dilluns, 2 de juny de 2008

Foto fixa.

Ara fa un any de les eleccions autonòmiques de 2.007, que no del Govern. Però així i tot és un bon moment per repassar el què ha succeït durant aquests primers mesos.
Com qualsevol família o empresa que ha de començar nous projectes el Govern ha fet caixa, i el resultat ha mostrat un deute d’uns 3.000 milions d’euros, dels quals la majoria s’ha contret durant la legislatura passada. Una legislatura en la que la Comunitat Autònoma s’ha endeutat més que en totes les legislatures anteriors. Un deute que a més no és, en la seva totalitat, diguem-ne fàcil d’aclarir – obra mal executada com és el cas del metro; obligacions contretes sense aval pressupostari, com és el cas de part del Palma Arena; situacions irregulars com les de Bitel; pressuposts inflats amb deutes amb l’Estat que no tenen aval jurídic, desviacions pressupostàries...-.
Per altra banda venim d’una etapa en la que el sector de la construcció ha crescut de forma desmesurada, encalentit a més per una superposició d’obra pública realitzada tota ella en molt poc temps. Situació que ha cridat moltes empreses i treballadors de fora.
Des del meu punt de vista, a més, no hi havia un nord clar a nivell econòmic, social o mediambiental. Massa improvisació, cap planificació econòmica i poca sensibilitat social i mediambiental, tot això, al mateix temps que es gastaven més doblers que mai.
El nou Govern durant els primers mesos s’ha dedicat, una, a controlar la situació heretada i, dues, a establir els fonaments del nou projecte. I ho ha fet i ho fa, enmig del temporal que suposa el que de cop s’hagi produït un greu alentiment del sector de la construcció. Aturada en sec d’un sector que anava a una velocitat no aconsellable – que necessita mesurar- , i que ara demanaria fortes inversions públiques que, en gran part, se gastaren per l’anterior executiu en temes no sempre prioritaris, mitjançant endeutament, a un moment en que el sector de la construcció, tot sol, ja anava sobrat. A més hi hem d’afegir el preu del cru, que està creant problemes a altres sectors econòmics, i les dificultats en el sector agrícola i ramader. L’esmentada situació es veu agreujada per multitud de demandes laborals dels treballadors de serveis públics que responen moltes d’elles a vertaderes necessitats que s’han creat des de fa temps i que fins ara no havien tengut respostes. Això sí, en la mesura de les possibilitats que permet la difícil situació econòmica que patim.
Davant aquest panorama sols hi ha una recepta: confiança, responsabilitat, màxima eficàcia i millor finançament. Confiança en aquest cas és sinònim de treballar més que mai amb empresaris, sindicats, i societat civil, planificant polítiques i projecte conjuntament. Polítiques consensuades que han d’oferir continuïtat, i per tant la solidesa necessària per no patir grans modificacions atenent als canvis polítics. Unint esforços, de forma especial, en resoldre els problemes dels sectors que poden deixar més treballadors a l’atur. Responsabilitat vol dir gestionar bé els doblers públics, establir els controls pertinents, i intentar prioritzar polítiques, en el sentit de dirigir les inversions a les necessitats més imperioses dels ciutadans i a les que consoliden els serveis més bàsics i són estratègiques per al projecte de futur. Màxima eficàcia, o sigui, no podem perdre temps, haurem de fer front a les conjuntures adverses sense perdre de vista la labor d’afrontar els problemes estructurals que patim i la construcció del projecte Illes Balears. En relació al finançament ja estem en converses amb el Govern d’Espanya.

4 comentaris:

PEP GOMEZ (MURO) ha dit...

Certament estam en moments d'incertesa, però això també ha de ser motiu per a reflexionar, sobretot en l'equilibri desitjable i necessari entre ideari polític i gestió pública. El debat d'idees ha de ser constant per a poder edificar el futur amb la coherencia ideològica que pertoca, i això s'ha de fer amb fermesa, sabent que sense ideologia la gestió és pura tècnica i res més. Ja sé que la gestió és la mà que mena el timó, però també cal saber on anam. Sr.Antich, vostè ens parla de confiança i responsabilitat, i fa bé de dir-ho, ara bé, pensi que hi ha altres conceptes que també cal cuidar amb esmer: la credibilitat de la població en els seus gestors, i l'entusiasme d'uns electors en una coherència política. La desaceleració econòmica és un fet, ara bé, això no pot tombar una oportunitat única per a establir las bases per a edificar una societat millor. D'aqui a tres anys sabrem si la timidesa inicial del seu govern s'ha convertit en por i per tant en immovilisme, o ha estat superada per les conviccions ideològiques que, a partir del diàleg, han fonamentat una nova filosofia política creativa i socialista.

Javier Bascones ha dit...

Que el PP nunca está en su sitio es ya algo proverbial. En la legislatura de 1999 a 2003 aprovechó la crisis mundial del 11-S, sobre todo en lo referente al turismo aéreo para tirar un torpedo al Govern del Pacte, acusándolo de ser el causante de la crisis económica mundial a causa de la ecotasa.
Ahora creía que habían madurado algo pero veo que no, que tampoco. Ya está el PP balear acusando el Govern de crear una nueva crisis económica. ¿Nos toman por tontos? Asistiremos a toda una secuencia de rasgamiento de vestiduras de lo mal que van las cosas y el desplomme de la actividad económica y sus consecuencias en el mundo laboral. Visión agorera, con las correspondientes dosis de demagogia para pescar a algún incauto. Y les quiero preguntar a esa gente del PP: "Oigan, ustedes que son tan patriotas... ¿Es patriotismo insuflar pesimismo en el futuro económico? ¿Arregla la crisis su pesimismo?
Que de dejen de mosergas porque un partido serio, cuando el país tiene dificultades arrima el hombro. Y esos solo arriman el ascua a su sardina.

un jove ha dit...

Bon dia President,

Abans de res dir-te que estic content de que segueixis escribint el teu blog una vegada segueixes sent president.

Te vaig votar, vaig creure que un segon pacte de progrés hauria aprés dels errors del passat i no tornaria a fer el mateix, és cert que hi ha hagut diferències, també és cert que hi ha un merder heretat de'n Matas.

Però no entenc, com tenint totes, TOTES ses institucions des mateix partit no aprofitau això per fer polítiques que vegi la gent, sincerament fa un any que governau i tenc sa sensació que no heu fet res...

Què passa amb el tren?
Què passa amb el transport públic? El tramvia?

Què passa amb les solucions viàries a Son Espases?

Esper que aquests tres anys no pequeu des maeixos errors que fa anys, i vos poseu ses piles a fer coses!

Aprofitau en ZP a Madrid, ja sabem que hi ha una crisi econòmica, igual que a nes primer pacte hi va haver crisis en el turisme!

Endevant, sigueu valents i treballadors! Per favor, demostrau que les esquerres saben governar , eficientment.

No volem projectes i promeses, volem fets i obres.

Gràcies

Anònim ha dit...

cuando mueren los abuelos,hay quien les odia; hay otros que les llevan al cielo.en horaburna que este govierno
fuerte de una legislatura anterior, haga hecho el inventario de la legislatura del pp. TODO DICHO ESTO,hay que adEHAY lantar i hacer propostas i realizar.EN BALEARES .HAY UN ECONOMIA ARTIFICIAL RELACIONADA CON EL TURISMO I LAS CONSTRUCTIONES DE VIVIENDAS.INOVACIONES ECONOMICAS, impulsar el consumo,son las actuales preocupaciones de los ciutacanos.EL PASADO ESTA DETRAS,solo nos recordaremos de los hechos[2007-20011] n