Cap a l'Argentina.

Ara som a Madrid, camí de l’Argentina. Un viatge que em permetrà conèixer de ben a prop com viu allà la nostra gent, les seves il·lusions i les seves preocupacions. També tendré l’oportunitat de visitar els casals balears a Buenos Aires i a Córdoba. En aquesta ciutat la Protectora Menorquina compleix 100 anys ininterromputs d’existència, festa que compartiré amb els centenars de descendents de ciutadellencs que viuen allà.
Al viatge ens acompanya la presidenta del Consell de Menorca, Joana Barceló, i el batle de Ciutadella, Llorenç Brondo.
A Buenos Aires , a la Casa Rosada, ens rebrà el vicepresident del Govern argentí i altres autoritats. Així mateix tendré una trobada amb representants del sector turístic per parlar de l’exportació del coneixement turístic balear.
Per ventura a partir d’ara no seré tan puntual amb el bloc, encara que faré els possibles per contar-vos les meves experiències del viatge.
En tot cas, fer un viatge amb un alt component emocional em provoca, ja des de la sortida, molta satisfacció. Ja sabeu la meva consigna: “Les persones, primer”.

Control i transparència.

En un comentari em demanen les mesures que estam prenent per assegurar una bona gestió pública dels doblers. El primer que hem fet ha estat intentar aclarir la greu situació heretada, ja que sanejar la hisenda pública és una condició imprescindible per poder dur endavant el programa de govern. En aquest sentit hem posat en marxa auditories internes als llocs on hi ha embulls. També hem creat la figura de l’interventor delegat d’Hisenda a cada una de les Conselleries, amb funció de suport a les Unitats de Gestió Econòmica i de revisió dels comptes públics. Aquets interventors de reforç, que depenen de la Conselleria d’Hisenda, ens han de permetre detectar les desviacions de l’època anterior i vetllar perquè en la gestió actual no se'n produeixin. En qualsevol cas, és essencial que totes les Conselleries gestionin amb transparència, racionalitat i austeritat, cosa que els recordam molt sovint.

Carlos Cristos.

Ha mort el metge Carlos Cristos, ara, a tots, ens queda el seu testimoni educatiu, valent, i decidit; un segell de senzillesa, coratge i seguretat front a la malaltia i la mort. Ens queda el record d’un home compromès amb la medicina; incansable, polifacètic, i singular. He de reconèixer que els moments que vaig passar amb ell, així com la pel·lícula que va protagonitzar sobre la seva malaltia són vivències que mai podré oblidar. Vull enviar el meu condol a tota la seva família i amics. Que descansi en Pau.

Libros, ideas y programas.

En los últimos tiempos he leído, y en algunos casos releído o consultado un conjunto de libros, desde mi punto de vista muy interesante, sobre principios, valores, conceptos y políticas progresistas. Ensayos que tratan de la democracia, de la libertad, de la igualdad, de republicanismo, de responsabilidad, de seguridad, de comunicación… Aportaciones, en definitiva, que ayudan a reforzar ideas y programas. Entre ellos quiero citar: Republicanismo de Philip Pettit; No pienses en un elefante de George Lakoff; Primero la gente de Amartya Sen; Democracia para la diversidad de Norbert Bilbeny; La España civil de Gregorio Peces Barba; Derecha e Izquierda de Norberto Bobbio; Crece la rabia de Oskar Lafontaine; La tercera vía de Giddens; Bienestar insuficiente, democracia incompleta de Vicenç Navarro; Entrevista sobre el siglo XXI de Eric Hobsbawm. Publicaciones, unas más recientes y otras menos, que señalan desde la óptica progresista distintas miradas y engloban posturas más moderadas y más radicales, pero que en su conjunto plantean un amplio y variado cuadro de ideas y propuestas. No quiero olvidarme de la aportación que sobre la España de las Autonomías y su clara vocación federal hace Jordi Solé Tura en la obra Reflexiones sobre la Constitución Española 1978-2003.
La socialdemocracia debe, de forma permanente, renovar su discurso poniendo al día los principios y valores que la inspiran, y actualizar sus acciones y actuaciones con el fin de, en todo momento, dar respuestas a una realidad social, a menudo tan cambiante. En este sentido apunta muy claramente Lakoff.
En les Illes Balears, tal y como tiene previsto hacer el partido a nivel federal con Caldera al frente, hay que dedicar medios y personas a la actualización permanente de políticas y discurso para adecuar nuestros principios y valores a los nuevos retos y necesidades. Además hay que conseguir la imprescindible claridad de exposición que haga posible su comprensión por la gran generalidad de ciudadanos.

Diàleg i R+D+I.

