administracions per tal de fixar polítiques sectorials que contribueixin a aconseguir els objectius de reducció d’emissions especificats en el Pla d’Acció.
- Fomentar la implantació d’energies renovables, noves tecnologies més eficients i bones pràctiques en tots els sectors.
- Instaurar la cultura de l’eficiència energètica a tots els sectors.
- Fomentar la cultura i conscienciació dels ciutadans de les Illes Balears sobre el canvi climàtic.
Per altra banda, ahir era el dia mundial del medi ambient, jornada que hem aprofitat per explicar el treball que està fent el Govern, dins l’Estratègia Balear contra el Canvi Climàtic, de preparar un Pla d’Acció contra el Canvi Climàtic. Un pla transversal que implica a totes les Conselleries i que vol implicar a totes les institucions. En aquest sentit ja s’han fet reunions amb Ajuntaments i Consells amb la finalitat de recollir les seves aportacions. La idea és que en un breu termini de temps puguem tenir preparat el document per a la seva aprovació definitiva.
Els objectius que es pretenen assolir amb aquest Pla d’Acció són:
- Establir uns objectius regionals quantitatius que contribueixin a complir, per part de l’Estat Espanyol, el compromís del Protocol de Kioto.
- Determinar actuacions a curt, mig i llarg termini, per tal de disminuir les emissions de gasos d’efecte hivernacle a la comunitat autònoma de les Illes Balears.
- Establir els mecanismes de coordinació necessaris entre administracions per tal de fixar polítiques sectorials que contribueixin a aconseguir els objectius de reducció d’emissions especificats en el Pla d’Acció.
- Fomentar la implantació d’energies renovables, noves tecnologies més eficients i bones pràctiques en tots els sectors.
- Instaurar la cultura de l’eficiència energètica a tots els sectors.
- Fomentar la cultura i conscienciació dels ciutadans de les Illes Balears sobre el canvi climàtic.
dimecres, 4 de juny del 2008
Desde Berlín
Esta tarde hemos llegado a Berlín con el fin de realizar mañana en esta ciudad un acto promocional parecido al que se llevó a cabo en su día en Madrid. La idea es llegar directamente a la gente de la calle, algo que no siempre se consigue en las ferias turísticas, al estar más dirigidas a los profesionales del sector. En estos momentos, en que la economía está padeciendo una seria desaceleración, muy especialmente en algunos sectores como el de la construcción, es conveniente dar apoyo a toda nuestra actividad económica.
La situación del sector de la construcción es especialmente preocupante ya que nos está originando, desde hace meses un aumento del paro. En este sentido hace pocos días en un artículo ya explicaba un grupo de 7 medidas que ha puesto en marcha la Conselleria de Treball, a través del SOIB, para luchar contra el paro. En estos momentos, además, se está negociando con empresarios y sindicatos otro grupo de medidas que irán en la misma dirección. Si bien es cierto, que la situación es preocupante, tampoco es menos cierto que durante el mes de mayo Baleares ha sido la Comunidad Autónoma que más ha bajado las cifras del paro y que en el mes de mayo del 2.008 hemos crecido un 1% más en afiliaciones a la seguridad social respecto del mismo mes del 2.007. La economía sigue creciendo y creando puestos de trabajo, incluso más hasta mayo del presente año si lo comparamos con el mismo mes del 2.007, pero en algunos sectores tiene dificultades para ocupar a todos sus trabajadores. Ello tiene relación con la desaceleración antes citada pero también, seguramente, con el calentamiento abusivo que en la anterior etapa sufrió el sector de la construcción.
Por otra parte quiero recordar que estamos haciendo un esfuerzo en lo que se refiere a la licitación de la inversión pública con la finalidad de ayudar a crear puestos de trabajo. En este sentido a mayo del 2.008 las licitaciones efectuadas, sumando capítulos 6 y 7 –capítulos dedicados a la inversión-, ascienden a 456 millones de euros, lo que significa un 11,6% más que las realizadas respecto del mismo periodo del 2.007.
