L'abisme

De tant de repetir el PP que ens ha salvat del Pacte de Progrés, ha acabat per recordar-nos el cèlebre discurs d’en Franco: “Españoles, estábamos al borde del abismo; ahora, afortunadamente, hemos dado un paso al frente”. A l’abisme ens condueix un PP que fon els seus propis rècords. El Col·legi d’Aparelladors diu que el nombre d’habitatges visats a Mallorca durant el 2006 fou un 27% superior al de l’any anterior: amb aquesta dada s’ha igualat la xifra de l’any 1999. D’altra banda, la càrrega demogràfica real a l’arxipèlag s’ha incrementat un 18,7% els darrers anys.
Fer “Plans Miralls” o acumular molta obra pública i al mateix temps permetre un creixement residencial sense límits comporta una economia que funciona a cop de panxades i les panxades donen breus satisfaccions a uns pocs aprofitats i una llarga i mala digestió a tota la resta. Cap societat pot digerir, sense dificultats, augments de població tan alts, fruit de l’efecte de crida de polítiques poc assenyades que, a més, fan malbé la nostra singularitat territorial, imprescindible per a una activitat turística sostenible.
Aquest és el model del PP per a les Illes Balears: la desmesura i l’especulació. Mentrestant el turisme, de cada vegada, és més barat i es fa necessari un augment permanent del nombre de visitants perquè sigui rendible. La construcció està a les mans de grans promotors que consumeixen en un any el que, de forma sensata, hauria de bastar per a setze. Els serveis socials, de tota mena, no són suficients per a la població real i les classes mitjanes en passen un fum per poder comprar un pis. El pitjor de tot és que amb les grans obres s’ha preparat el camí per extremar, encara més, un model que ens fa perdre qualitat de vida i que és la pitjor herència que podem deixar als nostres fills.
Aquesta terra no pot aguantar quatre anys més d’especulació i desmesura. És ben hora d’invertir en rehabilitació i reconversió i, sobretot, en coneixement... i amb coneixement.