És una satisfacció poder presentar el primer acord fruit del diàleg establert amb CAEB, UGT i CCOO en relació a les Bases per un Pacte per a la Competitivitat, que firmàrem el mes de novembre passat.
Una concertació sobre R+D+I, que ja ha fixat actuacions que impliquen tant al sector públic com al privat. No es tracta d’un acord d’intencions, sinó que inclou iniciatives concretes i un finançament per a l’any 2.009.
Aquestes accions i els imports pel seu finançament en el pressupost del 2.009, giraran en torn a 3 eixos bàsics: A) La valoració de la ciència i tecnologia com a benefici social i empresarial, amb un pressupost d’ 1.500.000 euros. B) L’increment de l’eficiència científica i tecnològica, amb un finançament de 3.700.000 euros. C) L’impuls de la recerca i el desenvolupament tecnològic a les empreses, dinamitzant la Innovació, amb una inversió de 6.300.000 euros.
En definitiva, el Govern, a través del diàleg permanent amb els interlocutors socials, està decidit a impulsar amb determinació un model econòmic més diversificat, amb una aposta clara pel capital humà, mitjançant la potenciació de totes les formes de coneixement, a través de la Recerca i la Innovació.

Juventudes Socialistas.

El miércoles me reuní con Juventudes Socialistas. Un encuentro muy interesante, con muchas aportaciones y voluntad de trabajo. Los jóvenes lo tienen claro: educación, vivienda y empleo. Muy interesados por las políticas sociales y por la igualdad, por un proyecto con la mirada puesta en las personas.
Activos a la hora de proponer fórmulas para cooperar con la labor de las instituciones y del partido. Críticos con mesura, preocupados por la comunicación de las acciones del ejecutivo, pero esperanzados con las iniciativas que se están emprendiendo. Todos piden que se les de más marcha y tienen la capacidad para soportarla. De hecho, entre ellos, había dos diputados autonómicos, una diputada nacional, una consejera del Consell Insular, y una regidora.
En definitiva un colectivo que representa el futuro del partido y que hoy constituye, ya, un gran presente.

Ajudes estatals a inquilins.

Alguns comentaris em demanen sobre les ajudes a inquilins. Avui vos faré dos cèntims sobre la Renda Bàsica d’Emancipació (ajuda estatal).
Per poder optar a ella cal tenir entre 22 i 30 anys (la prestació s’interromp en complir els 30 anys), tenir la nacionalitat espanyola o l’autorització de residència permanent a Espanya. Els ingressos no poden ser superiors als 22.000 euros bruts anuals i s’ha de demostrar que s’ha tengut aquesta font en els últims sis mesos, o que es tendrà en els propers sis. S’ha de ser titular d’un contracte de lloguer. La quantia de la prestació es dividirà pel nombre d’inquilins titulars del contracte.
La Renda d’Emancipació està en vigor des de l’1 de gener de 2008. És compatible amb la deducció fiscal del 10,05% per a inquilins. També pot ser compatible amb les ajudes, subvencions o beneficis fiscals que estableixin les Comunitats Autònomes, en virtut de les seves competències. No és compatible amb els ajuts a l’inquilí vigents del Pla Estatal d’Habitatge 2005-2008.
Les ajudes són: a) 210 euros mensuals per al pagament del lloguer. Aquesta renda té una duració màxima de quatre anys, siguin o no consecutius. (Solament per a contractes nous i per una sola vegada). b) 600 euros de préstec per a la fiança. És un préstec sense interessos i reintegrable. En finalitzar el contracte de lloguer o quan es deixi de rebre la Renda d’Emancipació s’haurà de tornar aquest préstec al Ministeri de l’Habitatge. c) 120 euros per les despeses de l’aval.
En quant a les demés ajudes estatals a inquilins, van dirigides preferentment als joves menors de 35 anys amb ingressos inferiors a 2,5 vegades l’IPREM. L’ajuda és d’un màxim del 40% del lloguer fins a 2.880 euros, per un màxim de 24 mesos.

Te convid a llegir.

Assaborir la música, la cruesa, l’amor dels poemes de Miquel Martí i Pol o Hierro; viatjar per les diferents cultures del món de la mà de Kapuzinsky; conèixer raons i diferències entre Occident i Orient amb Pamuk; bussejar per vells carrers i places amb Mercè Rodoreda; entretenir-te amb mil històries, vivències i reflexions amb García Márquez, Carlos Fuentes, Benedetti, Mendoza o Borges; delectar-te amb els clàssics, esbrinar noves idees i pensaments dels autors de la nostra terra, aprendre de tanta gent que escriu, i ho fa molt bé, és un plaer que no podem deixar passar.
Llegir és fonamental per aprendre, per conèixer diferents visions de les coses, per entendre millor als altres, per posar-hi fantasia. Per poder volar lluny, onsevulla sigui, endavant o endarrere, però lluny. Fer un viatge balsàmic que ens ajudi després a fer camí.
Avui compra’t un llibre i llegeix-lo... segur que després veus el món d’una altra manera.

