Foto fixa.

Ara fa un any de les eleccions autonòmiques de 2.007, que no del Govern. Però així i tot és un bon moment per repassar el què ha succeït durant aquests primers mesos.
Com qualsevol família o empresa que ha de començar nous projectes el Govern ha fet caixa, i el resultat ha mostrat un deute d’uns 3.000 milions d’euros, dels quals la majoria s’ha contret durant la legislatura passada. Una legislatura en la que la Comunitat Autònoma s’ha endeutat més que en totes les legislatures anteriors. Un deute que a més no és, en la seva totalitat, diguem-ne fàcil d’aclarir – obra mal executada com és el cas del metro; obligacions contretes sense aval pressupostari, com és el cas de part del Palma Arena; situacions irregulars com les de Bitel; pressuposts inflats amb deutes amb l’Estat que no tenen aval jurídic, desviacions pressupostàries...-.
Per altra banda venim d’una etapa en la que el sector de la construcció ha crescut de forma desmesurada, encalentit a més per una superposició d’obra pública realitzada tota ella en molt poc temps. Situació que ha cridat moltes empreses i treballadors de fora.
Des del meu punt de vista, a més, no hi havia un nord clar a nivell econòmic, social o mediambiental. Massa improvisació, cap planificació econòmica i poca sensibilitat social i mediambiental, tot això, al mateix temps que es gastaven més doblers que mai.
El nou Govern durant els primers mesos s’ha dedicat, una, a controlar la situació heretada i, dues, a establir els fonaments del nou projecte. I ho ha fet i ho fa, enmig del temporal que suposa el que de cop s’hagi produït un greu alentiment del sector de la construcció. Aturada en sec d’un sector que anava a una velocitat no aconsellable – que necessita mesurar- , i que ara demanaria fortes inversions públiques que, en gran part, se gastaren per l’anterior executiu en temes no sempre prioritaris, mitjançant endeutament, a un moment en que el sector de la construcció, tot sol, ja anava sobrat. A més hi hem d’afegir el preu del cru, que està creant problemes a altres sectors econòmics, i les dificultats en el sector agrícola i ramader. L’esmentada situació es veu agreujada per multitud de demandes laborals dels treballadors de serveis públics que responen moltes d’elles a vertaderes necessitats que s’han creat des de fa temps i que fins ara no havien tengut respostes. Això sí, en la mesura de les possibilitats que permet la difícil situació econòmica que patim.
Davant aquest panorama sols hi ha una recepta: confiança, responsabilitat, màxima eficàcia i millor finançament. Confiança en aquest cas és sinònim de treballar més que mai amb empresaris, sindicats, i societat civil, planificant polítiques i projecte conjuntament. Polítiques consensuades que han d’oferir continuïtat, i per tant la solidesa necessària per no patir grans modificacions atenent als canvis polítics. Unint esforços, de forma especial, en resoldre els problemes dels sectors que poden deixar més treballadors a l’atur. Responsabilitat vol dir gestionar bé els doblers públics, establir els controls pertinents, i intentar prioritzar polítiques, en el sentit de dirigir les inversions a les necessitats més imperioses dels ciutadans i a les que consoliden els serveis més bàsics i són estratègiques per al projecte de futur. Màxima eficàcia, o sigui, no podem perdre temps, haurem de fer front a les conjuntures adverses sense perdre de vista la labor d’afrontar els problemes estructurals que patim i la construcció del projecte Illes Balears. En relació al finançament ja estem en converses amb el Govern d’Espanya.