diumenge, 1 de juny de 2008

Institucions i societat.

El món canvia a marxes forçades, la globalització ha fet miques les distàncies i ha tirat a l’aire moltes fronteres, de moment més en benefici dels poderosos, el que fa que tot sigui menys segur, més fràgil, i de poca durada. Tots estam més exposats que mai a canvis que no governam –es constipen els americans del nord i en una setmana aquí ja feim atxems. Ara competim amb el món, no com abans que sols ens havíem de cuidar dels paratges més propers. Ara el treball ja no és per sempre i la tendència a mundialitzar beneficis i capitals corre a velocitats immensament superiors a la globalització social i a la lluita contra les desigualtats. La tendència uniformadora ofega cultures, llengües i tot el que troba per enmig.
Ens han canviat el joc i les regles i cal espavilar. Cal navegar dins les noves aigües, i donar suport a tot allò que pugui ajudar a controlar i democratitzar la nova situació en benefici de la gran generalitat. I, a la vegada, sabent que no podrem preveure tots els temporals, almenys hem d’esforçar-nos per guarnir el millor que puguem el nostre vaixell.
Federar aliances, unir energies, cercar complicitats, pactar confiances, internament i externament, ja no és una simple possibilitat, ara és una vertadera necessitat.
Sumar més Europa, reforçant la seva posició internacional de foment de la democratització global i de control per a la cohesió social i econòmica, és una línia obligatòria. En aquest aspecte caldria ser més agosarats.
Espanya ha d’aprofundir en el funcionament federal, i continuar reforçant espais que untin les corretges que mouen tot l’entramat institucional. La pluralitat obliga a tenir parada la taula de diàleg de forma permanent i a reconèixer de forma immediata desigualtats paleses en matèria de finançament.
A les Illes val la mateixa recepta institucional, però ens cal anar més enllà. No basten les institucions totes soles, els nous temps demanen projectes sòlids i la solidesa, en aquest cas, sols és possible fruit de la concertació amb els agents socials i la societat civil de planificacions i polítiques a mitjà i llarg termini –en aquesta línia valor molt el Pacte per la Competitivitat, el Pacte per la Immigració, el Consell Social de la Llengua... Cal disposar d’una carta de navegació consensuada i de mirada llarga, un projecte de país liderat per les institucions però amb la complicitat i la implicació constant de la societat. Federar el projecte entre institucions i societat permet, també, afrontar millor els temporals conjunturals –que no són pocs ni fàcils-, això sí, sense perdre de vista els vertaders objectius i el port on ens dirigim.

4 comentaris:

Javier Barrachina ha dit...

Recuerdo que tenia un profesor que explicaba el proceso del centralismo a la confederación basándose en tres frutas. El centralismo es una MANZANA, compacta única, sin división posible. El federalismo es una NARANJA: tiene en su interior gajos individualizados que se pueden separar perfectamente y hasta tienen nombre, aunque todos ellos están cubiertos por una piel común. La confederación es la UVA: frutos realmente independientes pero formando parte de un racimo al que están unidos por breves ramitas.
El mundo hoy es una uva y desgraciadamente el que no quiera formar parte del racimo global. Lo complicado es que estos racimos todavía no están formados, por eso aplaudo su propuesta de generar sinergias desde Mallorca, no sólo en España sino en Europa y en el Mundo. Todo ha cambiado y es mejor que empecemos a cambiar antes de que el mundo nos cambie a nosotros.Abrámosnos y dejémosnos de mirar el ombligo. Este tiempo ya ha pasado.

Anònim ha dit...

S' ha de donar un impuls institucional es cert, però falta que a les institucions no hi hagui gent que digui "hoy es lunes" y després digui que no ho va dir, gent neta, en ganes de fer feina per la societat, i no que la societat fagi feina per ells. En definitiva president tens una tasca molt dificil, però apasionant i estic segur que amb una ample majoria social. Sols me queda per dir-te anim...

Miguel Veny Torres ha dit...

Sr. Antich conteste, si quiere o puede, al verdadero meollo de la cuestión: Entre dos individuos nacidos el mismo día y año en Mallorca, con los mismos años residiendo en ella, con idéntico currículum y la misma experiencia profesional, ambos del mismo sexo, con certificados médicos paralelos y del mismo color de piel. Uno hablando y escribiendo a la perfección el castellano pero desconociendo completamente el catalán. Y el otro, todo lo inverso, hablando y escribiendo a la perfección el catalán pero desconociendo completamente el castellano, ¿a quién eligiría usted para liderar alguno de sus proyectos en la isla?, seguro que su contestación y aclaración servirá para que muchos puedan matizar su concepto de: «globalització», «pactar confiances», «democratizació global», «cohesió social», «funcionament federal», «un projecte de país liderat per les institucions però amb la complicitat i la implicació constant de la societat» y «sense perdre de vista els vertaders objetius i el port on ens dirigim». Pero si no contesta, no se preocupe, mas comprenderé a la perfección su apodo parlamentario madrileño: «El mudo».

Anònim ha dit...

Tender lazos, establecer alianzas... amb els Països Catalans... si esta es una visión muy global y nada localista... jajaja

En cuanto a la Subnormalització lingüística: da igual la aptitud, profesionalidad, currículum del profesional y/o político... lo importante es que domine el catalán... parece ser Sr. Antich que se l'ha oblidat que formam part de una comunitat on tenim dues llengües oficials i els polítics com els nostres representants han d'emplear una i/o l'altre, no només una com volen imposar... totalment ridícul
Això són les Balears, no un poble de Països Catalans alias Catalunya.cat!!
Socialista siempre! estúpido ya no y ya somos unos cuantos!