Tren. Millora de la xarxa existent.

Aquesta legislatura tenim un compromís amb el tren. Amb projectes per crear línies noves, però també amb la millora de la xarxa existent. En aquest sentit és una bona noticia que la Conselleria ja tengui a punt el desdoblament de la via d’Inca a l’Enllaç. L’obra en qüestió eliminarà el coll de botella que suposa concentrar el trànsit ferroviari procedent de Sa Pobla i de Manacor en una sola via d’enllaç fins a Inca.
La millora augmentarà les freqüències de les circulacions de trens, la seguretat, la regularitat del servei, i permetrà resoldre les alteracions de funcionament amb major rapidesa.

Primera Hipoteca.

A continuació vos detallaré alguns dels requisits i característiques de la Primera Hipoteca instaurada per el Govern. Aquesta respon a la millora de l’anomenada Hipoteca Jove de l’anterior Executiu de la Comunitat Autònoma.
Per poder accedir-hi, cada un dels adquirents, han de ser residents i tenir entre 18 i 35 anys. Amb una renda màxima : fins a 6,5 vegades l’IPREM. Ha d’anar destinada a adquirir el primer habitatge habitual i permanent, ubicat dins la Comunitat Autònoma. Un dels titulars del préstec ha de demostrar un treball fix amb una antiguitat mínima d’un any o l’exercici d’una activitat professional per compte propi durant el mateix període de temps. Tots els titulars dels béns han de ser prestataris.
El preu màxim de la transacció i del nominal és de 220.000 euros. El tipus d’interès és igual a EURIBOR+ 0,25 el primer any i EURIBOR+ 0,45 a partir del segon any. Amb 0% de Comissió d’obertura i per compensació per desistiment. El finançament és igual al 100% del valor de taxació o del preu de compra més impostos indirectes ( el que sigui més baix del dos). El termini és fins a 40 anys ( sempre i quan l’edat de cada un dels prestataris al venciment sigui com a màxim 70 anys).
Aquestes són algunes de les condicions, de totes formes convé que si qualcú hi està interessat les contrasti amb les entitats bancàries o a la Conselleria d’Habitatge, que tenen tota l’informació.

Habitatge Jove.

He rebut alguns comentaris demanant informació sobre les polítiques en matèria d’habitatge. En aquest sentit avui i els propers dies vos donaré alguns detalls de les diferents actuacions que el Govern ja té en marxa.. Però heu de saber que en aquets moments les estam ampliant.
El Pla autonòmic d’Habitatge Jove preveu tota una sèrie de subvencions que tenen el caràcter de complementàries amb les estatals. D’aquestes ajudes en podran ser beneficiaris els ciutadans fins a 35 anys, amb ingressos familiars inferiors a 3,5 vegades l’IPREAM.
Hi ha ajudes a inquilins, a la rehabilitació d’habitatges destinats a arrendament per a joves, a la rehabilitació d’habitatges per part d’un promotor jove, per a l’adquisició d’habitatges usats, protegits, i per a rehabilitació immediata.
En relació a les ajudes a inquilins, en el cas que s’exhaurissin les quotes anuals pactades en el conveni de col·laboració subscrit entre el Ministeri d’Habitatge i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i sempre que el beneficiari d’aquesta sigui menor de 35 anys, la subvenció s’abonarà amb càrrec als pressupostos autonòmics.
Les ajudes per a la rehabilitació d’habitatges i per a l’adquisició d’habitatges usats i protegits s’atorgaran en les mateixes quanties i condicions per a famílies nombroses.
Per poder tenir la informació vos podeu dirigir a l’IBAVI, a la Conselleria d’Habitatge, o visitar la plana web del Govern: www.caib.es .

El ViveMenorca.

Avui he anat a veure el ViveMenorca i no ha tingut el seu millor dia. També és cert que el contrincant era el Real Madrid, que ocupa el primer lloc de la classificació. Malgrat tot, a Menorca tenen un bon equip i una afició extraordinària. Donava gust veure les grades ben plenes de gent. No és fàcil mantenir-se a la categoria més alta, cosa que demostra que el President i la junta directiva fan una feina excel·lent.
Els desitj molta de sort per als tres partits que resten.

Manuel Chaves.

