dimarts, 17 d’abril del 2007

Pocas ayudas para las familias

En las Illes Balears hay muy pocas ayudas institucionales para las familias. Comparando con las demás Comunidades Autónomas, ocupamos el puesto número diez. Ello se deriva de la inexistencia de políticas dirigidas a aumentar el estado del bienestar y de la apuesta, cada vez mayor, por la rebaja del mismo. La tendencia del actual Govern del PP a eliminar las inversiones que garantizan la cohesión social y a privatizar servicios básicos como la sanidad, educación, residencias… son la causa de una permanente ampliación de la brecha de desigualdad que existe en nuestra sociedad. El que seamos la última Comunidad en cuanto a construcción de vivienda protegida en comparación con el total de vivienda construida (desmesurado) o que tengamos unos porcentajes bajísimos de escoletas en relación al número de habitantes, son datos que avalan la poca sensibilidad con las familias. Sí a ello añadimos que, en relación a la vivienda protegida, durante el año pasado no hubo inversión alguna en viviendas de régimen especial – la que está dirigida a las familias más humildes – ni en política de suelo – sin suelo no existe política de vivienda- hay que concluir que el proyecto del PP corre en dirección contraria a la cohesión social.
Esta forma de proceder avala una merma constante de lo público que desemboca en un modelo basado en el “sálvese quién pueda”, donde los más débiles llevan las de perder. Las Illes precisan un sector público, no grande, pero sí fuerte que sea capaz de ejercer de motor impulsor de políticas que garanticen la calidad de vida de todos y pongan freno a un modelo donde la especulación campa a sus anchas y la voracidad del negocio penetra hasta las mismísimas entrañas de los servicios destinados a proteger los derechos más básicos de la ciudadanía. Derechos a los que se les pone un precio que cada vez resulta más inalcanzable para una gran parte de la población o, simplemente, sin alternativa pública consistente, se les deja en el más triste de los desamparos.

dilluns, 16 d’abril del 2007

Educación de 0 a 3 años.

La educación es una prioridad para los socialistas. Sin duda en éste ámbito son muchos los temas que deben afrontarse y de algunos ya he hablado en éste blog: el fracaso y el abandono escolar, el mantenimiento, ampliación y mejora de los centros públicos, un reparto justo de los inmigrantes en los centros públicos y concertados, la necesidad de más autonomía de los centros y, entre otros, prestar un apoyo adecuado a la educación pública, para que no pase, lo que ahora, que el Govern la pretende convertir en un servicio de segunda.
Pero hoy quiero referirme a la educación de 0 a 3 años. Parcela ésta en la que proponemos hacer un gran esfuerzo durante las dos próximas legislaturas. Un fuerte impulso que deberá ser compartido por el Govern y los Ayuntamientos y que ha de perseguir dotar a nuestra Comunidad de una buena red de Escoletas. Para ello creemos que, en los próximos ocho años, será imprescindible crear unas 4.000 nuevas plazas, sin perjuicio de que, previamente, se deberá evaluar y analizar el servicio existente, público y privado, y homologar la parte, del mismo, que cumpla con los requisitos que exige la vigente legislación.
El nuevo servicio tiene una doble finalidad: la puramente educativa y la conciliación de la vida familiar y laboral.
Hay que crear un servicio que atienda a todos los niños y niñas y que no dependa de la sensibilidad de uno u otro Ayuntamiento, por tal motivo es imprescindible la implicación del Govern, que debe garantizar la igualdad de oportunidades, y un servicio de calidad con precios asequibles para las familias.

diumenge, 15 d’abril del 2007

Ens hi jugam molt.

A la nostra terra hi ha molta gent moderada i un col·lectiu molt gran que és d’esquerres. Una gent que en aquests moments i majoritàriament aposta pel PSOE. Per tant, des del respecte més escrupulós al que la gent vulgui triar, el PSIB-PSOE té l’obligació de presentar una oferta programàtica per a la majoria, que posi seny davant l’oferta del PP de destrucció del territori i de menyspreu de les necessitats socials de la majoria. Posar a disposició dels ciutadans i les ciutadanes la possibilitat d’escollir un projecte diferent de l’actual, amb la seguretat que, si accedim al Govern, serà únicament perquè el podrem encapçalar i dur a terme el nostre programa, i no per arribar a acords que desnaturalitzin l’oferta que presentam. En aquest sentit vull deixar ben clar que el programa de territori i de canvis socials que presenta el partit socialista no és moneda de canvi, es pot millorar o completar però, en cap cas, aprimar o eliminar. Tampoc no entra dins les nostres idees que les màximes institucions, en cas de ser governades per un pacte, estiguin encapçalades per ningú que no sigui el cap de llista del partit amb més suport. Partint d’aquí, desig que els ciutadans i les ciutadanes participin en el pròxim procés electoral ben conscients que ens hi jugam molt, i que si volen canvi o no així ho manifestin lliurament.