En la misma línea de dar mayor cobertura y ayuda a la actividad económica hay que resaltar la participación del Govern de la Comunidad Autónoma, con la respetable suma de 30 millones de euros, en los programas del Instituto de Crédito Oficial dirigidos a prestar ayudas a las pequeñas y medianas empresas y a los emprendedores.
Otro dato que puede ser de interés es que la morosidad actualmente está en Baleares en un 0,96%, cuando en el resto de España está en un 1,17%. Hay que recordar que durante la crisis de 1.991, la morosidad en Baleares era de un 11%.
La situación del sector de la construcción es especialmente preocupante ya que nos está originando, desde hace meses un aumento del paro. En este sentido hace pocos días en un artículo ya explicaba un grupo de 7 medidas que ha puesto en marcha la Conselleria de Treball, a través del SOIB, para luchar contra el paro. En estos momentos, además, se está negociando con empresarios y sindicatos otro grupo de medidas que irán en la misma dirección. Si bien es cierto, que la situación es preocupante, tampoco es menos cierto que durante el mes de mayo Baleares ha sido la Comunidad Autónoma que más ha bajado las cifras del paro y que en el mes de mayo del 2.008 hemos crecido un 1% más en afiliaciones a la seguridad social respecto del mismo mes del 2.007. La economía sigue creciendo y creando puestos de trabajo, incluso más hasta mayo del presente año si lo comparamos con el mismo mes del 2.007, pero en algunos sectores tiene dificultades para ocupar a todos sus trabajadores. Ello tiene relación con la desaceleración antes citada pero también, seguramente, con el calentamiento abusivo que en la anterior etapa sufrió el sector de la construcción.
Por otra parte quiero recordar que estamos haciendo un esfuerzo en lo que se refiere a la licitación de la inversión pública con la finalidad de ayudar a crear puestos de trabajo. En este sentido a mayo del 2.008 las licitaciones efectuadas, sumando capítulos 6 y 7 –capítulos dedicados a la inversión-, ascienden a 456 millones de euros, lo que significa un 11,6% más que las realizadas respecto del mismo periodo del 2.007.
En la misma línea de dar mayor cobertura y ayuda a la actividad económica hay que resaltar la participación del Govern de la Comunidad Autónoma, con la respetable suma de 30 millones de euros, en los programas del Instituto de Crédito Oficial dirigidos a prestar ayudas a las pequeñas y medianas empresas y a los emprendedores.
Otro dato que puede ser de interés es que la morosidad actualmente está en Baleares en un 0,96%, cuando en el resto de España está en un 1,17%. Hay que recordar que durante la crisis de 1.991, la morosidad en Baleares era de un 11%.
dimarts, 3 de juny del 2008
Foto en moviment I
Ara fa uns 11 mesos de la constitució del nou Executiu Autonòmic. Ahir vaig intentar explicar com trobàrem la situació quan arribàrem al Govern i quines són les adversitats que ens hem trobat pel camí. Avui aquest article el vull dedicar al projecte que hem encetat durant aquests mesos. Aquesta serà una primera entrega.