Hoy he asistido a la toma de posesión del Presidente Manuel Chaves. Sevilla estaba encharcada por las lluvias de estos últimos días y de hoy mismo, hecho muy valorado por los compañeros, puesto que, según ellos, supone una inyección directa al PIB de Andalucía.
En el acto se hallaba presente, también, el Presidente Montilla que no tiene tanta fortuna con las precipitaciones, pero que contará con medidas de emergencia para paliar la complicada posición de Barcelona.
Una nutrida representación del partido y del Gobierno del Estado ha acompañado al Presidente andaluz, entre ellos: Pepe Blanco, la Vicepresidenta del Gobierno y los ministros de Interior, Salud, Fomento e Igualdad, con los que he tenido ocasión de compartir conversación.
Un acto muy emotivo, protagonizado por un socialista que lo ha dado todo por su Comunidad y que, con la ayuda de muchos compañeros y la reiterada confianza de la ciudadanía, la ha convertido en una tierra solidaria, moderna, y con una gran proyección de futuro. Una persona que, además, ha desempeñado un papel sustancial en la actual trayectoria del socialismo español. Un modelo de seriedad y sentido común, muy a tener en cuenta.

Aigua.

Si l’Àrea Metropolitana de Barcelona pateix problemes seriosos de subministrament d’aigua per beure, pareix del tot lògic que des del Govern de l’Estat, amb coordinació amb la Generalitat de Catalunya, es prenguin les mesures urgents i excepcionals que garanteixin el consum humà.
Les Illes, en el passat, també vàrem patir problemes urgents i també demanàrem ajudes puntuals per poder sortir de la situació crítica.
Aquest fet no es pot mesclar amb el debat general sobre transvasaments. El debat general ha de tenir en compte creixements urbanístics més moderats, reutilització de les aigües per certs consums, el paper de les dessaladores, les implicacions medi ambientals..., en definitiva, no es pot mesclar una actuació per respondre a una dificultat sobrevinguda com la de Barcelona, amb debats sobre indrets, on no hi ha aquestes mancances urgents, i en canvi del que es discuteix és de futures planificacions i creixements. En aquest últim cas, és força rellevant impulsar un model que ha de tenir molt en compte el respecte pel medi ambient i per uns recursos naturals escassos, que no ens podem permetre el luxe de dilapidar.

Ramón Chao e Ignacio Ramonet.

El pasado miércoles, por la noche, en el Club de Opinión de Diario de Mallorca tuve la ocasión de saludar y escuchar a Ramón Chao e Ignacio Ramonet. Dos personas unidas por una gran amistad y que tienen en común la virtud de hablar claro. Dos intelectuales con mucha solera y con una versión de la política internacional muy refrescante y, sobre todo, distinta de la que, a menudo, estamos acostumbrados a consumir. Resulto muy interesante su visión de las elecciones presidenciales de los Estados Unidos y de la situación de Venezuela, mi tierra natal.

La mejor arma: el diálogo.

Ayer asistí a la apertura de la IX Legislatura del Congreso de los Diputados. Del discurso del presidente Bono hubo algunas reflexiones que me gustaron de forma especial, entre ellas, quisiera destacar: “Tenemos democracia porque nos ejercitamos en el diálogo. Y el diálogo abarca el debate, el disenso y también el consenso. Escuchar es obligación. Escuchar a quien agrada y consiente, pero sobre todo a quien discrepa, no sólo por respeto o cortesía, sino porque el discrepante puede estar en lo cierto. Y en ese caso, su criterio no sólo debe ayudar a la reflexión, sino influir en la decisión.
En política tiene tanto valor hablar como escuchar, porque la verdad es siempre un proyecto inacabado, que requiere un debate incansable.
Decía André Gide: ‘Cree a aquellos que buscan la verdad; duda de los que la han encontrado’.”
Huir de las confrontaciones estériles, fomentar el debate de argumentos, saberse poner en el lugar de los otros, intentando entenderlos, son algunas de las premisas que deberíamos tener en cuenta todos a la hora de ejercer la política. De seguir este camino, seguro que habrá más acuerdos como el conseguido ayer en materia de vivienda.

Acuerdo en materia de vivienda.

Quiero expresar mi satisfacción por el acuerdo alcanzado en materia de vivienda, y agradecer los esfuerzos realizados por todas las fuerzas políticas. De forma muy especial quiero dar la enhorabuena al Conseller d’Habitatge y a todo su equipo, y al Conseller de Presidència.
El acuerdo permitirá aprobar la ley sin perder tiempo alguno respecto de la tramitación que se había iniciado, es más, incluso puede significar una puesta en funcionamiento más rápida.
Ello va a suponer, desde la unidad de todas las fuerzas políticas y del sector, contar con un buen instrumento para poder construir viviendas, a precios asequibles, dirigidas a muchos jóvenes y familias y, en un momento delicado, ayudar a una parcela de la actividad económica que representa a muchos trabajadores.

