Les nostres societats són de cada vegada més complexes, marcades per unes frissors que prenen l’alè. De cada vegada tots estam més encrostats per un al·luvió de consumisme, i creix, dia a dia, una nova relació amb el treball. Una relació molt marcada per la inseguretat. Abans els oficis eren per tota la vida, ara de cada vegada més la gent es veu obligada a canviar sovint de lloc de feina. Els joves han de viure al dia i, per aquest motiu, segurament tenen prioritats diferents respecte de les generacions anteriors. A la nostra Comunitat, hi hem d’afegir la caror de molts dels béns bàsics i a més la crua realitat de ser, per diferents circumstàncies, un indret on hi ha molt d’abandonament escolar. Una societat on sovint les polítiques econòmiques i socials aplicades al present no han prestat l’atenció necessària al futur dels qui ens vénen darrera.
Els joves són el futur, i en aquest sentit és molt important que els dediquem present.
Aquestes realitats demanen una reflexió permanent i les que més han de reflexionar són les generacions que ara dirigeixen la societat: ens hem mogut o crescut en situacions socials ben diferents i potser no acabam de comprendre, a l’hora d’enfocar els nous reptes, que el món ha canviat molt. El més senzill en aquests casos és començar per intentar saber l’opinió dels joves, i no sempre ho feim.
No hi ha millor manera que predicar amb l’exemple i per aquest motiu m’he proposat fer una ronda d’entrevistes amb diversos representants dels col·lectius de joves. Amb uns quants d’ells ja m’hi he entrevistat, en canvi amb d’altres, a pesar que alguns ho han demanat, encara no. I és un tema que vull resoldre amb celeritat. La trobada amb uns i altres estic convençut que aportarà una perspectiva interessant a l’hora de trobar nous camins de futur. Per suposat en aquesta matèria demanaré la implicació de totes les Conselleries.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Molt be President, sabíem que no ens fallaries, sabíem que el Jovent i les nostres necessitats eren una de les teves prioritats.
Una de les teves prioritats ha estat l’accés a l’habitatge pels joves i l’altre l’educació.
És ben cert que la nostra Comunitat és una de les que mes abandonament dels estudis té, el sector serveis i el boom de la construcció ha fet que peses mes tenir uns euritos a la butxaca que posar uns bons ciments per ser algú el dia de demà, no afluixeu en aquest tema, l’educació és fonamental per desenvolupar-nos com a persones.
Jo particularment vaig sentir la temptació dels euritos a la butxaca i oblidar-me de les obligacions de clavar els colzes estudiant, ara als meus 25 anys me n’he adonat que sense una bona base no em podria realitzar com a persona i he reprès els estudis que vaig abandonar en el seu moment, desig tenir la força de voluntat per seguir amb aquesta tasca que m’he imposat amb molta il•lusió.
La juventud necesita apoyo. Es muy interesante que las distintas Consellerias tengan en cuenta iniciativas específicas para dicho colectivo.
Y que es ser joven? a que edad se pierde la juventut? es cierto aquello de que si el corazón es joven, lo demas tambien? Lo cierto es que los más jovenes lo tienen dificil, cada día hay más tentaciones para no terminar los estudios, pero una buena preparación es sinonimo de un buen futuro. Hay que trabajar el futuro, y trabajar en un sentido amplio, por tanto president contigo y sin las consellerias sería dificil, pero veo que tienes ganas, osea que ánimo.
La educación es fundamental y la formación de los jovenes trabajadores también.Pero lo es, a su vez, todo el entorno de los jovenes: la familia, los medios de comunicación, la eliminacióln de las drogas... todo educa o mal educa.
El que anomenen ciutata educadora és aquella que preveu per els seus infants no sols l'educació mitjançant el sistema educatiu, sinò també programes, iniciativ es, i una certa organització extraescolar, ambiental, cultural, emprant l'urbanisme, el patrimoni,la vida social sigui en les festes,places o departaments municipals.
Dice Savater: " Que no hay nada tan educativamente subversivo como un televisor: lejos de sumir a los niños en la ignorancia como creen los ingenuos, les hace aprenderlo todo desde el principio sin respeto a los trámites pedagógicos..."
Publica un comentari a l'entrada