L'estrès.

La Ciència i la Vida és un llibre que recull les conversacions entre l’escriptor José Luis Sampedro i el doctor Valentín Fuster. Un diàleg carregat de vivències personals i professionals de dues persones de gran i diferent trajectòria. Una llarga xerrada sobre la salut, la saviesa, els joves, l’educació, la mort...
En aquest llibre es tracta també de l’estrès, i Valentí Fuster fa una sèrie de recomanacions, entre elles: “ Els parl de la diversitat, de la necessitat d’obrir-se, de no desatendre les demés facetes de la vida, la família, l’esport, les aficions i amistats...S’ha de diversificar i compartimentar, que no estigui tot unit, per si va malament amb una de les facetes poder compensar-ho amb les altres”.
També dona molta importància a la comunicació, a que “comuniquin amb qui vulguin,... però han de comunicar”.
I per últim parla de la importància de la relaxació, de l’exercici físic i de la reflexió.
Diu Fuster que: “Quan els pacients em vénen a veure amb símptomes com palpitacions, dolor al pit, insomni, escolten el seu cor durant la nit, arriben convençuts que tenen greus problemes cardíacs, però aquestes són manifestacions de l’estrès , de la ansietat.”
Mentre llegia a Fuster, pensava, que, de moment, jo no tenia cap símptoma dels que ell anomenava, però també es cert que a les seves recomanacions de prevenció, diguem-ne contra l’estrès i a favor d’una vida més sana, tampoc les hi prestava tota l’atenció que es mereixen, sigui dit suaument.
Reconec que el meu és un cas un poc especial, així i tot algun canvi he de intentar fer, però i voltros, vos comunicau, feis esport, exercicis de relaxació, llegiu, teniu aficions, feis temps amb els amics o la família?... si diversificau i no posau tots els ous dins el mateix paner, teniu menys possibilitats de patir estrès, però, sobretot, estau apostant, clarament, per fer salut, viure millor, i ser més feliços.