Llei de l'Habitatge.

El Govern ha arribat a un acord amb els promotors i constructors respecte la Llei de l’Habitatge.
Ara estem treballant un acord per fer possible que el PP se sumi a la proposta.
Un acord basat en la Llei del Govern, que es presentaria mitjançant una proposició de llei que es tramitaria per lectura única. D’aquesta forma, no es perdria temps respecte la tramitació prevista.
Crec que és molt important llançar un missatge d’unitat ara que tenim serioses dificultats en el sector de la construcció. Aquest fet pot tranquil·litzar a un sector que necessita ajuda i que ocupa a molts de treballadors.
Val la pena fer un esforç en una matèria tan rellevant per moltes famílies i per l’economia. En aquest sentit vull animar al PP i agrair-li que, deixant de banda la proposta alternativa que havia presentat al Parlament, accepti consensuar la llei del Govern.
Ara, tot és diferent, ates que les dificultats del sector de la construcció, sobrevingudes durant la tramitació de la llei, augmenten, considerablement, les possibilitats de que el sòl urbá i urbanitzable es dediqui a habitatges protegits, cosa que fa tant sols uns mesos, era molt més difícil. Aquesta situació permet parlar, encara amb més propietat, de la prioritat d'aquets sòls i deixar en últim lloc només a les zones de creixement.

Turismo y nuevos retos.

El turismo es muy importante en España. En este sentido era una petición, unánime, de todo el colectivo, que se le diera mayor peso en el Gobierno. La creación de una Secretaria de Estado ha sido muy bien recibida por el sector, sobretodo, en un momento en que está sometido a muchos cambios, que requieren hacer esfuerzos substanciales.
La reconversión de las zonas maduras, una especial atención al medio ambiente, la diversificación de la oferta, ampliar mercados y mejorar la promoción, apostar por la calidad y la excelencia, el turismo social europeo, el cultural, las nuevas tecnologías e Internet, la formación de los trabajadores y la actualización de profesiones, el aumento de la singularidad respecto de nuestros competidores… son algunos de los retos que se deberán afrontar.

Enhorabuena Joan.

Quiero expresar mi satisfacción por el nombramiento de Joan Mesquida como Secretario de Estado de Turismo. Los socialistas de Baleares habíamos pedido que el turismo tuviera más peso en el nuevo Gobierno, y ofrecido nuestra colaboración en una actividad tan relevante para nuestras islas. La creación de una Secretaria de Estado significa el apoyo, del nuevo ejecutivo, a nuestras tesis y a una parcela económica en auge permanente; y el nombramiento de Joan Mesquida , al frente de la misma, es un reconocimiento: a una Comunidad que ha demostrado su buen hacer en materia turística , y a una persona que ha desempeñado con gran capacidad y seriedad su tarea política. Enhorabuena Joan.

Sistema de finançament.

Les Illes Balears és actualment la Comunitat Autònoma més perjudicada per el sistema de finançament en vigor. El fet, entre moltes d’altres qüestions, de que ens apliquin la població de l’any 1.999 no es just, ates el gran creixement demogràfic dels darrers vuit o nou anys. El nou model s’ha d’ajustar més al càlcul de necessitats de les comunitats autònomes. La població ha de ser realment la variable de referència. Per això caldria permetre que el model s’ajusti a les variacions del nombre d’habitants.
En relació a la publicació de la Balança Fiscal, encara que no sigui determinant, mostrarà, amb transparència, quina és la vertadera situació de les Comunitats, i d’aquesta manera es podrà tenir més informació a l’hora del debat entre elles i l’Estat.

Balança Fiscal.

És una bona notícia que el President Zapatero anunciàs que, a partir d’ara, se publicaran les balances fiscals. Tots els ciutadans tenen dret a saber quina és la situació en aquest camp, amb total transparència.
Un informe comparatiu de la Conselleria d’Economia sobre diferents estudis realitzats en relació amb la Balança Fiscal de les Illes demostra que aquesta és deficitària, sigui quina sigui la metodologia utilitzada.
En un moment en què hem d’afrontar la reforma del Sistema de Finançament Autonòmic és molt positiu conèixer totes aquestes dades.

El Nuevo Gobierno.

Hoy hemos conocido el nuevo gobierno, un ejecutivo cuya principal característica es una rotunda apuesta por la igualdad. Más mujeres que hombres y con responsabilidades importantísimas: vicepresidencia primera, educación y políticas sociales, medioambiente y agricultura, defensa, ciencia e innovación, vivienda, igualdad, fomento, y administraciones públicas.

