El acceso a la vivienda es el principal problema de los ciudadanos y ciudadanas en las Islas Baleares. Muchas familias humildes y de clase media tienen serias dificultades para afrontar los precios actuales de la vivienda libre. Desde mi punto de vista el tema necesita una especial atención y en éste sentido los socialistas, si obtenemos la confianza de los ciudadanos y ciudadanas, vamos a crear una Conselleria de Vivienda y Suelo. No puede ser que el principal problema tenga rango de mera Dirección General.
La nueva Conselleria será la responsable del impulso de un ambicioso Plan de Vivienda y Suelo que ha de posibilitar la puesta a disposición de la ciudadanía de 20.000 viviendas protegidas en un plazo de seis años (2008-2014). Un plan que ha de dar, además, un apoyo muy importante al alquiler y a la rehabilitación.
En cuanto al alquiler es muy importante tener en cuenta la gran cantidad de viviendas vacías existentes y la puesta en marcha de políticas que fomenten su entrada en el mercado del alquiler a precios asequibles.
En relación a la rehabilitación, hay que sumar a las actuaciones que puedan realizarse por efecto directo del Plan, la gestión de la nueva Ley de Barrios y Pueblos que, también, proponemos. Dicha norma y sus planes que la desarrollen han de permitir la ejecución de rehabilitaciones integrales de barrios, que por distintas circunstancias, han padecido un deterioro o degradación.
Una Conselleria que deberá aprovechar al máximo las posibilidades que ofrece el Plan Estatal y coordinarse con los Consells y Ayuntamientos para efectuar una buena política de suelo, aprovechando y unificando esfuerzos, además, con los distintos organismos que dichas instituciones tengan o puedan crear en relación al tema que nos ocupa.
La citada Consellería será también la encargada de impulsar las leyes y normativas, que por competencia del Govern, deban aprobarse en materia de suelo, vivienda, ordenación del territorio etc. Normativas que deben asegurar la función social del urbanismo y la ordenación del territorio y un desarrollo sostenible.
dijous, 10 de maig del 2007
dimecres, 9 de maig del 2007
No es oro todo lo que reluce.
El PP que tanto bravuconea respecto de cómo ha gestionado les Illes Balears, quizás debiera reflexionar sobre algunos datos:
En el periodo 2003-2005 nuestra Comunidad Autónoma ha tenido un crecimiento muy desfavorable de la productividad media del trabajo, concretamente un 0,5, lo que está muy por debajo de la media nacional que ha sido de un 1,2.
Tampoco es una buena noticia que la tasa de temporalidad haya aumentado en el último año un 0,6, pasando de un 32,6 en el 2005 a un 33,2 en el 2006.
En relación al I+D, el gasto es muy inferior a la media nacional y muy alejado de la media europea. Les Illes Balears es la Comunidad autónoma que menos esfuerzo realiza en I+D. Los datos son un 0,26 en el 2004 y un 0,28 en el 2005, mientras que la media española es de un 1,07 en el 2004 y un 1,13 en el 2005. La media Europea es de un 2%.
Un 23,6% del gasto en I+D es ejecutado por el sector privado, muy por debajo de la media nacional que es de un 53,9 y muy alejado de la media europea.
La baja productividad, el aumento de la temporalidad, y la pobre inversión en I+D, constatan la tozudez de la derecha en impulsar un modelo basado en la construcción desmesurada y en el aumento permanente del número de turistas para que nuestra principal actividad sea rentable. Además la poca inversión en I+D demuestra que no se ha fomentado la búsqueda de nuevas actividades, diversificando el sector servicios, que basadas en la creación y el conocimiento sean respetuosas con el medio ambiente.
En una palabra, nuestra derecha tiene poco interés en mejorar un modelo que todos los indicadores anuncian que va perdiendo fuelle y que de cada vez es menos competitivo.
En el periodo 2003-2005 nuestra Comunidad Autónoma ha tenido un crecimiento muy desfavorable de la productividad media del trabajo, concretamente un 0,5, lo que está muy por debajo de la media nacional que ha sido de un 1,2.
