Feina feta.

Tot ha sortit com estava previst. Unanimitat en la llei denominada de l’Habitatge, i un alt consens en la de Protecció del Territori. Es tracta d’un canvi extraordinari en relació amb la manera en què es gestionaven aquestes matèries a l’època anterior.
Per altra banda, les dues lleis aprovades demostren una visió àmplia, de mirada llarga, en definitiva, de país. Suposen saber atendre les necessitats derivades de l'imprescindible respecte per la natura, el medi ambient i el turisme de qualitat, i al mateix temps escoltar el clam dels joves i de moltes famílies que tenen vertaderes dificultats per poder accedir a un habitatge.
La nostra és una Comunitat que viu del turisme, on el paisatge és la principal indústria i, per tant, cal actuar en conseqüència, però, a la vegada, tenim el deure d'assegurar a tothom els drets constitucionals, com poder accedir a un habitatge. En poques paraules: hem de fer compatible la defensa de la nostra bellesa paisatgística i d’un turisme de qualitat amb una vida digna per als treballadors i treballadores de la nostra terra. En política com en tot, la mesura és la millor companya de viatge.