Igualdad entre hombres y mujeres, pero a la vez en un sentido mucho más amplio: construir una sociedad donde todos, sin excepción, tengan la oportunidad de llegar a lo más alto y, al mismo tiempo, cuenten con la necesaria cohesión social que les asegure una vida digna e impida que nadie caiga en la exclusión. La creación de un Ministerio de Igualdad realza la enorme voluntad del Presidente en este sentido y, también, la apuesta por la educación, la cultura, el trabajo, la salud, la justicia, las políticas sociales…

Del nuevo ejecutivo se desprende una clara apuesta por la competitividad y la modernización de la actividad económica. Una actividad económica que destruya menos territorio, con mayor productividad, que investigue, dé prioridad a la formación de su capital humano, y cuya solidez pueda asegurar trabajo más estable y de mejor calidad.

El nuevo Ministerio de Ciencia e Innovación marca claramente la apuesta modernizadora; y la colocación de dos pesos pesados al frente de las competencias de Economía e Industria asegura unos buenos resultados, y un ineludible diálogo con los agentes sociales. Es una buena noticia que se dé potencia al Ministerio en donde se halla ubicada la actividad turística.

También se reconoce la importancia del desarrollo rural, y a la clara conexión de la actividad agraria y ganadera con la preservación del medioambiente. No hay que olvidar que la actividad agrícola y ganadera atiende a un porcentaje altísimo de nuestro paisaje. Un macro ministerio que uniendo dos materias tan relevantes, persigue que se fortalezcan entre sí; muy en la línea con las políticas y directivas europeas. Un Ministerio que, conjuntamente, con Fomento y con todos los demás del área económica deberá prestar atención especial al fenómeno del cambio climático.

Por otra parte da tranquilidad que una materia compleja y difícil como Interior permanezca en manos de una persona tan capacitada; y es muy apropiada la continuidad del Ministerio de la Vivienda, dada la gran necesidad que, con respecto a este bien básico, padecen muchos jóvenes y muchas familias.

Cançons Republicanes.

Una vetllada emotiva i plena de records ,dedicada per l’algaidí Biel Majoral a dues persones que estim molt: a Isabel Antich, cosina del meu pare, i que és filla de’n Llorenç Antich, regidor d’Esquerra Republicana, assassinat l’any 36; i a Rafel Antich, amic, i amb el que vaig compartir (jo de número u, i ell de dos) la primera candidatura socialista que presentàrem a l’Ajuntament d’Algaida. També ell representa a una família que va patir l’assassinat per part dels feixistes.
Un acte en el que Algaida hi va ser molt present: molts algaidins sobre l’escenari, i molts algaidins recordats.
Vull donar l’enhorabona a en Biel Majoral, a n’Artigues, a en Delfí, a n’Antònia Font, a en Biel Torres, i a en Majoral jove... a tots els que, d’una manera o altra –entre ells la Universitat- han fet possible aquest bell exercici de memòria històrica.
Una vetllada impregnada del record de’n Pere Capellà, un altre algaidí molt compromès i que també va patir la persecució franquista.
Poemes i cançons de’n Biel Majoral, de Pere Capellà, del seu pare, de Guillem d’Efak, del meu conco Llorenç Antich (Mora)..., que amb cruesa, ironia i amb veritat, mostren la realitat d’uns moments molt difícils i l’estima per la identitat d’aquesta terra.

Comissió d'Illes.

Crec que és molt important que avui, per segona vegada, celebrem aquí la Assemblea Anual de la Comissió d’Illes de la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes d’Europa. La primera va ser, també, amb els progressistes governant a la Comunitat Autònoma, en la legislatura 1999-2003.
Es oportú que les Illes facem lobby, atès que la insularitat comporta desavantatges respecte del continent, que deriven en dificultats a l’hora de poder competir amb les altres regions, o en encariments dels productes per als nostres ciutadans.
Per tant és convenient que les Illes Balears participin activament amb aquest lobby, amb la finalitat de defensar polítiques singulars i especifiques per uns territoris amb recursos naturals fràgils, amb especials problemes en matèria de transport, d’energia...
És molt necessari també perquè no sempre aquestes qüestions tenen la sensibilitat que pertocaria per part dels Estats i d’Europa.
Per altra banda és un encert que en la present assemblea es tractin temes tan interessants per a nosaltres com ho són: la lluita contra el canvi climàtic, un desenvolupament turístic sostenible, el transport o els treballs i estratègies a realitzar per aconseguir la millor aplicació d’allò acordat al Tractat de Lisboa, en relació a la necessitat de donar una especial atenció als territoris amb desavantatges geogràfics o demogràfics greus i permanents, entre els que s’inclouen a les regions insulars.

Discurso de investidura.