Tampoco es una buena noticia que la tasa de temporalidad haya aumentado en el último año un 0,6, pasando de un 32,6 en el 2005 a un 33,2 en el 2006.
En relación al I+D, el gasto es muy inferior a la media nacional y muy alejado de la media europea. Les Illes Balears es la Comunidad autónoma que menos esfuerzo realiza en I+D. Los datos son un 0,26 en el 2004 y un 0,28 en el 2005, mientras que la media española es de un 1,07 en el 2004 y un 1,13 en el 2005. La media Europea es de un 2%.
Un 23,6% del gasto en I+D es ejecutado por el sector privado, muy por debajo de la media nacional que es de un 53,9 y muy alejado de la media europea.
La baja productividad, el aumento de la temporalidad, y la pobre inversión en I+D, constatan la tozudez de la derecha en impulsar un modelo basado en la construcción desmesurada y en el aumento permanente del número de turistas para que nuestra principal actividad sea rentable. Además la poca inversión en I+D demuestra que no se ha fomentado la búsqueda de nuevas actividades, diversificando el sector servicios, que basadas en la creación y el conocimiento sean respetuosas con el medio ambiente.
En una palabra, nuestra derecha tiene poco interés en mejorar un modelo que todos los indicadores anuncian que va perdiendo fuelle y que de cada vez es menos competitivo.
dilluns, 7 de maig del 2007
La diversificació del sector terciari.
La diversificació del sector terciari de l’economia balear es clau. Quan parlam de diversificar l’estructura econòmica no ens referim, tot just, a donar més pes als sectors agrari i industrial. El recordatori es relaciona, sobretot, amb la necessitat de que el sector serveis sigui més flexible, i tengui majors capacitats per acarar els nous reptes que hem d’afrontar. Turisme no és, només, més o menys turistes. Turisme és també empreses de serveis informàtics, de tecnologia ambiental, de reciclatge, de serveis socials, culturals, entre moltes d’altres possibilitats. Créixer apostant per el coneixement, per crear sense necessitat de destruir territori, es apostar per un model més assenyat i, sobretot, més competitiu.
dissabte, 5 de maig del 2007
La Universitat: integració a l'Espai Europeu i a les Illes.
Per impulsar la integració real de la nostra Universitat dins l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, els objectius s’han de centrar en cinc punts fonamentals:
a) La implantació de les noves titulacions de grau i de postgrau, que tenguin en compte la realitat actual, les noves demandes i necessitats socials, econòmiques, professionals, acadèmiques i recerca. En aquest context el paper del Consell Social ha d’ésser clau. En tot cas caldrà estudiar la possibilitat de posar noves titulacions d’acord amb el que la societat de les Illes Balears necessiti.
b) La delimitació del nou model pedagògic que implica la implantació del crèdit europeu.
c) La intensificació de la mobilitat d’estudiants, professors i personal d’administració i serveis en el marc de la Unió Europea o amb altres països.
d) L’aposta per l’ús de les terceres llengües en els diversos àmbits de la docència, del doctorat, dels plans d’estudis, etc.
e) La contribució a la creació de mecanismes de col•laboració entre la UIB i universitats europees.
f) La definició d’una proposta de finançament del procés de construcció de l’espai europeu d’educació superior.
Per altre banda, hem d’integrar, molt més, a la Universitat dins l’activitat cultural i del coneixement de la nostra societat. En aquest sentit és important exercir de primera autoritat en matèria de llengua, tal i com mana l’Estatut d’Autonomia; es necessari dur a terme més activitats a Palma i a la resta de grans poblacions i municipis, on hi pugui participar la ciutadania en general. També es del tot oportú implicar més a la Universitat amb les grans decisions i planificacions que hem de prendre per millorar el model econòmic i social de les Illes Balears. La recerca, el coneixement, i la informació que pot aportar una Universitat de qualitat son elements bàsics per encertar en els mesures i iniciatives que les Institucions han de prendre. Defensar el futur en garanties significa planificar amb una informació de qualitat i això sols s’aconsegueix amb una educació de qualitat. Es un error molt gran anar a cops d’efecte i d’improvisació, girant l’esquena als que tenen els mitjans i la preparació per poder ajudar.