El primer que vull dir és que hem donat molta importància al diàleg, fins al punt que lluny de considerar-lo com una forma d’actuar estam convençuts que ha d’esser una part important del contingut de les polítiques que volem dur a terme. Concertar polítiques dóna seguretat i confiança a la societat i a més garanteix la seva continuïtat. En aquest sentit don molta rellevància al Pacte per la Competitivitat amb empresaris i sindicats. Un pacte que durant aquest mesos ja ha donat fruit a dos grans acords: Pacte en R+D+i, política clau per modernitzar la nostra activitat econòmica basant-la més amb el coneixement i menys amb la destrucció del territori. Aquest pacte preveu per l’any 2.009 una inversió d’11,5 milions d’euros. Enguany ja hem augmentat de forma molt considerable el pressupost. Necessitam reforçar molt aquestes polítiques ja que partim de massa enrere. L’altre pacte que hem signat es refereix a l’Habitatge, que permetrà que per primera vegada aquesta Comunitat Autònoma tengui una vertadera política en matèria d’habitatge protegit. En aquest àmbit, vull ressaltar que hem aprovat, per unanimitat de totes les forces polítiques, una llei per poder obtenir sòl, que hem invertit uns 25 milions d’euros en la compra de solars i edificis per dedicar-los a habitatges protegits, i que ambdues operacions ja les estam desenvolupant amb la finalitat de poder iniciar obres el més prest possible. Per altra banda la Conselleria d’Habitatge està aplicant ajudes pel lloguer i l’adquisició d’habitatges amb un molt bon nivell d’acceptació. Dins aquest pla donam especial rellevància a la rehabilitació, i en prova d’això ja hem firmat convenis amb un bon grapat d’ajuntaments- tots els de Menorca, el barri de Pere Garau i el Polígon de Llevant a Palma...- per efectuar rehabilitacions integrals de barris o zones. I a més d’acord amb el Pla Estatal estam afavorint la rehabilitació d’habitatges i edificis. La idea és que en acabar aquesta legislatura, entre totes les distintes iniciatives, puguem oferir unes 20.000 actuacions – entre noves construccions, rehabilitacions, lloguer , ..- a la gran quantitat de gent que necessita ajudes d’aquest tipus.
En aquests primers mesos també hem aprovat una llei i un decret llei per protegir zones amb especials valors mediambientals i paisatgístics que estaven en vertader perill d’esser urbanitzades. Estam parlant de moltes quarterades que implicaven més destrucció de territori i anar en sentit contrari al que necessita un país com el nostre, on el paisatge és qualitat de vida i a més la matèria primera de la nostra principal activitat econòmica.
El primer que vull dir és que hem donat molta importància al diàleg, fins al punt que lluny de considerar-lo com una forma d’actuar estam convençuts que ha d’esser una part important del contingut de les polítiques que volem dur a terme. Concertar polítiques dóna seguretat i confiança a la societat i a més garanteix la seva continuïtat. En aquest sentit don molta rellevància al Pacte per la Competitivitat amb empresaris i sindicats. Un pacte que durant aquest mesos ja ha donat fruit a dos grans acords: Pacte en R+D+i, política clau per modernitzar la nostra activitat econòmica basant-la més amb el coneixement i menys amb la destrucció del territori. Aquest pacte preveu per l’any 2.009 una inversió d’11,5 milions d’euros. Enguany ja hem augmentat de forma molt considerable el pressupost. Necessitam reforçar molt aquestes polítiques ja que partim de massa enrere. L’altre pacte que hem signat es refereix a l’Habitatge, que permetrà que per primera vegada aquesta Comunitat Autònoma tengui una vertadera política en matèria d’habitatge protegit. En aquest àmbit, vull ressaltar que hem aprovat, per unanimitat de totes les forces polítiques, una llei per poder obtenir sòl, que hem invertit uns 25 milions d’euros en la compra de solars i edificis per dedicar-los a habitatges protegits, i que ambdues operacions ja les estam desenvolupant amb la finalitat de poder iniciar obres el més prest possible. Per altra banda la Conselleria d’Habitatge està aplicant ajudes pel lloguer i l’adquisició d’habitatges amb un molt bon nivell d’acceptació. Dins aquest pla donam especial rellevància a la rehabilitació, i en prova d’això ja hem firmat convenis amb un bon grapat d’ajuntaments- tots els de Menorca, el barri de Pere Garau i el Polígon de Llevant a Palma...- per efectuar rehabilitacions integrals de barris o zones. I a més d’acord amb el Pla Estatal estam afavorint la rehabilitació d’habitatges i edificis. La idea és que en acabar aquesta legislatura, entre totes les distintes iniciatives, puguem oferir unes 20.000 actuacions – entre noves construccions, rehabilitacions, lloguer , ..- a la gran quantitat de gent que necessita ajudes d’aquest tipus.