El Congreso de los Diputados ha vuelto a convertirse una vez más en el escenario del debate de investidura del socialista José Luis Rodríguez Zapatero. El actual Presidente del Gobierno y candidato ha apostado en su discurso por un país próspero y a la vez decente, por un país eficiente, unido y diverso, y por un país comprometido con la causa de la paz y en la lucha contra el cambio climático y la pobreza.

José Luis Rodríguez Zapatero ha hecho un diagnóstico realista de la situación económica actual, reconociendo la desaceleración que padece el sector inmobiliario. En este contexto ha propuesto medidas fiscales y un conjunto de ayudas dirigidas al sector de la construcción. Son actuaciones encaminadas a acelerar la licitación de la obra pública, fomentar la rehabilitación de viviendas y ampliar las hipotecas, sin gastos, para las familias con más dificultades, entre otras.

Todo ello en el seno de una política económica basada en tres principios fundamentales: una política fiscal y presupuestaria cauta y prudente, una política económica que refuerce la competitividad y un dialogo permanente con los agentes económicos.

Algunos de los objetivos prioritarios son el incremento de la productividad, con un impulso del I+D+I, de la inversión en infraestructuras, aumento de becas, un gran acuerdo económico y social que abarque el mercado del trabajo y la competitividad, etc.

Tendrán especial importancia: la vivienda, la educación, el cambio climático, la política social, la igualdad, y la inmigración. En cuanto a la inmigración ha propuesto explorar nuevas fórmulas que incentiven a los inmigrantes que puedan perder su trabajo en los próximos meses a volver a su país.

Cabe destacar la referencia clara y contundente a favor de la España plural y la apuesta por la reforma del sistema de financiación general, una cuestión de suma importancia para las Islas Baleares. La política autonómica pasa, según el Presidente por un adecuado sistema de financiación.

Y en la línea que le ha caracterizado durante la pasada legislatura, el Presidente ha realizado especial hincapié en la lucha contra el terrorismo al ofrecer un compromiso democrático que puedan compartir e impulsar todas las fuerzas políticas parlamentarias.

Ha hablado también de consensos cuando se ha referido al 2010, año en que España presidirá la Unión Europea y el objetivo de Rodríguez Zapatero es consensuar los objetivos a alcanzar durante la presidencia española.

De las asignaturas pendientes de la Justicia, se ha referido fundamentalmente a la renovación urgente del Tribunal Constitucional y del Consejo General del Poder Judicial. Éste es uno de los principales objetivos que se ha marcado para estos cuatro próximos años, en los que tendrá un peso primordial el diálogo social para impulsar la economía, modernizar el mercado de trabajo y, sobre todo, asegurar la igualdad salarial entre hombres y mujeres, además de combatir la siniestralidad laboral.

A los ciudadanos y ciudadanas, que son los principales receptores de los avances y mejoras que se ha propuesto el Presidente del Gobierno, les ha dedicado una buena parte de su intervención y les ha pedido que se impliquen y que apoyen los eventos de proyección internacional que se celebran en España. Colaboración que ha hecho extensiva a todas las administraciones e instituciones en la celebración de la Expo de Zaragoza, la Copa de América de Valencia, la candidatura olímpica de Madrid y en los actos de conmemoración de los hechos ocurridos en España y América entre 1808 y 1812. En definitiva, José Luis Rodríguez Zapatero nos anima a todos a participar en la defensa y difusión de la riqueza cultural y lingüística de nuestro país.

La construcción.

El sector de la construcción pasa por serias dificultades que afectan a muchas familias; después de un largo periodo de bonanza e incluso de épocas de desmesura, ahora se ve inmerso en una dura ralentización.
Es una pena que nuestra comunidad esté tan endeudada y no podamos invertir más en infraestructuras que apoyen nuestro programa social. No obstante, a pesar de que la situación no sea la mejor, vamos a realizar un esfuerzo para ampliar y avanzar, al máximo, toda la inversión en los proyectos de construcción de escuelas, colegios, escoletes, centros de salud, centros de día, transporte público, viviendas protegidas, etc. Obras que nos permiten paliar verdaderas necesidades sociales y a la vez dar oxígeno a ésta parte de la economía que anda con dificultades.
Al mismo tiempo que haremos éste esfuerzo en pro de la construcción y de nuestros objetivos sociales, vamos a proteger de la desmesura aquella parte del territorio que por sus valores paisajísticos o ecológicos nunca debieron verse involucrados en la actividad urbanizadora.

Un camí apassionant.

Crec que la millor senya d’identitat d’una societat és la igualtat, repartir oportunitats amb l’objectiu de crear una comunitat on tothom pugui apuntar al més alt i a la vegada garantir la xarxa pertinent perquè ningú en quedi despenjat.