a) La implantació de les noves titulacions de grau i de postgrau, que tenguin en compte la realitat actual, les noves demandes i necessitats socials, econòmiques, professionals, acadèmiques i recerca. En aquest context el paper del Consell Social ha d’ésser clau. En tot cas caldrà estudiar la possibilitat de posar noves titulacions d’acord amb el que la societat de les Illes Balears necessiti.
b) La delimitació del nou model pedagògic que implica la implantació del crèdit europeu.
c) La intensificació de la mobilitat d’estudiants, professors i personal d’administració i serveis en el marc de la Unió Europea o amb altres països.
d) L’aposta per l’ús de les terceres llengües en els diversos àmbits de la docència, del doctorat, dels plans d’estudis, etc.
e) La contribució a la creació de mecanismes de col•laboració entre la UIB i universitats europees.
f) La definició d’una proposta de finançament del procés de construcció de l’espai europeu d’educació superior.
Per altre banda, hem d’integrar, molt més, a la Universitat dins l’activitat cultural i del coneixement de la nostra societat. En aquest sentit és important exercir de primera autoritat en matèria de llengua, tal i com mana l’Estatut d’Autonomia; es necessari dur a terme més activitats a Palma i a la resta de grans poblacions i municipis, on hi pugui participar la ciutadania en general. També es del tot oportú implicar més a la Universitat amb les grans decisions i planificacions que hem de prendre per millorar el model econòmic i social de les Illes Balears. La recerca, el coneixement, i la informació que pot aportar una Universitat de qualitat son elements bàsics per encertar en els mesures i iniciatives que les Institucions han de prendre. Defensar el futur en garanties significa planificar amb una informació de qualitat i això sols s’aconsegueix amb una educació de qualitat. Es un error molt gran anar a cops d’efecte i d’improvisació, girant l’esquena als que tenen els mitjans i la preparació per poder ajudar.
divendres, 4 de maig del 2007
La Universitat i els nous reptes.
La propera legislatura la Universitat ha d’afrontar importants reptes, entre ells, la construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior i l’adaptació de la normativa universitària de la CAIB a la nova LOU. Sortir-ne bé d’aquests reptes significa apostar per una universitat millor, de més qualitat, més internacional i més autònoma, més flexible i amb l’obligació de rendir comptes a la societat.
D’acord amb aquests eixos fonamentals, les actuacions que volem impulsar els socialistes són les següents: Crear un nou model de finançament universitari que sigui capaç de possibilitar no només l’increment de la despesa universitària, sinó que faci factible la realització de contractes-programa, i l’establiment de l’auto finançament de la UIB.
Posar en marxa un Pla d’Inversions en Infrastructures Universitàries que dugui a terme les noves infrastructures docents i de recerca que els nous reptes universitàries impliquin per a la UIB.
L’establiment d’un Pla d’actuació entre la UIB i el Govern per aconseguir la integració real de la nostra universitat dins l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
El desenvolupament i millora de les seus universitàries de Menorca i d’Eivissa i Formentera.
L’elaboració d’una política de beques i ajuts universitaris que tengui en compte no només la igualtat d’oportunitats, sinó també la qüestió de la insularitat, incrementant els ajuts per possibilitar la mobilitat dels estudiants.
La construcció de residències per a els estudiants.
Lla posada en marxa d’una política integral de professorat que possibiliti la millora de la seva qualitat i el procés de juvenilització progressiva de la plantilla, en aquest sentit és important: un anàlisis seriós de la plantilla i plantejar les perspectives de futur; adaptar el decret del professorat a la LOU; l’impuls d’una carrera investigadora; i la modificació interna dels complements de docència i d’investigació amb l’objectiu que s’adaptin a les noves exigències de qualitat, a la posada en marxa del crèdit europeu, etc.