En aquests primers mesos també hem aprovat una llei i un decret llei per protegir zones amb especials valors mediambientals i paisatgístics que estaven en vertader perill d’esser urbanitzades. Estam parlant de moltes quarterades que implicaven més destrucció de territori i anar en sentit contrari al que necessita un país com el nostre, on el paisatge és qualitat de vida i a més la matèria primera de la nostra principal activitat econòmica.
dilluns, 2 de juny del 2008
Foto fixa.
Ara fa un any de les eleccions autonòmiques de 2.007, que no del Govern. Però així i tot és un bon moment per repassar el què ha succeït durant aquests primers mesos.
Com qualsevol família o empresa que ha de començar nous projectes el Govern ha fet caixa, i el resultat ha mostrat un deute d’uns 3.000 milions d’euros, dels quals la majoria s’ha contret durant la legislatura passada. Una legislatura en la que la Comunitat Autònoma s’ha endeutat més que en totes les legislatures anteriors. Un deute que a més no és, en la seva totalitat, diguem-ne fàcil d’aclarir – obra mal executada com és el cas del metro; obligacions contretes sense aval pressupostari, com és el cas de part del Palma Arena; situacions irregulars com les de Bitel; pressuposts inflats amb deutes amb l’Estat que no tenen aval jurídic, desviacions pressupostàries...-.
Per altra banda venim d’una etapa en la que el sector de la construcció ha crescut de forma desmesurada, encalentit a més per una superposició d’obra pública realitzada tota ella en molt poc temps. Situació que ha cridat moltes empreses i treballadors de fora.
Des del meu punt de vista, a més, no hi havia un nord clar a nivell econòmic, social o mediambiental. Massa improvisació, cap planificació econòmica i poca sensibilitat social i mediambiental, tot això, al mateix temps que es gastaven més doblers que mai.
El nou Govern durant els primers mesos s’ha dedicat, una, a controlar la situació heretada i, dues, a establir els fonaments del nou projecte. I ho ha fet i ho fa, enmig del temporal que suposa el que de cop s’hagi produït un greu alentiment del sector de la construcció. Aturada en sec d’un sector que anava a una velocitat no aconsellable – que necessita mesurar- , i que ara demanaria fortes inversions públiques que, en gran part, se gastaren per l’anterior executiu en temes no sempre prioritaris, mitjançant endeutament, a un moment en que el sector de la construcció, tot sol, ja anava sobrat. A més hi hem d’afegir el preu del cru, que està creant problemes a altres sectors econòmics, i les dificultats en el sector agrícola i ramader. L’esmentada situació es veu agreujada per multitud de demandes laborals dels treballadors de serveis públics que responen moltes d’elles a vertaderes necessitats que s’han creat des de fa temps i que fins ara no havien tengut respostes. Això sí, en la mesura de les possibilitats que permet la difícil situació econòmica que patim.
Davant aquest panorama sols hi ha una recepta: confiança, responsabilitat, màxima eficàcia i millor finançament. Confiança en aquest cas és sinònim de treballar més que mai amb empresaris, sindicats, i societat civil, planificant polítiques i projecte conjuntament. Polítiques consensuades que han d’oferir continuïtat, i per tant la solidesa necessària per no patir grans modificacions atenent als canvis polítics. Unint esforços, de forma especial, en resoldre els problemes dels sectors que poden deixar més treballadors a l’atur. Responsabilitat vol dir gestionar bé els doblers públics, establir els controls pertinents, i intentar prioritzar polítiques, en el sentit de dirigir les inversions a les necessitats més imperioses dels ciutadans i a les que consoliden els serveis més bàsics i són estratègiques per al projecte de futur. Màxima eficàcia, o sigui, no podem perdre temps, haurem de fer front a les conjuntures adverses sense perdre de vista la labor d’afrontar els problemes estructurals que patim i la construcció del projecte Illes Balears. En relació al finançament ja estem en converses amb el Govern d’Espanya.
