Ara tot fa pensar que el canvi es possible i que hi ha molta gent que vol una altra manera de fer les coses. Però hi pot haver una part de la ciutadania que no acaba de veure clar quina passa donar.
Reconec que és difícil trobar en una força política tot el que un voldria. I no és menys cert que aquest procés electoral ens brinda diferents camins, distintes maneres de pensar i formes de veure les coses.
Tal volta, ara, el més important és no caminar en sentit contrari, més, fins i tot, que no avançar a la velocitat que voldríem.
Vull dir que, a lo millor, no es l’hora de mirar amb lupa si els que proposen el camí que ens agrada faran més o manco via a fer-lo i, en canvi, crec que tots els rellotges marquen l’hora de no seguir reculant.
A les Illes no ens podem permetre quatre anys més de desmesura amb el territori, els recursos naturals i el paisatge. No podem seguir alimentant un model de societat de mercat on és posa preu als serveis socials més bàsics, al medi ambient, al patrimoni cultural i a tot el que hauria d’estar dins l’àmbit més sagrat de la societat. No podem seguir fomentant una llei de la selva on el més petit sempre perd; una conxorxa on la política, la transparència i el concepte públic és veuen com a traves per que el negoci pugui arribar fins al darrer racó, encara que afecti a l’essència de l’operatiu que hauria de garantir l’interès general.
Ara és l’hora de decidir i només hi ha dos camins: recular com fins ara, o avançar fent un camí, el suficientment, sòlid i sostenible per que hi puguem transitar els d’ara i els que vendran després i, abastament, ample i social per que tots puguem passar, més o manco, a l’hora, sense que ningú quedi enrera o per les voreres.
No estem davant d’una decisió sobre velocitats, entre d’altres coses per que destruir és més fàcil de fer que crear; del que parlem és, precisament, de destruir o crear.
A les Illes Balears, no decidir, quedar al marge, apostar per el silenci, és donar el vist i plau a seguir reculant; a continuar destruint el territori, la cohesió social, i la igualtat d’oportunitats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hora de elegir sera el 27, podemos elegir entre olvidarnos del Rasputin o pedir responsabilidades políticas. Olvidarnos del caso Andratx o pedir responsabilidades, pero a pesar de todo ello, aún encuentro más gordo la que esta cayendo con la casa del Presidente, creo imprescindible que de explicaciones, sino todos nos terminaremos por creer lo que dicen los videos, y logicamente no lo votaremos, creo que esto ha sido la gota que colma el vaso.
I tant que es important, es un dels unics moments de la vida on val el mateix un vot d' un ric que el d' un pobre. Te una bona tasca per endavant sr. Antich voste ha de conseguir que molta gent vagi a votar el dia 27, i ho ha de aconseguir perque així i sols així aquestes illes tonraren a tenir les ganes i la bona puntuació com un dels llocs, per no dir el lloc on millor es vivia d' Espanya.
Esper que fagi feina suficient per aconseguir-ho
Publica un comentari a l'entrada