La realització d’una política de millorar les relacions entre el sistema escolar no universitari i la UIB, que passa per establir mecanismes de coordinació i d’acords entre els estudis superiors de les Illes Balears, mecanismes per captar estudiants, i el suport a la posada en marxa del Master de Professor en Educació Secundària amb la participació de professorat d’educació secundària, de batxillerat i de formació professional.
Fer efectiva una política de col•laboració amb la UIB en relació al personal d’administració i serveis, funcionari i laboral que tengui en compte la qüestió salarial, La formació, el diàleg amb els sindicats, els organismes de representació...
La col•laboració amb la UIB per tal de seguir impulsant les polítiques de projecció cultural, de transferència de coneixement en el marc de la societat del coneixement.
D’acord amb aquests eixos fonamentals, les actuacions que volem impulsar els socialistes són les següents: Crear un nou model de finançament universitari que sigui capaç de possibilitar no només l’increment de la despesa universitària, sinó que faci factible la realització de contractes-programa, i l’establiment de l’auto finançament de la UIB.
Posar en marxa un Pla d’Inversions en Infrastructures Universitàries que dugui a terme les noves infrastructures docents i de recerca que els nous reptes universitàries impliquin per a la UIB.
L’establiment d’un Pla d’actuació entre la UIB i el Govern per aconseguir la integració real de la nostra universitat dins l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
El desenvolupament i millora de les seus universitàries de Menorca i d’Eivissa i Formentera.
L’elaboració d’una política de beques i ajuts universitaris que tengui en compte no només la igualtat d’oportunitats, sinó també la qüestió de la insularitat, incrementant els ajuts per possibilitar la mobilitat dels estudiants.
La construcció de residències per a els estudiants.
Lla posada en marxa d’una política integral de professorat que possibiliti la millora de la seva qualitat i el procés de juvenilització progressiva de la plantilla, en aquest sentit és important: un anàlisis seriós de la plantilla i plantejar les perspectives de futur; adaptar el decret del professorat a la LOU; l’impuls d’una carrera investigadora; i la modificació interna dels complements de docència i d’investigació amb l’objectiu que s’adaptin a les noves exigències de qualitat, a la posada en marxa del crèdit europeu, etc.
La realització d’una política de millorar les relacions entre el sistema escolar no universitari i la UIB, que passa per establir mecanismes de coordinació i d’acords entre els estudis superiors de les Illes Balears, mecanismes per captar estudiants, i el suport a la posada en marxa del Master de Professor en Educació Secundària amb la participació de professorat d’educació secundària, de batxillerat i de formació professional.
Fer efectiva una política de col•laboració amb la UIB en relació al personal d’administració i serveis, funcionari i laboral que tengui en compte la qüestió salarial, La formació, el diàleg amb els sindicats, els organismes de representació...
La col•laboració amb la UIB per tal de seguir impulsant les polítiques de projecció cultural, de transferència de coneixement en el marc de la societat del coneixement.
dimecres, 2 de maig del 2007
Les Illes Balears funcionen... a cops d'efecte i d'improvisació.
La igualtat d’oportunitats ha estat la senyera del Govern Socialista d’Espanya durant els darrers anys, no podem dir el mateix del Govern de les Illes Balears.
Les dificultats per les que passa l’educació pública – som els primers en fracàs i abandó escolar – no han comptat amb polítiques contundents per trobar solucions, fins al punt que, a moments, hi hagut manca de partides per fer front a la despesa corrent de les escoles i instituts.
Tenim un dèficit molt gran d’escoletes que no permet iniciar amb la força i control suficient l’educació dels nostres fills i filles i, a la vegada, dificulta a les famílies comptar amb una eina molt valuosa per conciliar la vida laboral i familiar. La manca de serveis com una bona recollida matinera, menjadors... tampoc no permeten la esmentada conciliació.
La gestió del territori es fa pensant, des de l’abús, només amb alguns presents, i no amb les generacions futures; ni es té en compte que destruir territori i paisatge va en contra del turisme.