divendres, 13 d’abril del 2007

Pacto por el acceso a la Vivienda

No es de recibo que en todas las cuestiones llamadas a garantizar la cohesión social nuestro Govern sea donde hace menos esfuerzos. Los ejemplos son muchos y variados, pero es muy elocuente la dejadez que padece la educación pública y la política de vivienda.
Es realmente trágico que del dinero previsto por Madrid para hacer política de vivienda en les Illes Balears, el Govern sólo sea capaz de invertir un 41% y deje escapar el resto.
Los socialistas hemos presentado nuestra propuesta en materia de vivienda que consiste
en ofrecer 20.000 viviendas rehabilitadas o de nueva construcción, en alquiler o venta, para familias humildes, monoparentales, gente joven, personas mayores, personas que padecen alguna discapacidad, y en general, a todas aquellas familias de clase media que se ven obligadas a hacer esfuerzos desmesurados para pagar el precio de un piso o vivienda.
Para ello proponemos un Gran Pacto para el Acceso a la Vivienda, un pacto que debe implicar a instituciones, asociaciones de interés público, colectivos implicados, y a la iniciativa privada.
Una nueva política que debe prestar mucha atención a la creación de una nueva cultura de la rehabilitación y del alquiler.
En este sentido la nueva Ley de Barrios y Pueblos que proponemos y el plan que la desarrolle han de ser un instrumento impulsor de la rehabilitación integral de las zonas urbanas que, por distintos motivos, han padecido una mayor degradación. Integral quiere decir intervenir en el ámbito físico (rehabilitación de viviendas, mejora de elementos comunes, creación de equipamientos, mejora de infraestructuras, nuevos espacios verdes, etc.) y también en otros ámbitos, para dinamizar los barrios desde el punto de vista económico o cultural, así como, donde sea necesario, aplicar programas que tiendan a facilitar la integración y convivencia.
Una propuesta en la que los socialistas tenemos puestas muchas esperanzas, ya que significa apostar por adecentar aquello que ya tenemos construido y no destruir más territorio, y a la vez dirigir esfuerzos importantes en la mejora de la calidad de vida de quienes, en estos momentos, acumulan mayores desigualdades.

dijous, 12 d’abril del 2007

Amb l'habitatge, el PP no ha complit

Un dels principals problemes a les Illes Balears de les classes mitjanes i de les famílies més humils és l’accés a l’habitatge. Problema que és més greu quan estam parlant de joves de menys de 25 anys i de dones. Algunes dades així ho demostren; per exemple, els joves necessiten emprar un 72% del seu sou, de mitjana, per adquirir una casa, o una persona sola necessita de mitjana uns 47 anys per pagar un pis.
A les Balears, s’estan construint més vivendes que mai i, en canvi, tenim una gran part de la població que se les veu i desitja per poder-ne comprar una. A les Balears, entre 1995 i 2005 els preus de l’habitatge han pujat un 238 per cent, mentre a la resta d’Espanya s’incrementaven en un 163,4%.
El que està clar és que allò que ens explicaven que més construcció de vivendes és igual a preus més barats, a les Balears no es compleix. Per aquest motiu, l’accés a l'habitatge –primer problema dels nostres ciutadans i ciutadanes- necessita polítiques públiques contundents que impliquin la iniciativa privada.
Durant aquesta legislatura no hi ha hagut voluntat de donar solució a aquest problema. El Govern només ha complit en un 11 per cent el seu Pla de l’Habitatge i, quant al Pla Estatal, el grau de compliment ha estat l’any 2006 de menys d’un 41%. El que vol dir que tudam quasi un 60 per cent dels dobbers que l’Estat havia previst gastar a les Balears en habitatge. Amb el principal problema dels ciutadans i ciutadanes de les Illes, el PP no ha complit.

dimecres, 11 d’abril del 2007

Enquestes esclaridores

L’enquesta del Diario de Mallorca deixa una cosa molt clara: Molta gent de les Illes Balears està farta del projecte del PP en quant al que significa de desmesura, de destrucció del territori i d’abús, en general.
Des del PSIB-PSOE hem de saber transmetre als ciutadans i ciutadanes que a les Illes és possible un projecte que generi riquesa sense destruir territori, i que a més converteixi aquesta riquesa en benestar i qualitat de vida per tothom. Per a tots els que vivim ara i, pensant també, en els que hi viuran després de noltros.
El projecte del PP és una màquina que l’únic que persegueix és treure el màxim suc de les Illes, un suc que només el beuen uns pocs, sense preocupar-les si amb les seves desmesurades xuclades ho deixen tot, de present i de futur, ben pansit i sec.

dimarts, 10 d’abril del 2007

"Tant és ara com abans". Llorenç Móra.

Tant és ara com abans. Poesies, gloses i cançons. Llorenç Antich Trobat "Móra".
Per mi aquest llibre, amb el CD que inclou, és un merescut homenatge a un algaidí de bon de veres, a un glosador excepcional, a un amant de la cultura i la llengua catalanes, a un republicà d’esquerres, a un amic de tothom, a una manera de ser, a la ironia assenyada d’un poble que se’n sap riure d’ell mateix, que és la manera més valenta de créixer fora complexos.

Per aquest motiu vull agrair a l’Ajuntament d’Algaida la publicació d’aquest llibre, un llibre al qual m’he permès fer una petita glosa, que té més d’estimació que de glosa i diu així:


Llibre de lletra cantada,
poesia d’il·lusions,
sentiments tornats cançons,
idees de gran volada.
La rialla a la portada
dóna to a tot el ball
i, amb la força d’un cavall
i amb ironia afilada,
solca dret com una arada
per comellars i turons,
posant per tot messions
sense mudar de mirada,
que n’és una convidada
molt franca i feta amb el cor
a parlar clar, fora por
dia, nit i matinada.

L’obra avui ja està acabada:
teniu a les vostres mans
Tant és ara com abans.

Com una eterna balada
quedarà com a penyora
el llibre d’en Llorenç Móra,
un glosador dels més grans.