Com qualsevol família o empresa que ha de començar nous projectes el Govern ha fet caixa, i el resultat ha mostrat un deute d’uns 3.000 milions d’euros, dels quals la majoria s’ha contret durant la legislatura passada. Una legislatura en la que la Comunitat Autònoma s’ha endeutat més que en totes les legislatures anteriors. Un deute que a més no és, en la seva totalitat, diguem-ne fàcil d’aclarir – obra mal executada com és el cas del metro; obligacions contretes sense aval pressupostari, com és el cas de part del Palma Arena; situacions irregulars com les de Bitel; pressuposts inflats amb deutes amb l’Estat que no tenen aval jurídic, desviacions pressupostàries...-.
Per altra banda venim d’una etapa en la que el sector de la construcció ha crescut de forma desmesurada, encalentit a més per una superposició d’obra pública realitzada tota ella en molt poc temps. Situació que ha cridat moltes empreses i treballadors de fora.
Des del meu punt de vista, a més, no hi havia un nord clar a nivell econòmic, social o mediambiental. Massa improvisació, cap planificació econòmica i poca sensibilitat social i mediambiental, tot això, al mateix temps que es gastaven més doblers que mai.
El nou Govern durant els primers mesos s’ha dedicat, una, a controlar la situació heretada i, dues, a establir els fonaments del nou projecte. I ho ha fet i ho fa, enmig del temporal que suposa el que de cop s’hagi produït un greu alentiment del sector de la construcció. Aturada en sec d’un sector que anava a una velocitat no aconsellable – que necessita mesurar- , i que ara demanaria fortes inversions públiques que, en gran part, se gastaren per l’anterior executiu en temes no sempre prioritaris, mitjançant endeutament, a un moment en que el sector de la construcció, tot sol, ja anava sobrat. A més hi hem d’afegir el preu del cru, que està creant problemes a altres sectors econòmics, i les dificultats en el sector agrícola i ramader. L’esmentada situació es veu agreujada per multitud de demandes laborals dels treballadors de serveis públics que responen moltes d’elles a vertaderes necessitats que s’han creat des de fa temps i que fins ara no havien tengut respostes. Això sí, en la mesura de les possibilitats que permet la difícil situació econòmica que patim.
Davant aquest panorama sols hi ha una recepta: confiança, responsabilitat, màxima eficàcia i millor finançament. Confiança en aquest cas és sinònim de treballar més que mai amb empresaris, sindicats, i societat civil, planificant polítiques i projecte conjuntament. Polítiques consensuades que han d’oferir continuïtat, i per tant la solidesa necessària per no patir grans modificacions atenent als canvis polítics. Unint esforços, de forma especial, en resoldre els problemes dels sectors que poden deixar més treballadors a l’atur. Responsabilitat vol dir gestionar bé els doblers públics, establir els controls pertinents, i intentar prioritzar polítiques, en el sentit de dirigir les inversions a les necessitats més imperioses dels ciutadans i a les que consoliden els serveis més bàsics i són estratègiques per al projecte de futur. Màxima eficàcia, o sigui, no podem perdre temps, haurem de fer front a les conjuntures adverses sense perdre de vista la labor d’afrontar els problemes estructurals que patim i la construcció del projecte Illes Balears. En relació al finançament ja estem en converses amb el Govern d’Espanya.
diumenge, 1 de juny del 2008
Institucions i societat.
El món canvia a marxes forçades, la globalització ha fet miques les distàncies i ha tirat a l’aire moltes fronteres, de moment més en benefici dels poderosos, el que fa que tot sigui menys segur, més fràgil, i de poca durada. Tots estam més exposats que mai a canvis que no governam –es constipen els americans del nord i en una setmana aquí ja feim atxems. Ara competim amb el món, no com abans que sols ens havíem de cuidar dels paratges més propers. Ara el treball ja no és per sempre i la tendència a mundialitzar beneficis i capitals corre a velocitats immensament superiors a la globalització social i a la lluita contra les desigualtats. La tendència uniformadora ofega cultures, llengües i tot el que troba per enmig.