La moderació ens ha de permetre generar riquesa sòlida i feina estable, i al mateix temps cal ser contundents en les polítiques socials i mediambientals que garanteixin un projecte per a tots, sense excepció.

La millor manera per aconseguir que la nostra gent estimi les institucions, i les senyeres... no és limitar-se a parlar-ne, que també, o enfrontar-les per sistema a d’altres: la millor manera és que tothom si senti representat en drets com el de tenir accés a habitatges a preus assequibles, una educació de qualitat, un bon servei de salut, una feina estable... i que aquestes apostin per ser la punta de llança d’una gran plataforma social on tots hi estiguin convidats, independentment de les naturals diferències. Que tothom s’hi senti implicat i representat és la única forma que tothom s’hi senti obligat.

El pacte permanent amb la societat, l’educació en un sentit ampli i la cultura, la gent jove, la integració dels nouvinguts, l’ampliació i la consolidació de drets civils i socials, un creixement econòmic sòlid, compartit, modern i responsable, la transparència en la gestió... són alguns dels eixos que els socialistes no podem descuidar.

El camí és llarg, complex i amb no poques dificultats, però és més clar i apassionant que mai.

La força política més votada.

Les darreres eleccions generals marquen, clarament, una trajectòria molt positiva del PSIB, fins al punt de situar-lo com la força política més votada de les Illes. És veritat que a poca distància del PP, i que una cosa són les eleccions generals i una altra les municipals o autonòmiques. Així i tot, es tracta d’una fita històrica i els resultats de les autonòmiques i municipals, amb una pujada més lenta, també han estat francament positius; tant, que han donat lloc al fet que les presidències de les principals institucions de les Illes estiguin, quasi totes, en mans dels socialistes. Aquest panorama ens dóna molt de coratge i a la vegada ens demana molta responsabilitat.

La major força dels socialistes és la unió que hi ha dins el partit. La capacitat de mantenir una estructura forta que, des del diàleg, projecti l’organització, encara més, cap al conjunt de la societat. Una oportunitat més gran avui, atesa la situació política de les Illes Balears.

El partit al mateix temps que augmenta en electorat ha de sumar també militància i organització, ha de sumar en tots els àmbits, tenint molt en compte la societat on ha de treballar.

Som un partit amb clara vocació majoritària, per tant amb la responsabilitat de dirigir aquesta societat, tota la societat i, en conseqüència, amb l’obligació d’integrar al projecte per dalt i per baix, fent comú l’objectiu d’una classe mitjana àmplia i forta. Un projecte que ha de garantir oportunitats de millora als més dèbils i ha de permetre sumar els més forts en l’objectiu d’impulsar una societat moderna, cohesionada, i amb un creixement econòmic compartit i responsable.

Protección Civil. Misión de Paz.

Hoy he visitado, en el Cami Vell de Pina, los trabajos de limpieza que realizaban el Ibanat y distintas Agrupaciones de Protección Civil y he compartido comida con todos ellos y con representantes de las Conselleries de Interior, Medioambiente, y del Ayuntamiento de Algaida, entre ellos el alcalde Xisco Miralles y algunos regidores y regidoras.
Quiero aprovechar esta visita para reiterar mi admiración por un movimiento altruista como el que representa Protección Civil. Se trata de gente muy sencilla, con muchos valores, y con una voluntad de hierro que hace posible que, estos valores, no queden en meras intenciones y se ejerciten, solidariamente, en favor de toda la sociedad.
Con anterioridad he participado en la despedida de los soldados que van a cumplir una misión de paz en Kosovo, mucha gente joven en ayuda de un pueblo que padece muchas y distintas dificultades. Deseo que realicen un muy buen trabajo y que regresen todos.

Jordi Solé Tura. " Bucarest, la memòria perduda".

Ahir vaig assistir a la projecció del documental “ Bucarest, la memòria perduda” fet per Albert Solé sobre la vida del seu pare Jordi Solé Tura. Una visió subjectiva del seu fill que val molt la pena. Una vertadera immersió dins les vivències de tota una família que va viure, fent costat a en Jordi, la clandestinitat, la privació de llibertat, la persecució, i tota mena de dificultats per la defensa d’unes idees polítiques i per la lluita en contra de la dictadura franquista.
Un documental que mostra de manera molt realista un home brillant, coherent i consistent, molt treballador i militant, caparrut de les seves idees; retrata un moments molt obscurs de la nostra història, i ens ofereix una visió feta pel seu fill, amb molt d’amor però també amb la cruesa que representaren aquells moments i la que representa la desgraciada malaltia que pateix, ara, el seu pare.