Som una de les regions on hi ha més creixement residencial i, al mateix temps, on la gent té més dificultats per poder adquirir una vivenda. Mentrestant el Govern de les Illes Balears no aprofita tots els diners que hi ha prevists al Pla Estatal d’Habitatge, per fer habitatge protegit.
És preocupant la manera com és gestionen les partides que arriben de l’Estat en matèria de acció social. La posada en marxa de noves residències sense una planificació seriosa i amb la voluntat de que siguin gestionades per la iniciativa privada no assegura que tothom es pugui beneficiar per igual.
A Mallorca és molt negatiu veure com S'Institut gestiona de manera gens transparent, fora cap tipus de criteris, i gastant partides per temes que ni són preferents ni, molt sovint, assenyats o dignes d'una Institució que hauria de fer front a les necessitats socials més imperioses.
Durant aquesta legislatura hi ha hagut molt poca voluntat de reforçar l’Atenció Primària, que és la sanitat més propera, la primera porta, l’eina que ben coordinada amb els serveis hospitalaris i amb la resta ha de ser peça fonamental del bon funcionament de tot el servei de salut.
En definitiva, massa sovint, les Illes HAN FUNCIONAT A COPS D’EFECTE, d’improvisació, sense criteris ni nord; una tómbola que no assegura sistemes transparents, i que, pareix més guiat per motius electorals... que no amb la intenció de crear serveis assenyats que donin cobertura a tothom, tenint en compte les desigualtats existents dins la nostre societat.
Les dificultats per les que passa l’educació pública – som els primers en fracàs i abandó escolar – no han comptat amb polítiques contundents per trobar solucions, fins al punt que, a moments, hi hagut manca de partides per fer front a la despesa corrent de les escoles i instituts.
Tenim un dèficit molt gran d’escoletes que no permet iniciar amb la força i control suficient l’educació dels nostres fills i filles i, a la vegada, dificulta a les famílies comptar amb una eina molt valuosa per conciliar la vida laboral i familiar. La manca de serveis com una bona recollida matinera, menjadors... tampoc no permeten la esmentada conciliació.
La gestió del territori es fa pensant, des de l’abús, només amb alguns presents, i no amb les generacions futures; ni es té en compte que destruir territori i paisatge va en contra del turisme.
Som una de les regions on hi ha més creixement residencial i, al mateix temps, on la gent té més dificultats per poder adquirir una vivenda. Mentrestant el Govern de les Illes Balears no aprofita tots els diners que hi ha prevists al Pla Estatal d’Habitatge, per fer habitatge protegit.
És preocupant la manera com és gestionen les partides que arriben de l’Estat en matèria de acció social. La posada en marxa de noves residències sense una planificació seriosa i amb la voluntat de que siguin gestionades per la iniciativa privada no assegura que tothom es pugui beneficiar per igual.
A Mallorca és molt negatiu veure com S'Institut gestiona de manera gens transparent, fora cap tipus de criteris, i gastant partides per temes que ni són preferents ni, molt sovint, assenyats o dignes d'una Institució que hauria de fer front a les necessitats socials més imperioses.
Durant aquesta legislatura hi ha hagut molt poca voluntat de reforçar l’Atenció Primària, que és la sanitat més propera, la primera porta, l’eina que ben coordinada amb els serveis hospitalaris i amb la resta ha de ser peça fonamental del bon funcionament de tot el servei de salut.
En definitiva, massa sovint, les Illes HAN FUNCIONAT A COPS D’EFECTE, d’improvisació, sense criteris ni nord; una tómbola que no assegura sistemes transparents, i que, pareix més guiat per motius electorals... que no amb la intenció de crear serveis assenyats que donin cobertura a tothom, tenint en compte les desigualtats existents dins la nostre societat.
dimarts, 1 de maig del 2007
Primero de Mayo. Igualdad de oportunidades.
Hoy, día Primero de Mayo, fiesta de los trabajadores y trabajadoras, es un momento muy acertado, para recordar algunas políticas impulsadas por el Gobierno de España a favor de este colectivo. Aunque el camino es largo y complejo, creo que hemos dado y estamos dando pasos importantes en algunos temas que mejoran la calidad laboral de nuestra gente, como lo son las medidas introducidas, en su día, en la regulación de los fijos discontinuos para mejorar sus prestaciones.
