Cap a l'Argentina.

Ara som a Madrid, camí de l’Argentina. Un viatge que em permetrà conèixer de ben a prop com viu allà la nostra gent, les seves il·lusions i les seves preocupacions. També tendré l’oportunitat de visitar els casals balears a Buenos Aires i a Córdoba. En aquesta ciutat la Protectora Menorquina compleix 100 anys ininterromputs d’existència, festa que compartiré amb els centenars de descendents de ciutadellencs que viuen allà.
Al viatge ens acompanya la presidenta del Consell de Menorca, Joana Barceló, i el batle de Ciutadella, Llorenç Brondo.
A Buenos Aires , a la Casa Rosada, ens rebrà el vicepresident del Govern argentí i altres autoritats. Així mateix tendré una trobada amb representants del sector turístic per parlar de l’exportació del coneixement turístic balear.
Per ventura a partir d’ara no seré tan puntual amb el bloc, encara que faré els possibles per contar-vos les meves experiències del viatge.
En tot cas, fer un viatge amb un alt component emocional em provoca, ja des de la sortida, molta satisfacció. Ja sabeu la meva consigna: “Les persones, primer”.

Control i transparència.

En un comentari em demanen les mesures que estam prenent per assegurar una bona gestió pública dels doblers. El primer que hem fet ha estat intentar aclarir la greu situació heretada, ja que sanejar la hisenda pública és una condició imprescindible per poder dur endavant el programa de govern. En aquest sentit hem posat en marxa auditories internes als llocs on hi ha embulls. També hem creat la figura de l’interventor delegat d’Hisenda a cada una de les Conselleries, amb funció de suport a les Unitats de Gestió Econòmica i de revisió dels comptes públics. Aquets interventors de reforç, que depenen de la Conselleria d’Hisenda, ens han de permetre detectar les desviacions de l’època anterior i vetllar perquè en la gestió actual no se'n produeixin. En qualsevol cas, és essencial que totes les Conselleries gestionin amb transparència, racionalitat i austeritat, cosa que els recordam molt sovint.

Carlos Cristos.

Ha mort el metge Carlos Cristos, ara, a tots, ens queda el seu testimoni educatiu, valent, i decidit; un segell de senzillesa, coratge i seguretat front a la malaltia i la mort. Ens queda el record d’un home compromès amb la medicina; incansable, polifacètic, i singular. He de reconèixer que els moments que vaig passar amb ell, així com la pel·lícula que va protagonitzar sobre la seva malaltia són vivències que mai podré oblidar. Vull enviar el meu condol a tota la seva família i amics. Que descansi en Pau.

Libros, ideas y programas.

En los últimos tiempos he leído, y en algunos casos releído o consultado un conjunto de libros, desde mi punto de vista muy interesante, sobre principios, valores, conceptos y políticas progresistas. Ensayos que tratan de la democracia, de la libertad, de la igualdad, de republicanismo, de responsabilidad, de seguridad, de comunicación… Aportaciones, en definitiva, que ayudan a reforzar ideas y programas. Entre ellos quiero citar: Republicanismo de Philip Pettit; No pienses en un elefante de George Lakoff; Primero la gente de Amartya Sen; Democracia para la diversidad de Norbert Bilbeny; La España civil de Gregorio Peces Barba; Derecha e Izquierda de Norberto Bobbio; Crece la rabia de Oskar Lafontaine; La tercera vía de Giddens; Bienestar insuficiente, democracia incompleta de Vicenç Navarro; Entrevista sobre el siglo XXI de Eric Hobsbawm. Publicaciones, unas más recientes y otras menos, que señalan desde la óptica progresista distintas miradas y engloban posturas más moderadas y más radicales, pero que en su conjunto plantean un amplio y variado cuadro de ideas y propuestas. No quiero olvidarme de la aportación que sobre la España de las Autonomías y su clara vocación federal hace Jordi Solé Tura en la obra Reflexiones sobre la Constitución Española 1978-2003.
La socialdemocracia debe, de forma permanente, renovar su discurso poniendo al día los principios y valores que la inspiran, y actualizar sus acciones y actuaciones con el fin de, en todo momento, dar respuestas a una realidad social, a menudo tan cambiante. En este sentido apunta muy claramente Lakoff.
En les Illes Balears, tal y como tiene previsto hacer el partido a nivel federal con Caldera al frente, hay que dedicar medios y personas a la actualización permanente de políticas y discurso para adecuar nuestros principios y valores a los nuevos retos y necesidades. Además hay que conseguir la imprescindible claridad de exposición que haga posible su comprensión por la gran generalidad de ciudadanos.

