Ahir vaig assistir a la projecció del documental “ Bucarest, la memòria perduda” fet per Albert Solé sobre la vida del seu pare Jordi Solé Tura. Una visió subjectiva del seu fill que val molt la pena. Una vertadera immersió dins les vivències de tota una família que va viure, fent costat a en Jordi, la clandestinitat, la privació de llibertat, la persecució, i tota mena de dificultats per la defensa d’unes idees polítiques i per la lluita en contra de la dictadura franquista.
Un documental que mostra de manera molt realista un home brillant, coherent i consistent, molt treballador i militant, caparrut de les seves idees; retrata un moments molt obscurs de la nostra història, i ens ofereix una visió feta pel seu fill, amb molt d’amor però també amb la cruesa que representaren aquells moments i la que representa la desgraciada malaltia que pateix, ara, el seu pare.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Molt bé, President, ja era hora que tornassis a escriure :-)
I tant que ja era hora. Bucarest es un bon motiu per reiniciar el blog. En Solé Tura tot un exemple a seguir. Que prenguin nota tots els politics en actiu i els futurs.
Benretornat a la Blogosfera. Seguirem els teus comentaris amb interès.
Jo també vaig tenir l'oportunitat de veure el documental sobre Jordi Solé Tura, quan ho van emetre per TV3. Crec que és un document imprescindible perquè els joves coneguin i entenguin una època que, si no fos per treballs com aquests, estic convençuda que estarien quasi relegats a l'oblit. Em va impressionar la sensibilitat amb què el fill de Solé Tura va elaborar el document. Subjectiu, sí, però necessari per conèixer una part de la nostra història.
Es una molt bona notícia que tot un president del Govern tengui la valentia i la voluntat de mantenir viu el seu propi blog. Enhorabona!
He sentit que en Francino deia que t'assembles a Frank Rickard i a José Montilla ¿què en penses? ¿creus que amb aquestes comparacions ja et podrem veure dijous que ve en el programa de Toni Soler: Polònia?
De fet, series el segon mallorquí que imitarien al programa: la primera va ser la Maria de la Pau Janer. Tot i que el seu pas per al programa va ser tan curt com la seva trajectòria política al capdavant del PP.
Ànim per mantenir viu aquest blog que ens sembla una molt bona iniciativa!
Des de Calvià
Salutacions cordials.
Uep, concu Xisco com estau? Estic molt content de que torneu estar entre els vostres súbdits els blogaires socialistes, sé de la dificultat de mantenir un blog actiu i ademés ser president de Govern (be jo no he estat mai president, be si, d'una associació, però em sembla que no és el mateix)de totes maneres benvingut i de pas vos vull felicitar pel bon treball que esteu fent tant vos com el vostre equip en matèria de joventut (vease vivenda) fins aviat i no afluixeu.
bienvenido otra vez a la blogosfera, te hechabamos de menos.
salud
mateos
Publica un comentari a l'entrada