Es oportuno resaltar, también, que la reforma laboral pactada por el Gobierno de España con la mayoría de los agentes sociales está dando relevantes frutos en cuanto a la conversión de contratos temporales en fijos. Una medida que aumenta considerablemente la seguridad de muchos trabajadores y trabajadoras.
Cabe reseñar, también, la tramitación en el Congreso de los Diputados del nuevo Estatuto del Autónomo. Un instrumento que ha de permitir mayores prestaciones a un muy elevado número de personas, en cuanto a desempleo, pensiones, atención por enfermedad….
Ambas medidas son muy a tener en cuenta en una Comunidad Autónoma donde hay mucho trabajo precario y poco trabajo fijo y en la que el colectivo de autónomos es especialmente grande.
Mención especial merece la aprobación de la Ley de Igualdad, norma que ha de permitir avanzar de forma firme en la lucha contra la injusta desigualdad que existe por razones de género en nuestra sociedad, y en particular, en lo que concierne al mundo laboral.
El esfuerzo realizado para aumentar las pensiones más bajas que viene haciendo el Gobierno de España, desde principios de legislatura, es, a su vez, una muestra más de su preocupación por la búsqueda de los caminos que nos lleven a conseguir la igualdad de oportunidades de los ciudadanos y ciudadanas. Ésta última, está dando pasos de gigante con la aprobación y aplicación, aunque esté en sus inicios, de la nueva Ley de Autonomía Personal, un verdadero cuarto pilar del estado del bienestar, que ha de permitir que las personas que padecen una discapacidad puedan tener un sistema universal que cuide de ellos y que les proporcione los derechos sociales necesarios para gozar de una vida digna y en igualdad de condiciones, éste es el objetivo, que el resto de la ciudadanía.
En definitiva un conjunto de medidas dirigidas a lograr la igualdad de oportunidades de los trabajadores y trabajadoras y de la ciudadanía en general.
Es oportuno resaltar, también, que la reforma laboral pactada por el Gobierno de España con la mayoría de los agentes sociales está dando relevantes frutos en cuanto a la conversión de contratos temporales en fijos. Una medida que aumenta considerablemente la seguridad de muchos trabajadores y trabajadoras.
Cabe reseñar, también, la tramitación en el Congreso de los Diputados del nuevo Estatuto del Autónomo. Un instrumento que ha de permitir mayores prestaciones a un muy elevado número de personas, en cuanto a desempleo, pensiones, atención por enfermedad….
Ambas medidas son muy a tener en cuenta en una Comunidad Autónoma donde hay mucho trabajo precario y poco trabajo fijo y en la que el colectivo de autónomos es especialmente grande.
Mención especial merece la aprobación de la Ley de Igualdad, norma que ha de permitir avanzar de forma firme en la lucha contra la injusta desigualdad que existe por razones de género en nuestra sociedad, y en particular, en lo que concierne al mundo laboral.
El esfuerzo realizado para aumentar las pensiones más bajas que viene haciendo el Gobierno de España, desde principios de legislatura, es, a su vez, una muestra más de su preocupación por la búsqueda de los caminos que nos lleven a conseguir la igualdad de oportunidades de los ciudadanos y ciudadanas. Ésta última, está dando pasos de gigante con la aprobación y aplicación, aunque esté en sus inicios, de la nueva Ley de Autonomía Personal, un verdadero cuarto pilar del estado del bienestar, que ha de permitir que las personas que padecen una discapacidad puedan tener un sistema universal que cuide de ellos y que les proporcione los derechos sociales necesarios para gozar de una vida digna y en igualdad de condiciones, éste es el objetivo, que el resto de la ciudadanía.
En definitiva un conjunto de medidas dirigidas a lograr la igualdad de oportunidades de los trabajadores y trabajadoras y de la ciudadanía en general.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