Diàleg i R+D+I.

És una satisfacció poder presentar el primer acord fruit del diàleg establert amb CAEB, UGT i CCOO en relació a les Bases per un Pacte per a la Competitivitat, que firmàrem el mes de novembre passat.
Una concertació sobre R+D+I, que ja ha fixat actuacions que impliquen tant al sector públic com al privat. No es tracta d’un acord d’intencions, sinó que inclou iniciatives concretes i un finançament per a l’any 2.009.
Aquestes accions i els imports pel seu finançament en el pressupost del 2.009, giraran en torn a 3 eixos bàsics: A) La valoració de la ciència i tecnologia com a benefici social i empresarial, amb un pressupost d’ 1.500.000 euros. B) L’increment de l’eficiència científica i tecnològica, amb un finançament de 3.700.000 euros. C) L’impuls de la recerca i el desenvolupament tecnològic a les empreses, dinamitzant la Innovació, amb una inversió de 6.300.000 euros.
En definitiva, el Govern, a través del diàleg permanent amb els interlocutors socials, està decidit a impulsar amb determinació un model econòmic més diversificat, amb una aposta clara pel capital humà, mitjançant la potenciació de totes les formes de coneixement, a través de la Recerca i la Innovació.

Juventudes Socialistas.

El miércoles me reuní con Juventudes Socialistas. Un encuentro muy interesante, con muchas aportaciones y voluntad de trabajo. Los jóvenes lo tienen claro: educación, vivienda y empleo. Muy interesados por las políticas sociales y por la igualdad, por un proyecto con la mirada puesta en las personas.
Activos a la hora de proponer fórmulas para cooperar con la labor de las instituciones y del partido. Críticos con mesura, preocupados por la comunicación de las acciones del ejecutivo, pero esperanzados con las iniciativas que se están emprendiendo. Todos piden que se les de más marcha y tienen la capacidad para soportarla. De hecho, entre ellos, había dos diputados autonómicos, una diputada nacional, una consejera del Consell Insular, y una regidora.
En definitiva un colectivo que representa el futuro del partido y que hoy constituye, ya, un gran presente.

Ajudes estatals a inquilins.

Alguns comentaris em demanen sobre les ajudes a inquilins. Avui vos faré dos cèntims sobre la Renda Bàsica d’Emancipació (ajuda estatal).
Per poder optar a ella cal tenir entre 22 i 30 anys (la prestació s’interromp en complir els 30 anys), tenir la nacionalitat espanyola o l’autorització de residència permanent a Espanya. Els ingressos no poden ser superiors als 22.000 euros bruts anuals i s’ha de demostrar que s’ha tengut aquesta font en els últims sis mesos, o que es tendrà en els propers sis. S’ha de ser titular d’un contracte de lloguer. La quantia de la prestació es dividirà pel nombre d’inquilins titulars del contracte.
La Renda d’Emancipació està en vigor des de l’1 de gener de 2008. És compatible amb la deducció fiscal del 10,05% per a inquilins. També pot ser compatible amb les ajudes, subvencions o beneficis fiscals que estableixin les Comunitats Autònomes, en virtut de les seves competències. No és compatible amb els ajuts a l’inquilí vigents del Pla Estatal d’Habitatge 2005-2008.
Les ajudes són: a) 210 euros mensuals per al pagament del lloguer. Aquesta renda té una duració màxima de quatre anys, siguin o no consecutius. (Solament per a contractes nous i per una sola vegada). b) 600 euros de préstec per a la fiança. És un préstec sense interessos i reintegrable. En finalitzar el contracte de lloguer o quan es deixi de rebre la Renda d’Emancipació s’haurà de tornar aquest préstec al Ministeri de l’Habitatge. c) 120 euros per les despeses de l’aval.
En quant a les demés ajudes estatals a inquilins, van dirigides preferentment als joves menors de 35 anys amb ingressos inferiors a 2,5 vegades l’IPREM. L’ajuda és d’un màxim del 40% del lloguer fins a 2.880 euros, per un màxim de 24 mesos.