Ens han canviat el joc i les regles i cal espavilar. Cal navegar dins les noves aigües, i donar suport a tot allò que pugui ajudar a controlar i democratitzar la nova situació en benefici de la gran generalitat. I, a la vegada, sabent que no podrem preveure tots els temporals, almenys hem d’esforçar-nos per guarnir el millor que puguem el nostre vaixell.
Federar aliances, unir energies, cercar complicitats, pactar confiances, internament i externament, ja no és una simple possibilitat, ara és una vertadera necessitat.
Sumar més Europa, reforçant la seva posició internacional de foment de la democratització global i de control per a la cohesió social i econòmica, és una línia obligatòria. En aquest aspecte caldria ser més agosarats.
Espanya ha d’aprofundir en el funcionament federal, i continuar reforçant espais que untin les corretges que mouen tot l’entramat institucional. La pluralitat obliga a tenir parada la taula de diàleg de forma permanent i a reconèixer de forma immediata desigualtats paleses en matèria de finançament.
A les Illes val la mateixa recepta institucional, però ens cal anar més enllà. No basten les institucions totes soles, els nous temps demanen projectes sòlids i la solidesa, en aquest cas, sols és possible fruit de la concertació amb els agents socials i la societat civil de planificacions i polítiques a mitjà i llarg termini –en aquesta línia valor molt el Pacte per la Competitivitat, el Pacte per la Immigració, el Consell Social de la Llengua... Cal disposar d’una carta de navegació consensuada i de mirada llarga, un projecte de país liderat per les institucions però amb la complicitat i la implicació constant de la societat. Federar el projecte entre institucions i societat permet, també, afrontar millor els temporals conjunturals –que no són pocs ni fàcils-, això sí, sense perdre de vista els vertaders objectius i el port on ens dirigim.
Ens han canviat el joc i les regles i cal espavilar. Cal navegar dins les noves aigües, i donar suport a tot allò que pugui ajudar a controlar i democratitzar la nova situació en benefici de la gran generalitat. I, a la vegada, sabent que no podrem preveure tots els temporals, almenys hem d’esforçar-nos per guarnir el millor que puguem el nostre vaixell.
Federar aliances, unir energies, cercar complicitats, pactar confiances, internament i externament, ja no és una simple possibilitat, ara és una vertadera necessitat.
Sumar més Europa, reforçant la seva posició internacional de foment de la democratització global i de control per a la cohesió social i econòmica, és una línia obligatòria. En aquest aspecte caldria ser més agosarats.
Espanya ha d’aprofundir en el funcionament federal, i continuar reforçant espais que untin les corretges que mouen tot l’entramat institucional. La pluralitat obliga a tenir parada la taula de diàleg de forma permanent i a reconèixer de forma immediata desigualtats paleses en matèria de finançament.
A les Illes val la mateixa recepta institucional, però ens cal anar més enllà. No basten les institucions totes soles, els nous temps demanen projectes sòlids i la solidesa, en aquest cas, sols és possible fruit de la concertació amb els agents socials i la societat civil de planificacions i polítiques a mitjà i llarg termini –en aquesta línia valor molt el Pacte per la Competitivitat, el Pacte per la Immigració, el Consell Social de la Llengua... Cal disposar d’una carta de navegació consensuada i de mirada llarga, un projecte de país liderat per les institucions però amb la complicitat i la implicació constant de la societat. Federar el projecte entre institucions i societat permet, també, afrontar millor els temporals conjunturals –que no són pocs ni fàcils-, això sí, sense perdre de vista els vertaders objectius i el port on ens dirigim.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
